Categorías
Autoconeixement INICI RECURSOS

el sexe com a porta al benestar

Potser perquè tot just acaba l’estiu , potser perquè vinc d’una illa on s’ha représ la passió festiva i estiuenca que tant convida a la lleujeresa del intercanvi físic, vull explorar el que significa la sexualitat i l’impacte que te sobre nosaltres. Perquè quan parlem de sexe no solament parlem de plaer físic, sinó de TOOOTES les emocions que esdevenen des del moment del flirteig fins a l’acte en si.

La sexualitat és la condició humana que més apassionadament ens mou i per la qual que fem mal.labars per sentir-nos atractius i acceptats (des de triar com vestir guapos, a anar al gimnàs, maquillatge, cirugíes…). Tots anhelem indescriptiblement enllaçar-nos amb algú amb qui explorar el plaer des de una postura d’autorrealització, a través del joc de la passió i el sexe. No solament és un dels aspectes de la vida que més ens sacceja, sinó que és un dels marcadors més importants de la nostra salut psíquica i físca, al cap i a la fi, él sexe és una extensió de l’amor: amor per un mateix, amor pel propi cos experimentant-se, amor per l’autoestima reafirmada, amor pel fet de compartir-se amb algú altre…

Tot i la funcionalitat plaent de l’experiència ( i reproductiva, però aquesta, per sort, pot quedar sota la desició personal) , és una de les accions que més tecles toca del la psique i dels sentiments, deixa molt de rastre a la ment. D’entre tanta cridòria cultural i mediàtica que convida al sexe il.limitat, vull aprofitar per explorar amb amorositat el que suposa aquest intercanvi físic. Tots estem d’acord que és una experiència sensorial molt gratificant quan flueix de forma nutritiva i positiva, però quan va en la direcció de l’inèrcia o la pressió, pot ser una experiència per oblidar. Perquè aquest rastre aconsegueixi ser satisfactori, hem de conectar-nos amb la nostra sabiesa interior.

1. La sexulitat com a intercanvi energètic

El sexe es basa en compartir, més ben dit, en compartir-te a tu mateix amb algú (o alguns) altre amb qui per uns instants us foneu en la qualitat de oferir-vos satisfacció. És una experiència física que integra cap endins el que rep de fóra i ho filtra a través de la barrera de la teva pell, que és la porta al univers sensorial , inclús místic, de la dimensió del plaer.

El sexe sacceja, remou , modifica i reposiciona, recrea experiències i les recol.loca. Si ho fa la osteopatia amb petites manipulacions, com no ho ha de fer el sexe que la intensitat es abrumadorament superior?? vibres, et mous, et balancejes, gemegues, toques, i et toquen… és una orquestra de sensacions in crescendo. El teu cos el el instrument que interna el plaer i el que el dona, l’amplificador de les sensacions i el palau de la música on tot suceeix.

Poques experiències tenen tanta ressonància interior com la de l’intercanvi físic, perquè basicament és un escenari on l’actor i el teatre son el mateix. El cos (que és el teatre on tot ocòrre) tradueix el llenguatge de les carícies i el transforma en plaer, sensacions, vibració (que son l’actor) que formaràn memòries en la psique (l’obra sencera). Cap experiència activa tants sensors corporals ni manté el cervell tan alerta com ho fa el sexe, és un moment de màxima intimitat d’intercomunicació dins teu.

El teu cos endinsa en els sistemes corporals la situació exterior. Tot i l’intervenció tàctil de l’acte, la traducció de les carícies en el nostre cos queda delegada a les interpretacions que el nostre sistema nerviós fa d’elles, és a dir, a la traducció química-elèctrica de l’esdeveniment (, es basa en el que et passa per dins per mitjà del que ocòrre per fora) . El cervell interna una experiència tàctil i la trasllada en experiència neuroendocrina, neurosensorial, química-electrica. És un circuit funcionant d’energia elèctrica i metabòlica .

Si assimilem el sexe al processament d’un ordinador, observaríem un processament de tones de gigabytes, i tots els servidors enfocats a interpretar els successos que els nostres sensors físics estàn captant. Els servidors treballen a tota velocitat obtenint sensacions i comunicant-se a màxima intensitat. I aquest fluir elèctric és del que fa del sexe quelcom energètic, és química i eléctrica fluïnt i comunicant-se dins teu. Per això la màgia i l’atracció del sexe.. per la presència simultània de tots els circuits físics que suposa.

2. EL SEXE: una porta d’intercanvi al nostre món interior

Quan et relaciones sexualment amb algú ho fas des de l’apertura, des del desig de voler obtindre plaer, satisfacció, benestar en resum. I en aquest anhel de satisfacció, t’obres la camisa, el cobrellit i la teva persona. Enretires les defenses preventives o protectores, perquè l’objectiu és obrir-se al plaer per materialitzar la satisfacció. T’exposes desprovist de roba i barreres i d’es d’aquí t’obres al registre d’un llenguatge dominat per l’emocionalitat i caracteritzat per poca implicació de l’ego. No pots obrir-te al plaer total si no t’obres totalment a la persona. Per molt que ens esforcem a tenyir-ho de fisicalitat, és emoció en estat pur . I ÉS PRECIÓS.

Preciós quan sorgeix d’un enllaç en la que s’estableix una igualtat de desig, una semblança en atracció, un anhel d’oferir cura a l’altre cos, és a dir , existeixi UNA REPROCITAT DE SIMILITUDS entre admiració, desig , anhel, atracció. Vaja un EQUILIBRI. Però quan s’extrau alguna de els peces de la balança, es queda en una experiència coixa, un voler de més i obtenir de menys.. i això ens està passant una mica amb les ganes afanyades de tenir relacions sexuals esporàdiques, físicament plaents però emocionalment carents, que amb les ganes i les presses no calibrem les altres peces implicades i forcem una mica l’acoblament, no?

Amb l’alliberació sexual hem anhelat fer superfluu i intrascendent un acte que és profund i mooolt personal, que conecta amb la teva dimensió interna i te via directe amb la gravació de records en la teva psique. És l’única experiència en la que una persona entra literalment dins teu, o en la que entres dins una persona, i com comprendràs, en una acció amb aquesta rellevància, el cervell havia de disposar d’un sector de la memòria especialment indicat per processar l’esdeveniment. El acte sexual te moooolta repercussió a nivell psíquic, més del que ens imaginem.

! AIXÒ NO ÉS UN PRELUDI D’UNA PERCEPCIÓ PURISTA I CASTA DEL SEXE, sinó una REAFIRMACIÓ QUE EL SEXE VA MOLT MÉS ENLLÀ DE L’EXTENSIÓ FÍSICA i que com a tal, potser hem de tenir un pèl més de cura de que s’hi estableixi certa reciprocitat.

És per això que el sexe et pot fer el més feliç del món , però també et pot deixar destartaltat o estabornit. Tot i la meravellositat del mecanisme, hi ha ocasions en que el que hauria de ser una experiència fabulosa, es converteix en un trauma.

3. EL SEXE ÉS PRECIÓS, PERÒ POT CONTAMINAR

Tenia una amiga que sovint em deia: ” quanta pintura negre cal per embrutar un pot de pintura blanca? Només una gota”

Així succeeix en relació a la nostra interioritat, una simple gota de foscor pot desestabilitzar el teu preuat equilibri interior.

El sexe és un terreny de permisivitat que dona cabuda a moltes actituds que en altres contextos serien prohibides: el sexe pot albirar molta ràbia, agressivitat , dominància… Al desproveir-se del raciocini característic de qualsevol altre activitat, es permet el desallotjament de emocions que en altres contextos queden castigades o prohibides, com la depravació, la ràbia, la dominació, el càstig… Ens apropem a fronteres inexplorades de la tolerància del cos, i en ocasions , fronteres poc nítides entre el que entre el que és lícit (i pot resultar plaent i constructiu), del que no ho és. I en aquest context, en aquest llindar fronterer entre el que és plaer i el que és agressió hi ha persones que aprofiten l’experiència per desallotjar les emocions que no saben gestionar, com escapatòria a tota aquella càrrega interior que en altres contextos queda reprimida. Fan servir el sexe per drenar la ira, la ràbia i la frustració per mitjà de l’altre a través de la brutalitat o contundència física (vegi’s el porno). S’utilitza a l’altre com a catalitzador, com a cable a terra, però no és un canal al que no li queden residuus del producte, és un altre humà amb cèl.lules que vibren i es comuniquen, un ésser humà obert a rebre… per tant sensitiu a captar tot el material sobre ell desallotjat.

En aquests moments és quan entra en joc el sentiment de malestar: sents que una experiència que teòricament havia de ser plaent i agradable, és torna en una tristesa i menyspreu interiors i tu te’n tornes fet pols i sentint-te que malgrat el plaer físic, no ha valgut la pena el preu emocional que pagues a posteriori. I el sentiment ÉS PERFECTE, perquè és una alarma, una sabia alarma que ens indica que ens està fent mal.

Per això cal que PROTEGIM el nostre espai interior de brossa dels altres, de persones insanes o de les nostres tendències a sentir-nos atrets per patrons insans. És per això tenim un meravellós radar que ens indica mitjançant l’entusiasme o el mal rollo valoracionns intuitives de la persona amb qui ens plantejem l’affair ( en parlo més profundament en el punt de ” com saber si el xixarel.lo sexual t’aportarà o et restarà)

Quan t’enllaces a una persona a través del sexe, t’enllaces literalment amb la persona, que és una memòria externa d’experiències que al acoblar-se a tu, provocarà un intercanvi d’informació, communtarà el contingut de la càrrega que transporta, la positiva que t’euforitza, i la destructiva que et fa sentir brut/a i contaminada/t. Tant se val si fas servir l’aïllant del preservatiu, el tema energètic va més enllà, us acobla com a individuus.

Para’t un segon a pensar en com ens influeix estar al costat de persones amb cert tipus d’actituds emocionals, no cal que parlin gaire, amb la seva presència n’hi ha prou: hi ha persones que contàgien positivitat, amb qui t’engresques i t’animes i d’altres hi ha persones amb qui et quedes esquàl.lid d’energia. Si succeeix així en aquest nivell de superficialitat, Com no ha d’existir una influencia més intensa en l’intercanvi sexual?

4. SEXE FEMINISTA

Per parlar de tot això necessito narrar-ho des de la meva perspectiva , des de l’experiència de dona, és de la que he explorat la sexualitat en aquesta vida , òbviament!

4.1 L’òrgan interior

Del rol de la sexualitat, les dones tenim dins nostre la peça del mecanisme de la creació, l’emplaçament on succeeix la màgia i on sorgeix l’oportunitat de fer créixer una nova vida. El nostre espai reproductor te la delicadesa d’una flor, i la robustesa d’un roure, es capaç de proporcionar la calidesa d’una llar i de contenir la potència i el pes de la creació d’un nou ésser humà. És la majestuositat de l’expressió de la força de la natura a través de la forma.

Aquest mecanisme, per tal de procrear, ha de ser especialment receptiu i sensitiu: te una sensibilitat de precisió necessari per l’acoblament de dos informacions genètiques diferents, i no solament capta les sensacions físiques , sinó que filtra les sensacions interpersonals que es generen en l’intercanvi sexual amb aquella persona. És un mecanisme receptiu a la percepció d’amor, perquè l’amor combinat amb amor , fa més vida. Però aquesta mateixa sensibilitat que detecta l’amor i t’aporta plaer, és igual de succeptible a les emocions de l’altre espectre.

El nostre òrgan es localitza a l’interior, és un òrgan d’absorció, una matriu de reproducció, i , si em permeteu la comparació, un dispositiu que treballa com un lector d’USB que integrarà i descodificarà el contingut introduït.

T’enllaces literalment amb una persona, que és una memòria externa d’experiències que al acoblar-se a tu, provocarà un intercanvi d’informació, communtarà el contingut de la càrrega que transporta, la positiva que t’euforitza, i la destructiva que et fa sentir bruta i contaminada. Tant se val si fas servir l’aïllant del preservatiu, el tema energètic va més enllà, us acobla com a individuus.

Som contenedores de vida, però en aquesta funció de contenedor, de recipient, també ens exposem a contenir toxines. És un rollo, i m’encantaria dir-vos que és diferent, però és com és. Per això REMARCO I SUBRATLLO L’IMPORTÀNCIA d’ un enllaç net , només un enllaç amb conexió personal combinarà per fer una connexió plaent, sinó t’arrisques a que et deixin els depòsits residuals d’algú que anhelava la descàrrega. I aquest residu et conecta am l’horrible sensació de quedar-te estabornida.

La mateixa amiga Isabel, com a terapeuta, m’havia apropat l’experiència somàtica de les dones que exerceixen la prostitució, com exemple model dels resultats d’experimentar la sexualitat com a intercanvi i sistema de drenantge dels d’homes cap a dones. El que em va xocar més de l’observació que em va transmetre és que la majoría de dones que portàven anys exercint la prostitució, lluïen demacrades, desvitalitzades, lletjes…apagades. Malgrat algunes havien sigut dones molt atractives , ara aparentàven ser més grans del que eren, com si s’haguéssin pansit abans d’hora, i no solament pel fet de la càrrega vírica de transmissió sexual que moltes arrossegàven, sinò pel fet de ser utilitzades com a recipient de descàrrega. Aquella brutícia buidada dins seu s’expressava al cos físic, es lluia al ADN, a la pell, era una emponta sobre la persona. Fixa’t que una ETS no deixa de ser un format de brutícia, un codi que embruta cél.lules i es va expressant en el teu aparell reproductor, el mateix lloc que necessita de forma urgent atenció i cura, i que et demana que el deixis d’intoxicar. Expressa toxicitat perquè irradia tot allò que ha estat rebent.

4.2 La revolució sexual!

Hem obert les cames per donar la benvinguda a la nova feminitat descarada, burlona, dominant. Ens trobem en una fantàstica posició on podem treure la llengua a allò arcaic i ensenyar les nostres virtuts femenines com a mitjà per fer la botifarra a un passat de celibat i opressió. Ha arribat l’anhelat moment en el que podem parlar obertament de sexe, masturbació, i no tenir prous dits al cos per comptar les trobades sexuals que hem explorat. Podem garabatejar graffitis de vulves, i dir expresions com ” quan em surti del cony” sense amenaces punitives per part d’un patriarcat obsolet o d’una religió extremadament púdica.

Hem volgut reparar segles d’opressió sexual i de desmitificació de tot el ritual de castedat, però amb la inèrcia revolucionària potser ens hem posat a competir entre sexes i hem pretés sobreposar-nos en modernitat i progressisme a la masculinitat. Hem procedit a desvincular-nos de l’emocionalitat nascuda del sexe, com un antídot necessàri per fer front a les sempre malparades emocions, sempre acusades de fer-nos vulnerables i dèbils. Volíem resituar-nos en el rànquing del sexe per ser més físiques i menys cor en relació al plaer, perquè aquesta posició ens dona cert privilegi des d’on establir la séu de la revolució, ja que, malgrat qui porta la bandera és el cor i el cony, a nivell dialèctic, socràtic, kantià , sempre es valora més la ment.

Tot i aquesta bona voluntat de només cenyir-nos al plaer físic, ens hem trobat que al traslladar aquesta sexotendència al camp dels llençols, s’ens implicàven moltes més emocions de les que hauríem cabut esperar, despertant-nos certa sensació de frustració per no ser capaces de ser solament un ” cos rebent plaer” o simplement per trobar dificultós l’equilibri entre les trobades esporàdiques i el plaer emocional.

Tenir sexe d’una nit amb un desconegut és fantàstic, però tenir sexe d’una nit amb un desconegut i a l’endemà no sentir-te tant bé com esperàves és el resultat de voler superficialitzar el sexe. Malgrat les molestes sensacions, et felicites i t’otorgues l’aprobació establint el verdedicte: “ja sóc un pas més a prop de contribuïr en aquesta alliberació femenina, OLÉ JO que estic aprenent a gaudir de mi “. Així que t’autoconvences de la positivitat de l’acció l’acció i seguieixes exposan-te a trobades similars triant pensar que el “Sexe en Nova York” mola mil, i que aquests enllaços desinteressats són la clau per aprendre a gaudir del sexe sense enllaços ni repercussions emocionals, i que , si a fóra ho fan tu també. Clar que si!

El tema és que aquesta fórmula només és un premi per l’ego, un premi de quantificació de flirtejos i “ligues”, és el diploma que certifica “no sóc una retrògrada i faig servir la meva sexualitat d’una forma activa, sóc súper revolucionària.”

Igual que el contador de flirtejos que ens va deixar per la posteritat el anunci de “Axe” on la vàlua estava en la quantitat (i no la qualitat), mirem de recopilar experiències a tota velocitat. I ens donem la enhorabona cerebral, mentres que el teu estat intern no t’indica el mateix. L’ego et felicita sobre el que creus que és CORRECTE per a la conquesta de la sexualitat.

Tret d’exepcions, gran part de les trobades sexuals casuals són insatisfactòries. Deixen massa poc plaer o massa que desitjar. Massa poc orgasme o massa anhel de més , masses ganes de si més no fes-me sentir atractiva o admirada. I sovint no obtens d’una esporàdica ni de l’un ni l’altre. Potser el que hauríem de treballar socialment per una veritable revolució seria proclamar sense vergonya: SI , LES RELACIONS SEXUALS EM DESPERTEN EMOCIONS! I VULL QUE S’ACULLIN AQUESTES EMOCIONS AMB LA MATEIXA PASSIÓ AMB LA QUE ACULLO ELS SEUS GENITALS!

Quizá la sociosexualidad sea la clave. Ellos los disfrutan más y se arrepienten menos. Esta cuestión ha sido estudiada y parece que las mujeres somos las menos favorecidas por estos encuentros esporádicos.

El mundo, “Por qué ellos disfrutan (aún) más que ellas de las relaciones sexuales esporádicas”

Si el sexe ens fa sentir TANT, AMB TANTA INTENSITAT, perquè ens exposem a les sensacions una vegada rere una altre, fins a acabar saturant el sentir? Realment CAL QUE ENS ACABEM INSENSIBILITZANT ? No crec que el camí correcte resideixi en la repetició d’una actitud d’imparcialització davant les emocions, sinó al contari, apendre que si apareixen és a raó de comunicar un missatge, una alarma , una crida d’atenció. I inhibir-les provoca més dolor.

Pensa en què fas quan algú t’aixeca emocions nocives: te’n allunyes, prens distància, te’n apartes. I si són positives, a l’inrevès. La clau no és mantindre’s a prop de qui et fa sentir malament fins que t’insensibilitzes per protecció.

En el mateix article que cito un paràgraf abans esmenta que “las relaciones sexuales genitales….se pueden entrenar” … tornem al mateix.. perquè pretenem entrenar-nos per pretendre voler que el sexe sigui només de superfície? Perquè ens encaparrem en castrar la nostra forma de sentir, la nostra emocionalitat?

Follar amb algú que t’agrada és estupendo, follar és genial, però pensar que si ho fas amb algú que t’agrada, no voldràs compartir una mica més d’estona amb aquella persona és una enganyifa UNIVERSAL…. Tan per part femenina com per part masculina, aquesta llei actua per igual a tots dos sexes.

Totes tenim present la imatge masculinitzada de l’home que després del sexe es vesteix tot sobervi abandonant la idea d’afecte post-coital preservant la dominació del sentiment, fal.lacia majoritariament falsa i un tant humiliant/dominant. Degut a estigmes així somiem amb el moment de revanja de génere, en apropiar-nos d’ aquesta imatge volguent invertir les peces del patriarcat. Volem finalitzant una trobada sexual actuant igual, per demostrar que ara som nosaltres les que tenim la paella pel mànec. Volem els drets d’ acabar vestint-nos totes majestuoses i pronunciar un ” me’n he d’anar, tinc un “meeting”, o “m’esperen les amigues” mentres ens anotem un punt al marcador cap al génere femení.

Si algú t’agrada, el més probable és que tard o d’hora fantasegis amb el sexe, i si tens sexe perquè ja t’agrada la persona, el més probable és que sentis que t’agrada encara més (tot i que no sigui un gurú en el llit) . I si t’agrada ell , i també el sexe, t’agradarà com et fa sentir i en voldràs més. Què de dolent te això? Què de dolent hi ha en sentir que vull més ? RES, res a part de la possibilitat que l’altre s’abrumi, però llavors és cosa seva. TENIR SENTIMENTS ÉS EL SUCCES NATURAL DESPRÉS D’UN ENLLAÇ, és el que al teu jo se li desperta de forma natural. I lluitar contra això no és solament una forma de fer-te més patiment, sinó que és incoherent.

5.En el sexe es desperten emocions

Com a cloenda de tot el contingut, i com a revelació manifesta del del intercanvi físic és aquest títol: el sexe desperta emocions ( o fa les emocions succeptibles d’intervenir a escena).

Hi són, són prtagonistes que escenifiquen els pensaments en el cos i van lligades a estats de rumiació i a memòries físiques, per tant cisellar-les de nosaltres seria una petita mutil.lació, és un pretendre l’hipocresia de que som nosaltres sense elles, aparentar que ets tu sense el que et fa ser tu. I això fa mal, és una obra barata o una actuació forçada. Llavors, en comptes de ser condemnar-les , podem dona’ls-hi la benvinguda en l’espai d’intercanvi físic.

Més que una supresió del sentir, el que fa falta és una familiarització amb les emocions, que porti a una millor acceptació i tol.lerància d’elles. No tant que ens cohibim de tenir-les , sinó que poguem entendre que hi són i dona’ls-hi l’espai que necessiten! I si és al llit quan es manifesten, doncs, benvingudes als llençols! Per això volem parelles sexuals més humanes, més còmodes amb la facció de la personalitat que és menys racional i ens fa més persones. Perquè el sexe poc te de racional, a vegades és tot el contrari, irracional des de l’arrel.

Si analitzem el sexe des de d’una versió purament funcional, per dur a terme la tasca reproductiva, calen emocions molt vinculants, són imprescindibles tant perquè la dona tengui cura de si mateixa i del projecte de vida que alberga a dins, com pel procés mutuu de suport i imprescindibles en l’exercici d’atendre les exigències d’un nadó. Si no fóssin així de vinculants, l’éxit de la maternitat seria escàs.

Tot i que ara podem destriar la reproducció al plaer, els anys d’evolució en el que el sexe ha estat purament funcional són masses com per pretendre que només es diversió. és un terreny d’emocions, genètica , fluids, diversió, compenetració, exploració…. pfff… tantes coses que definir-ho en “només sexe” és la descripció d’una ment massa simplista.

3.Com saber si el xixarel.lo sexual t’aportarà o et restarà

Quan et trobes amb una persona, just en el punt en el que no coneixes res d’ella, en ocasions reps una sensació inicial que poques vegades va lligada al què penses d’ella, de fet no pots pensar res perquè encara no tens prou informació perquè la ment es pugui formular una idea de com és (només física, no personal) . En aquest punt zero abans de que la ment es posi a catalogar, hi han uns instants on copses “seguretat” o “desconfiança”, “tranquil.litat” o “inquietud”. Aquests petits rajos d’informació solen ser més veraços que la majoria de judicis posteriors de la ment basats en elements lloables o despreciables generalment imbuits pels decàlegs socials.

Normalment escollim parelles com ho fan els algorítmes de tinder: si es guap@ a què es dedica, i si es prou original com per seduïr-te en dos frases o dos minuts de xat: vaja ho hiperracionalitzem, ho analitzem des de la ment i ho cataloguem des del nostre cervellet ( i es fa avorrit de nassos).

Així que el meu consell és: deixa’t guiar per les sensacions. Perme’t que el sentir t’indiqui el què. Tal com exposo en els posts com “la veracitat de l’intuïció” les percepcions que rebem tenen una dimensió més elevada de la que ara per ara podem demostrar, has de confiar. T’encoratjo a que hi confiis , i t’ho recomano activament perquè per la meva forma de ser exploradora, he volgut descobrir el perquè d’una percepció negativa en moltes d’aquestes intuïcions, me’n penedia d’haver allargat l’experiment fins el resultat final, perquè el resultat era sempre més que justificat per les sensacions que se m’havien despertat.

És a dir, quan he esperat fins a veure el perquè em despertava mal rollo, en part per donar credibilitat a aquella SENSACIÓ SENSE ARGUMENTS, m’he emportat l’hòstia i la reafirmació de que la sensació era més que justificada. Després d’uns quants experiments amb certes seqüeles emocionals, ja he aprés a VALIDAR les sensacions premonitòries sobre el que se’m desperta innat d’algú, que no em cal conèixer PERQUÈ em dona mal rollo una persona, només em cal agraïr la informació i seguir el consell de la meva sensació. Si no et dona tranquil.litat, allunya’t-en. I si te’n dona , explora. Però sobretot recorda, la tranquil.litat ha de sorgir de la teva essència , no de la teva ment, no del discurs mental ni dels llistats de pros i contres.

Carolina Muscatelo

Categorías
Curació emocional INICI RECURSOS

El poder curatiu de la música: utilitzar la veu com instrument per harmonitzar el cos

En aquest post t’aventuro a explorar a través de la veu, la pròpia musicalitat, el cant, per reequilibrar estats emocionals i d’angoixa.

Sovint sentim com n’és d’alliberador cantar al cotxe, o escoltem persones que parlen de com de bé els hi fa el cant de mantres o apuntar-se a una coral. Per això he fet un recull de recursos sobre la facultat de cantar i el lligam musicalitat-cos-ment per relacionar perquè va tan bé alliberar el so a través de la veu.

1. La veu com instrument de curació

La veu és l’instrument de corda del nostre organisme, l’instrument musical del cos. Tenim un instrument d’aire incorporat que evolutivament hem aprés a entonar i modular al nostre gust per generar paraules, melodies, tan se val si harmòniques o no , GENEREM SO, i podem organtizar-lo de forma melòdica sota diferents notes de vibració.

Coneixem la màgia que la música exerceix sobre nosaltres, és una eina amb una conexió molt emotiva. És per això que el so creat dins nostre te una clar avantatge a l’hora d’estimular el nostre ànim, tenim la possibilitat d’influïr sobre el nosaltres mateixos a través de la veu melòdica, a través del cant.

La caixa de música que contenim entre costelles és l’instrument que més ressó te dins nostre i per tant, el que més directament pot influenciar en el nostre estat anímic. Les aventatges no vénen donades únicament per ser un instrument de propietat, sinó per l’acció de la vibració de les cordes vocals i del seu enllaç directe amb tots els teixits del nostre cos. Si alguna cosa he aprés de tots aquests anys de recerca i de la professió esportiva és com d’interrelacionades estàn totes les estructures corporals entre elles, funcionen com parts d’un conjunt únic i s’afecten unes a les altres, tant en la direcció beneficiosa com en la perjudicial.

Utilitzar el so com a element curatiu ràu en la possibilitat d’extendre la propietat vibracional que ja caracteritza el funcionament de l’organisme, a totes les estructures del cos de forma interna i molt més directe, de saccejar les nostres pròpies cordes vocals per traslladar-ne la vibració a nivell visceral. És autoinduïr-se el mètode osteopàtic de forma voluntària a través de la teràpia de so generada per un mateix. ÉS UNA EINA CURATIVA BRUTAL.

Quan tu fas un crit o cantes a “pulmó” pots notar que la melodia o el so no és solament allò que llences a l’exterior, sinó tot el ressó d’aire que t’omple el tòrax i vibra per la gola. Notes la potència de l’aire a la panxa, a les costelles, i si ets sensitiu , en tot el teu sistema visceral. Pots arribar a notar com una nota t’embriaga, com físicament és dins teu i s’expressa fora. T’invaeix el cos i el pensament, mentre fas l’esforç físic d’entonar, el cap es buida de contingut, únicament alberga l’intenció de pronunciar aquell so.

Posem en experiència aquest concepte:

  • Prova-ho, PRONUNCIA la vocal A allargada, amb la boca ben oberta i a pulmó, omple’t d’aire i que surti des del ventre. Sostingue-la fins que acabis tot l’aire.
  • Veuràs que la vocal A passa i ressona per tot el teu tronc, i que mentre ho fas només pots estar present en aquell so.
  • Prova repetir el procés col.locan-te una mà sobre l’esternó: observa com la vibració passa a través d’ell.

Veiem que la vibració del so t’atravessa, et sacceja. El so que tu emets vibra en tu mateix. I tal com vibra bressola els teus òrgans, els teus teixits, harmonitzant-los sota una mateixa vibració. Anem a veure perquè l’efecte vibracional és curatiu.

2. L’efecte de la vibració en l’organisme

La vibració és un sistema de frequència que movilitza ones en un espai a una velocitat. Tot te una vibració en aquest món (inclosos els nostres òrgans) i les seves ones generen respostes en els organismes sensitius o sensibles. En el cas de l’organisme, és la transmissió de vibració el que activa les respostes orgàniques i endocrines: pensa en com impacta un cláxon activant el cortisol i l’estrés o com ho fa el soroll del mar amb la relaxació. ELS SONS INTERACCIONEN directament amb la nostra biologia molecular.

La vibració en el cos és el resultat de tenir mecanismes vius i en acció. Aquest concepte ve recolzat per l’ús de l’OSTEOPATIA visceral, que és la vesant de la fisioteràpia més hol.lística, i pren com indicador la vibració dels òrgans, guiant-se d’ella per detectar possibles disfuncions.

La manca de vibració vigorosa d’un òrgan és el que l’osteòpata percep per conèixer on ha de fer la seva intervenció. Simplement desbloquejant aquell òrgan, permetent que torni a vibrar com correspón, restaura la seva funicionalitat, i tu surts de la consulta trobant-te molt millor.

Per tant, coneixent el vincle entre la vibració i la salut corporal, podem proposar com a eina terapèutica la font de vibració més propera i assequible: la pròpia veu utilitzada en el cant, en la generació de musicalitat.

3. L’enllaç entre la música i el cervell emocional

La música te accés directe amb l’emocionalitat humana, sempre ens ha conectat amb la part sensitiva, és l’element de conexió directe amb el cervell emocional. La música de per si sempre ha estat una musa emocional, una força conmovedora que impulsa a la sensitivitat. Tant una sonata de Bach pot empényens al vigor com un baix d’una cançó de rock. Una bateria incita a l’activitat, al tamborilejar els dits i les cames i un piano a divagar entre records. El que fa la música és hipnòtic. Anem a entendre-ho des del pragmatisme teòric:

Cortesia del cervell evolutiu, tenim un sistema límbic que organitza records al voltant de les percepcions dels nostres sentits. En el cas dels soroll, la percepció de sons influeix en la relació amb l’amígdala , també anomenada cervell emocional , que configura els records al voltant dels sons sobretot si aquests venen associats a una càrrega emocional. Per tant un estímul sonor com una cançó/ melodia conecta amb aquesta àrea del cervell més emocional que mitjançant relació de records fa aflorar les emocions associades. I a l’inrevés, un estímul sonor vinculat a un moment emocional important , crea un record amb el codi del so d’aquell moment.

Així és com un timbre d’escola et pot trasportar als records de la teva etapa escolar o el soroll dels grills pot dur-te a memòries estiuenques. Això és degut a la forma de classificar informació del cervell, que per vinculació relaciona un estímul ( ja sigui sonor, d’olfacte, de tacte..) amb la informació enregistrada (un record) i l’emoció associada (benestar).

La música , so ,soroll , melodia, te passe VIP a la nostra secció emocional, i des d’aquí podem establir una ruta de conveniència, per utilitzar-la a favor de la gestió emocional o a favor del drenatge emocional.

Posem per exemple quan tenim un mal dia: optem per ens endollar-nos unes pistes musicals alegres per modificar l’estat anímic al induïr-nos sons vinculats a moments d’oci. O pel contari, escollim sintonitzar el seu estat anímic amb música melòdica que ens ajudi a acabar de commoure’ns per purgar la llàstima que sentim. La música ens serveix tant de sincronía amb el que sentim com a element transformador del que sentim.

Pots comprovar l’importància d’aquest vincle so-emoció amb les melodíes de les pel.lícules: una pel.lícula de terror ens te més esglaiats pels sons i melodies que envolten l’escena que la pròpia imatge. O una pel.lícula dramàtica t’estova més per la música que lliga amb la circumstància que pel fotograma en si. Si no ho acabes de veure, prova a veure una escena sense so. Perdrà més de la meitat de força conmovedora . I després comprova l’emprempta que ha deixat, escolta la melodia de la pel.lícula hores o algun dia després de veure-la: et farà sentir igual que com et vas sentir mentres veies el film. Paraula.

4. Perquè ens fa tan de bé cantar

  • L’acte de cantar en sí és és una acció on s’allibera molta energia, energia de freqüència sonora. És una expressió física del cos per la voluntat d’emetre so. Mentre la voluntat de l’acció és orquestada pel cervell, la part sonora és exigència de treball físic. Hi ha compleció entre el treball de la ment i del cos, tots dos enfocats cap a una mateixa direcció. Podem dir que es crea un estat de presència en el moment, determinat pel vincle de cantar.
  • Al moure quantitats suggerents d’aire, obliguem al diafragma a movilitzar-se més profundament. La funció diafragmàtica actua com un balancí dels òrgans interns, els “masajea”. Una acció més inmersiva del diafragma és un estímul més profund sobre les vísceres, com un massatge terapèutic. A que no t’ho havíes plantejat?
  • Aquest aire que surt a l’exterior carregat de so, propaga la vibració a través del cos. La vibració com hem vist,és el sistema de freqüència de l’organisme viu. De fet, en un viatge als E.U.A. em va sobtar descobrir les armilles “vibracionals” , uns xals que traduïen la vibració de la música a vibració motora que notàves directament al teu tronc. Podíes contrastar la vibració agitada i convulsa del heavy metal, amb la vibració calmada d’un hang. I aquelles vibracions sobre el cos t’induïen el mateix estat anímic que el de la música que volíes escoltar. Curiós ,no?

RESUMINT ELS BENEFICIS

  • Ens conecta amb el nostre propi cos
  • Al alliberar energia sonora, ens decarrega
  • Al lligar-nos a una acció, fem mindfullness
  • La vibració de cantar influeix en el nostre organisme: vibrem per on passa el so
  • Ens conecta amb la nostra pròpia emocionalitat
  • Ens vigoritza si la melodia és més exigent
  • Ens tranquilitza si la melodia és més suau

5. Utilitzar el cant com a sistema de relaxació

Coneixem que en l’acció de cantar l’importància recau en l’acte de sostindre la melodia mitjançant l’exhalació. L’exhalació la fase de la respiració més utilitzada per regular l’ansietat o estats de nerviosisme, degut al vincle amb el sistema nerviós parasimpàtic, també conegut com el sistema de tranquilitat i la calma. En aquest sistema es prioritzen les funcions vitals bàsiques, com la digestió i la abaixada de ritme cardíac, i l’exhalació s’encarrega de mantindre’l en forma.

Una exhalació sostinguda és una manera d’harmonitzar i equilibrar el sistema nerviós i la relació entre l’activació-relaxació de les funcions de l’organisme. L’AVENTATGE ÉS que ho fa d’una forma més lleujera i agradable que des de les tècniques tradicionals de mindfullness, ja que no recau tant en l’obligatorietat d’estar present en el cicle respiratori sinó en la lleujeresa de realitzar una acció que et vincula en la presència de la respiració. És un recurs MOLT ÚTIL quan estàs massa nerviós com per posar-te a respirar o t’estàs iniciant en la meditació.

Tots hem sentit a parlar dels beneficis de la respiració conscient, però hi ha vegades en que estàs tan sobreestimulat que asseure’t a respirar sembla impossible a nivell mental, l’obligatorietat de quietud alimenta encara més l’ànsia del pensament.

L’estatègia a seguir en aquests casos és substituir la ruta de pensament i adreçar-la a una acció abans de ser capaç de la no-acció. Aconseguim la calma a partir d’una acció, donem material perquè al cervell s’hi entretingui, i pugui desvincular-se de la ment. I EL QUE MÉS ATRAU AL CERVELL DESPRÉS DEL PENSAMENT, ÉS EL PROPI COS. Per tant escollim la ruta d’una acció que requereix prou presència corporal com per arrelar l’atenció al propi cos d’una forma més unida que des de la respiració basal.

Després d’associar-nos amb l’intenció de inhalar per sonoritzar l’exhalació, podrem extreure’n la màxima presencialitat al moment present, ja que cada acció és veurà requerida d’una intenció corporal. Estarem fent Mindfullnes , presència plena, meditació, a través del acte de sonoritzar la veu.

5.1. EL CANT DE MANTRES i els seus beneficis

Els beneficis i l’èxit en el cant de mantres es basa en el combo de tres ingredients:

El missatge del propi mantra

L’acció de cantar

El suport grupal

Per una banda ens afavorim amb tot allò positiu que ens dona el cantar i que n’hem parlat més amunt: la vibració, l’exhalació i el vincle amb el nostre cos, i per l’altre la repetició d’un missatge positiu que a costa de recitar acaba posicionant-se com un pensament poderós en el cervell.

Un mantra funciona igual que el procés d’instaurar creences: a través de la repetició aconseguim convéncer un sistema de pensament a favor de la seva versió més optimista.

En el cant de mantres tots els missatges son lluminosos, espirituals i tranquilitzadors. i les melodies són suaus i fàcils d’entonar: no requereix de gran professionalitat com a cantant, simplement recau en la valentia de ser capaç de posar-se a cantar. A més, cantar a nivell grupal dona la seguretat de permetre’t envalentonar-te a intentar-ho , ja que sentim el recolzament del grup i suprimim certs judicis o condicionants que ens avergonyeixen.

Ara bé, hi ha una tendència a l’exotisme que resta el benefici del mantra i que mereix reflexió: és la de recitar en una llengua que no és la nostra (sense desmerèixer la llengüa orígen). Malgrat coneixem el contingut del mantra, les paraules no estàn enregistrades en els nostres cervells amb els continguts associats, són una frase a cantar però el cervell no les codifica simultàniament amb el simbolisme que els hi correspón, simplement perquè no són habituals en la nostra parla. A part estem més pendents de la seva pronunciació que al missatge en sí mateix.

És aquí on és interessant proposar els mantres en la seva traducció literal, o proposar mantres nous amb missatges coherents pel nostre sistema de pensament ( el llenguatge) , perquè tinguin la interpretació directe per part dels nostres cervells i el corresponent benefici del seu missatge positiu. ÉS transcriure-ho en el patró llingüístic de qui ho recita perquè possibiliti el significat en la paraula i la repetició del contingut. Resumint: més clar, més entenedor i per tant més beneficiós.

5.2. RECITAR MONOSÍLABS: OHM I LA MEDITACIÓ

Quan fa massa vergonya cantar o dubtem de les nostres qualitats vocals, un altre sistema de cant és utilitzar el so d’un monosílab. Subjectar-nos a un mateix so i deixar-lo transcòrrer plàcidament cap a l’exterior, sense grans virgueries de cordes vocals produeix els mateixos efectes que utilitzant el cant, emprem el mateix sistema sonor però sense prioritzar els vaivé en l’entonació.

L’aventatge en recitar monosílabs, o vocals aïllades, és que ens adherim a la respiració des d’una forma més sutil, més suau, però igual de present , i és idònia com introducció a la meditació o inducció a estats de calma ( per l’exhalació sostinguda i la vibració del so).

El treball consisteix en inhalar profundament i exhalar el so suaument, allargant-lo en el temps. Mentres deixes anar el so, notaràs com aquest ressona dins del teu cos. Pots iniciar-te amb el mantra OM.

Segons l’hinduisme el OM simbolitza la unitat amb allò superior, és el so primigeni a partir del qual emergeixen tots els demés sons, és una síl.laba sagrada. Com al prinicipi no entenia el perquè del misticisme en aquest so, em vaig disposar a experimentar amb ell:

La silaba OM, sobretot la vocal “o” ( diuen que es pronuncia “aum” però la majoria fem un so més semblant a la “o”) te una profunditat inaudita, és una vocal que te un ressó profund i oscil.latori en el cos. Ressona pel tòrax i s’extén cap a les profunditats del ventre i surt cap amunt. És una cosa curiosa de sentir. El resultat del meu experiment inicial va ser un increïble estat de calma i un terreny fantàstic des d’on començar a meditar. L’he seguit incorporant en moltes altres ocasions amb el mateix resultat: calma i predisposició posterior a la meditació, i només calen 5′ de recitar com per notar-ne els beneficis (una mica més si venim molt agitats).

A mesura que avançava en les meves incursions en recitar sons per observar-ne la vibració, vaig seguir incorporant vocals; la “aaaaaaaa” vibra cap amunt, la “iiii” sona més punxaguda , la “eeee” és més horitzontal… és una forma boníssima de adherir-te a la refugida respiració conscient des d’un lloc més fàcil, sempre i quan estiguem lliures dels prejudicis de causar so.

Si no aconsegueixes obrir-te a l’experiència per vergonya, sempre pots endollar-te uns auriculars amb un so de fons que t’aïllin temporalment de l’espai, i així ajudar-te a entrar en el teu espai interior. Opta per sons de la natura que no et distreguin excessivament de la teva tasca. I si no pots disposar d’un espai pròpi o tranquil , apropa’t a alguna de les sales de meditació budista , on ja veuràs que hi ha molta tol.lerancia al cant.

6. Coses que ens castren la veu ( perquè engabiem la veu ): paradigma amb la nostra societat

Com a col.lectiu social, hem deixat de permetre’ns l’exploració sonora a gran escala: inhibim el cant pulmonar, el crit o l’exhalació sonora. L’acte de convivència ens condiciona en la supressió de comportaments que puguin ser considerats estorbs o incòmodes pels demés, i sobretot que puguin ser jutjats o catalogats d’incorrectes. En conseqüència, totes les actituds corporals que intercedeixin amb la convivència dels demés són jutjats de forma cruenta amb mirades despectives o adjudicats a abscència de facultats mentals, i entre ells està el fet de cantar perquè sí.

Si si, posa’t a pronunciar una A sonora enmig de la Diagonal ,ja veuràs com et miren. Però en canvi , anar estrenyits emocionalment, amb el nostre cervell amarrat a la raó i el raciocini, no sembla presentar el mateix judici punitiu ( molesta,si, però no està malament del cap).

Bé, doncs aquesta meravellosa convivència que tant ens beneficia en algunes coses, en l’aspecte d’expressió animal no ho fa gens ni mica.

Hem oblidat que el nostre cervell está basat en el cervell mamífer, i malgrat l’intel.lecte, tenim necessitats purament animals. Però pels condicionaments socials, les conductes més vinculades amb l’oci de ser animals queden recluides als nostres interiors o als nostres espais. Malauradament com el so atravessa els espais, és una ona vibratòria, doncs no és benvinguda.

Així que anem per la vida parlant en xiuxiueig i cantant amb vergonya o ni tan sols això. I ja no et dic de jugar amb la teva veu o emetre un crit per desfogar-se. És força castrador, però com som ésssers socials, la força del grup és superior a la nostra voluntat.

Fent restrospectiva en l’història, l’acció del cant, del ball i del ritual, han estat part de la nostra cultura i de la nostra expressió humana. Totes les cultures s’han beneficiat dels cants i dels balls com a sistemes de celebració, d’agrupació i fins i tot de curació. Però en l’afany de la productivitat , l’organització hiperpragmàtica, ha desestabilitzat la balança a favor de tota acció que tingui una direcció molt enfocada en la producció.

SI vols seguir llegint sobre el tema pots apropar-te al post “CADUCATS; cal tornar a l’orígen

Com a consequència d’aquest desarrelament, la sensació de buidor ha anat creixent i tornant-nos a aporpar a estratègies que poguéssin portar-nos de tornada un ansiat benestar.

Cantar, col.laborar en una melodia de grup o en la teva pròpia , t’uneix amb el entorn en l’acció d’endinsar aire de fóra dins teu per tornar-lo a l’exterior amb un missatge: la melodia. L’aire que t’atravessa de sortida se li transfereix una vibració en el transcurs de les teves cordes vocals, que amplifica el so. Aquest so és el que vibra en tu , el que et sintonitza amb el teu estat orgànic.

No tinguis por del què diràn, prioritza’t i tingues cura de tu de les formes més saludables possibles. I cantar és una d’elles, és una forma de comunicar al món el teu estat anímic. La veu és una eina comunicativa, utilitza-la, expressa’t, entona i desentona, què més dona. Allibera’t.

7. Una cançó per pujar l’ànim

Aquí m’arrisco al catalogar una cançó com a elevadora del ànim, però és bona vibra, fàcil de seguir i molt “uplifting”, així que l’enganxo!

Carolina Muscatelo

Categorías
Curació emocional RECURSOS

RELACIÓ COS-MENT: l’exercici com mitjà per equilibrar-se emocionalment

TAULA DE CONTINGUTS:

1.L’exercici des de la meva professió

L’esport és una plurimetodología de permisivitat plena, on qualsevol atribut al moviment hi te acollida. Qualsevol pràctica esportiva pot servir com a terreny per endinsar-se en infinitat de capacitats físiques i sensacions per traslladar-les al marc del moviment des de un entorn de tol.lerància.

Pots explorar des de la potència en un tir de pes, passant per la ràbia en la boxa, com a la sensualitat en la dança. Tots els atributs físics són fills de l’esport.

Per a mi sempre ha estat un recurs infal.lible a l’hora d’equilibrar-me, de ressetejar-me i tornar a un estat de calma. Després de molts anys de professió invertits en aquesta àrea, he descobert una via inigualable en la descàrrega de tensions amb beneficis inmediats i en la recàrrega d’energía. L’esport i l’exercici físic, igual que altres pràctiques que descric en aquest blog, trasllada a la mecànica del moviment les emocions, convertint-les en combustible muscular.

Per entendre aquest concepte cal que entenguem l’orígen neuromuscular del moviment:

2. Relació entre la ment i el cos: sistemes d’activació i desactivació

activació

desactivació

Tenim un sistema nerviós que s’encarrega de l’activació i desactivació d’altres sistemes corporals, una facció del sistema està destinat a l’activació (simpàtic), i l’altre facció a la desaccel.leració (parasimpàtic), i entre ells s’hi estableix una relació d’iguals.

  • L’activació s’encarrega de dotar al cos d’eines pel moviment: accelera el ritme cardíac per enviar més sang als músculs, s’augmenta la contracció de les pupil.les i tenim preparats tot un pelotó d’infantería disposat a tirar carbó al forn dels músculs. Ets un motor en revolucions. És el sistema que dona resposta a l’estrés.
  • En la desactivació, la resposta és la complementària; baixa la freqüència cardíaca, es relaxen les pupil.les, es calma la secreció d’hormones i el pelotón d’infanteria no treballa. És l’encarregat de la relaxació, i la digestió.

Però aquest sistema , que donava una respota eficaç i ens funcionava a les mil meravelles en la nostra etapa de nòmades, darrerament no ens dona els resultats que voldríem.

La disposició dels nostres sistemes de vida estàn enfocats en la pluri-activitat, però aquesta activitat és més psíquica que física. Les respostes neurològiques que donàven cobertura als sistemes de vida d’interacció home-natura no han tingut temps a adaptar-se a la trajectòria veloç cap a la tecnolització de la feina i el conseqüent sedentarisme (físic) de moltes professions: trucades, correus, exàmens, entregues , treballs, reunions… gairebé tot des de l’immovilitat de la cadira i amb l’ordinador al davant.

Com a conseqüència, l’organisme prepara les mateixes respostes d’acció i desaccel.leració, però sense la posada en marxa física. Tenim una hiperactivació del sistema simpàtic que es veu privat de traslladar l’acció i un funcionament alterat del parasimpàtic. Et poso un exemple: imagina’t un esquadró de soldats cridats a files, però un cop arriben al seu destí, s’atura la missió per la qual se’ls ha cridat. I què passa si seguim cridant i cridant a més soldats, però no se’ls fa treballar? S’acumulen i comencen friccions i tensions entre ells. I al caure la nit, si no els has destinat a alguna acció , t’asseguro jo que no t’ho posaràn fàcil per dormir.

Una exposició continuada a estímuls estressors fa que hiperactivem aquests sistemes de resposta associats al moviment sense dona’ls-hi una sortida mecànica, irritant a la llarga el sistema simpàtic. Tota l’activació generada destinada a l’acció, queda estancada perquè els estímuls no requereixen de resposta física, PERÒ EL NOSTRE ORGANISME NO SAP DIFERENCIAR ENTRE ESTRÉS FÍSIC I MENTAL, REACCIONA PER IGUAL A TOTS ELS ESTÍMULS ESTRESSORS, amb la GRAN diferència que en la vía FÍSICA, posem per cas una cursa amb un amic, hi hauría un ímput cardiovascular d’oxigenació i contracció amb la seva posterior activació del sistema parasimpàtic per recuperar l’estat inicial de calma. En conseqüència a la quietud del paradigma laboral, tenim ONADES DE SOLDADETS DEL PELOTÓ DEL CORTISOL (hormona de l’estrés i de l’activació) fluctuant en sang, acumulant-se i exigint pel seu dret a complir amb el seu deure.

En conseqüència a la quietud del paradigma laboral, tenim ONADES DE SOLDADETS DEL PELOTÓ DEL CORTISOL (hormona de l’estrés i de l’activació) fluctuant en sang, acumulant-se i exigint pel seu dret a complir amb el seu deure.

Aquest estat mantingut en el temps és el que desemboca en desordres o alteracions, posant per exemple una alteració primària com la contractures, que són tensions musculars filles del binomi entre la falta d’oxigenació i irrigació del múscul i l’excés de tensió.

3. Què ens aporta l’exercici físic de beneficiós en el nostre ritme de vida?

L’esport actúa com un descompressor i alhora una bateria. Saps les bateries del cotxe que es recarreguen en moviment? Doncs és exactament igual. Quan et sents descarregat i sense energia , no hi ha res com una mica de moviment i oxígen per recuperar part de la vitalitat consumida per la ment. Precisament, per a persones que dediquen gran part de les seves vides a gestions que requereixen d’atenció racional, aquest òrgan necessita aturar-se i descansar. El cansament de la ment es projecta en el cos tal com ho faría una hombra en el terra: creant un reflexe però sense ser la forma real. És a dir, la ment reflexa en el cos el seu estat de fàtiga, creant “l’il.lusió de cansament físic” però sense ser el cos la font de cansament.

Com l’esgotament de la ment és verídic, necessitem relaxar el teixit neuronal, oxigenar-lo i SOBRETOT desconectar-lo del flux de pensaments que mantenen les rumiacions activades.

I una meravellosa forma de fer-ho és traslladar-se al món de les sensacions corporals, que a través d’una resposta física generen una ancla en el moment present i ens permeten percebre la vida fóra de l’àmbit de la ment (vaja, el que es descriu avui dia com a Mindfullness).

Tot i que els detractors de l’exercici poden condemnar l’esforç de la pràctica descrivint el conjunt de sensacions com a “desagradables”, ho agafarem com el judici valorat en la conclusió davant d’un al.licient sobre el que no hem generat adaptació. I com tot en aquesta vida, l’adaptació es genera en la repetició.

4. Adaptació a l’exercici

L’esport en si podría definir-se com qualsevol activitat física que exigeixi moviment corporal ( deixant de banda la versió competitiva de la definició). Pet tant , pot contemplar-se com l’estímul que sotmet el cos a un cert estrés ( físic ) amb una conseqüent millora adaptativa a aquell factor estressor. D’aquí les bases de l’entrenament i la sobrecàrrega muscular. Com a resultat tenim un canal que fa ús del mateix sistema de soldats que en l’àmbit psíquic però amb una resposta adaptativa al element FÍSIC que ens ha causat aquell estrés. Exemple fàcil:

  • Vull aixecar 100kg. D’entrada el meu cos no està preparat per tant de pes, això no vol dir que no sigui capaç. Per aconseguir-ho, he de molestar una mica la meva comoditat, exposant el cos a una càrrega de treball, adaptada a la meva condició física inicial i regulant-se en funció vagi presentant millores. Començaré amb 20-30-40 kg..i succesivament fins als 100. Busquem un marge i una coherència en el procés , per garantir millores i evitar sobrecàrregues o lesions. En el procés el meu cos farà que els soldats es movilitzin per ajudar-me a aixecar aquest pes.
  • Què passa amb l’àmbit psíquic: Tot i que educativament hem rebut adaptacions graduals en l’entorn acadèmic, en moltes faccions de la vida laboral no pots regular els ímputs estressors per fer-los progressius: Comences una feina i assumeixes directament la responsabilitat del teu lloc de treball al 100%. Hi ha exigència als resultats i la tol.lerància als errors dependrà de la permisivitat de l’entorn. Per general, et sents sobreexigit, i un organisme sobreexigit col.lapsa, i fins i tot, descompensa. Dependrà de molts factors intrínsecs de la persona (edat, adaptabilitat, neuroplasticitat..) el temps que trigui a integrar el nou volum d’estrés.

Hi haurà moltes situacions de la nostra vida que nosaltres no podrem regular. Podem treballar gestió de l’estrés amb pautes de Mindfullness , hipnosi o treball mitjançant respiracions, però, més vegades de les que volem admetre NECESSITEM UNA DESCÀRREGA FÍSICA DE LES TENSIONS que ens permeti alliberar tota l’energía tensional acumulada en el cos. I una forma meravellosa de fer-ho és mitjançant la pràctica esportiva, l’entrenament , o qualsevol altre definició d’exercici físic.

5. La màgia de l’exercici

L’exercici ens vincula al cos, ens dona presència en l’acció, ens arrela a la respiració, ens exigeix atenció en cada moviment. El que passa amb l’exercici (descarto el de competició) és tan magnífic que després de molts anys encara em sorprenc pels seus potents efectes protectors.

  1. És cert que l’activitat física augmenta el cortisol , però com hem vist, és un cortisol destinat al moviment i l’atenció. Necessitem d’ell pel moviment. Són els soldats.
  1. Augmenta la vasodilatació i la velocitat de la circulació sanguínia, millorant l’irrigació a tots els teixits. Una bona irrigació és com un sistema de reg: a més llocs arribi, més hidratarà i aportarà nutrients a la zona, i s’endurà aquells residus que s’havíen estancat. Per això pot dissoldre tensions físiques o petites contractures ( si són contractures musculars i no per desplaçament o moviment de vértebres o altres estructures ), ja que al bellugar-se més ràpid la sang i haura millor oxigenació i drenatge en els músuculs i altres teixits.
  1. Millor funcionament del sistema limfàtic. L’impuls cardíac sumat a la contracció muscular, movilitzarà es canals limfàtics. Si el sistema circulatori és com un sistema de reg, el limfàtic s’assimilaría al sistema de reccollida d’aigües residuals. Per tant, drenant el clavegueram, millor recollida i excreció de tòxics.
  1. Les reaccions intra i extra cel.lulars s’acceleren: més intercanvi d’ATP, movilitzem dipòsits de glucògen, ús de cossos cetònics com energía…etc. En funció de la durada, ressetejarem els dipòsits cel.lulars, que ve a ser com buidar la despensa d’articles vells i reemplaçar-los amb productes més nous.
  1. I el millor de tot: quan acabes s’activen tot un conjunt de mesures de reparació i recuperació, perfeccionant-se en mesura que més les fem servir, millor preparades a més les sol.licitem. L’anomenarem EL COS DE LES FORCES ESPECIALS. Aques cos està composat per hormones del benestar com la DOPAMINA I SEROTONINA cerebrals, ENDORFINES que són opiàcis naturals i d’antioxidants naturals i fets a casa com la SUPER-ÒXID DISMUTASA entre d’altres.

ENDORFINES

Neurotransmissors per excel.lència de l’esport.

REGULEN L’ANSIETAT

Col.laboren en les sensacions de BENESTAR I SATISFACCIÓ

EXEMPLE: eufòria del corredor

DOPAMINA

La dopamina és el neurotransmissor del plaer.

S’associa amb la sensació de relaxació.

Pel que fa a nivell cognitiu la dopamina regula funcions com l’aprenentatge i la memòria, i té un paper fonamental en la presa de decisions.

SEROTONINA

És l’encarregada de regular la gana, la son i l’estat d’ànim.

Produeix estats de benestar i eufòria.

Resumint: és com si el teu cos fes la neteja i una posada apunt de l’organisme: allò que estava bloquejat sembla més lliure, et sents més vital, la ment més calmada i el cos sanejat de cúmul de substàncies i de tensions. A més s’activen els sistemes propis per fer front a l’estrés. És com pulsar el botó de ressetejar al cost que et suposi calçar-te unes sabatilles i sortir a l’aire lliure.

6. Pautes per la descompressió d’emocions

  • Primer de tot, és fonamental preparar el cos per l’activació. No pretenguis arribar i posar-te al 80% perquè no permetràs engegar els processos bioquímics correctament, o si vens d’un dia exigent, esgotaràs el combustible que et queda. Amb tranquil.litat i coherència, comença amb un ritme suau, SENSE EXIGÈNCIES.
  • Endolla’t els auriculars i pulsa una bona llista musical , o apunta’t a una activitat grupal o sessió que t’ajudi a mantindre la constància un bon grapat de minuts. La música alhora és un conjunt de vibracions rítmiques que sincronitzen el moviment a un compás i demanden l’atenció sensorial de l’oída, per tant , un altre al.licient per sincronitzar-nos en el cos.
  • Cap als 10′-15′ comprovaràs que ja ets ficat de plé en l’activitat, i tot i la força de voluntat que t’ha suposat fer-te a l’esforç, pujar-te fins aquella bici o calçar-te les sabatilles de còrrer, ara ja no sembla una desició tan feixuga i comences a agraïr el despertar dels teus pulmons i de l’energía.
  • La repercussió emocional de procés és més interessant: Primer de tot , la pràctica d’exercici físic et conecta amb una sensació de capacitat. Capacitat de força, potència, coordinació, agilitat , o qualsevol de les habilitats físiques innates o adquirides. Això et va empoderant al veure evolucions sobre el teu cos, generant la satisfacció pròpia de la dopamina.
  • Per continuar et dona un terreny on experimentar i expressar les les emocions acumulades com la ràbia o la ira, la alegría… a través de canals saludables. Pots experimentar la ràbia en un bon cop de tenis on donar-li sortida a través de la potència muscular en el cop, o posar so i vibració a la ràbia continguda a través d’exhalacions sonores i rebufs en la càrrega de pes o en intèrvals d’intensitat, fins i tot cridar i xiular d’alegria. I TOT EN UN ENTORN ON ES PERMET fer sorolls i gestos que no són jutjats d’inadeqüats.

Categorías
Curació emocional INICI RECURSOS

Ferides emocionals: güarir emocions amb meditacions actives d’Osho

Taula de continguts

1. Mecànica d’una ferida emocional

Quan es fa una ferida emocional sense la opció a ser güarida, o bé perquè el sentiment és inacceptable des del prisma de convivència social, o bé pequè no existeix l’opció de curació amb l’agressor o circumstància causant de la ferida, és queda una emprenta en el cor i un garbuix en el pensament. El cervell s’enfoca en voler-ho resoldre, perquè detecta del cor la necessitat de güarir una agressió, de treure’s del damunt aquest dolor punxagut, i buscarà accions necessàries per poder sol.lucionar-ho.

Penses en el perdó , planejes venjança , busques la reconciliació, qualsevol mecanisme que et pugui descarregar d’aquell dolor… Però si no apareix l’oportunitat d’atendre’l perquè la situació de vida no ho afavoreix ( aquella persona ja no es troba en la teva vida, la situació ja es passada i no tornarà, no hi ha comunicació reconcilitatòria possible, o simplement requereix temps…) és com si la ferida no rebés cap cura, i visquéssis amb un trau sagnant.

Davant l’estímul d’un agravi no curat que continua dins teu, el cervell intensifica la recerca i manté l’atenció sobre l’aconteixement no resolt que manté l’ai al cor. Malgrat que tu saps des del pensament conscient que rumiar-hi no et fa cap bé, que no hi ha una ressolució possible ara per ara , la ment inconscient intenta retornar l’equilibri, hi rumia, hi dona voltes i més voltes a la cerca d’una solució per intentar güarir aquell cor ferit que crida de dolor .

El cor fa mal i el cap treu fum.. són situacions de vida de confusió en les que t’assenyalen que perdonis, que ho deixis estar…. i qué més t’agradaria que deixar-ho córrer, però per molt que pensis en perdonar, sents que no pots, que la ferida segueix allà i no sembla que vulgui tancar-se. T’abraces a la idea que el temps tot ho cura, que necessites distància temporal per dissoldre-ho, afirmació que porta una mica d’esperança projectada en el futur però no resol el dol del moment present.

Per això , tenir l’oportunitat d’expulsar el compungiment, parir aquest dolor, cridar la ràbia i el dol, colpejar amb la ira, ballar la alliberació, és increïblement sanador. La güarició no s’aconseguiex a través del cap pensant, sinó mitjançant sentir en el cos l’ emoció atorada.

2. El cos com a receptàcul d’emocions

El cos és la membrana que et delimita a tu del exterior. Per una banda és el receptor de la realitat exterior, l’embut que endinsa dins teu els esdeveniments externs, i per altra banda, és la pissarra on informes al món exterior de la part física manifesta del nostre estat intern , és a dir, pensaments i emocions.

Tal com hi podem trobar informació, hi podem canalitzar informació. El cos és el contenedor sensorial, on sorgeixen les sensacions , on es generen les emocions i per on accedeix l’informació provinent de l’exterior.

En el moviment hi ha manifestació del nostre estat anímic. Cada gesticulació que realitzem equival a un pensament traslladat a la mecànica del cos . Cada parpadeig, moviment de mans, ganyota, descriuen amb un llenguatge físic una forma de pensament. El cos te el seu propi llenguatge , d’aquí que existeixin modalitats terapèutiques que sàpiguen llegir-lo ( osteopatia, psicologia psico-corporal…)

Per tant, considerant que el cos és el nostre “avatar” en el món físic, i el receptàcul de totes les sensacions viscudes al llarg de la vida, adquirirà sentit que poguem establir una relació terapèutica a través del cos, mitjançant el propi cos i amb el seu llenguatge d’expressió, que és el moviment.

Amb el moviment participem activament a moure la mecànica de la nostra persona, a identificar els nòduls de compressió emocional adherits en els nostres teixits corporals, i així al identificar-los, accedir-hi i dona’ls-hi espai on expressar-los i així alliberar-los.

Tal com amb l’escriptura exploràvem de dins-enfora, aquí explorem d’enfora- endins.

3. Què són les meditacions d’Osho

Les meditacions d’Osho són un conjunt de balls , danses o deshinibicions de moviments físics que actuen d’intermediaris entre el teu cos i la emoció continguda, comprenent-se com accions terapèutiques a través del moviment.

El mediàtic mestre Indi va proposar la metodología de “permetre’t tot” , experimentar la deshinibició absoluta. L’acumulació de la repressió i la inhibició de les accions físiques, és el que desencadena respostes orgàniques de contenció i contracció, que, mantingudes en el temps o mal transitades , poden evolucionar en malaltia. Ràbia continguda, dolor no expressat, comunicació cohibida… totes aquestes accions reprimides, contingudes, OCUPEN LA SEVA PLAÇA EN L’ORGANISME i mantenen en vigilia el pensament, perquè al no poguer-se canalitzar en la seva forma real, es mantenen emmagatzemades.

instagram: lapizzygoma

Posem-li un exemple a aquest concepte: Imagina’t que vas pel carrer i sense voler ensopegues amb algú. Aquest algú te una resposta agressiva cap a tu (sense tenir en compte el teu fortuït entrebanc ) i et sents parcialment amenaçat per la seva resposta explosiva o violenta.

La teva resposta emocional instantània oscilarà entre el desconcert i la defensa: insultar-lo, o fins i tot, fotre-li una empenta. Però no ho fas, l’impuls queda esmorteït pel codi moral, per les conseqüències, o la paràlisis de no saber com respondre a un atac agressiu inesperat. Per una banda experimentes la reacció visceral a les circumstàncies, més la seva corresponen resposta hormonal, i per l’altre, t’abstens de qualsevol moviment físic associat a l’emoció pel judici racional de conducta. Aquesta inhibició emocional és la que, ímput rere ímput, col.lapsa i es queda en el cos com a ràbia no executada, no canalitzada.

La proposta d’Osho era obrir-se a viure l’experiència de la ràbia , el dol , el neuroticisme, de forma absoluta.

D’una forma permisiva i segura , suggereix permetre alliberar la emoció vetada per obrir tot el contingut del nostre interior que ha quedat cohibit per les inhibicions conductuals, les interpretacions de l’entorn ( ràbia=dolenta) o la paràlisis ( no sé què fer).

L’experiència es viu a través d’un conjunt de fases de treball físic intens, on presencies el teatre de les emocions en el teu cos, on permets aflorar el contingut mecànic (moviment) de l’emoció castrada o bloquejada. Sentint-la plenament obres la porta als records de sentiments suprimits, i, és al retrobar-los, sentir-los i viure’ls com el que són, tensions emocionals que volen expressar-se en comptes d’ímputs que merèixen repressió, quan s’alliberen.

4. Fases de la meditació activa

MEDITACIÓ ACTIVA:

Primera fase: Es comença el procés a partir de la respiració. Respirant de forma intensa, profunda, ràpida, sense ritme, sense pauta, concentrant sempre en l’exhalació. Exhala amb energia, a través del nas, el cos es tindrà cura de la inhalació.

Segona fase: EXPLOTA! Deixa que surti tot el que sigui necessari treure. Proporciona llibertat al teu cos perquè s’expressi com vulgui. Torna’t completament boig. Crida, crida, plora, salta, Sacseja’t, balla, canta, riu, tira’t a terra. No retinguis res. Mantingues tot el teu cos en moviment. Una mica d’actuació t’ajudarà algunes vegades a començar. No permetis que la teva ment interfereixi amb el que està succeint. Embogeix conscientment. Lliura’t per complet.

Tercera fase: Amb els braços enlaire tot el temps per sobre del teu cap, salta amunt i avall fent el soroll “Ju !, Ju !, Ju !,” tan profundament com puguis. Cada vegada que caiguis, fes-ho sobre els peus plans a fi que el so repercuteixi profundament al centre de les teves vísceres. Treu tot el que tens, queda’t completament exhaust.

Quarta fase: STOP! Queda’t immòbil com siguis, en la posició que siguis. Roman com un testimoni de tot el que t’està succeint. Observa el teu cos, com es sent, observa la teva ment i els pensaments i les imatges que et vinguin. Només observa-les.

Cinquena fase: Celebra! A través de la música i la dansa expressa’t com vulguis, balla , belluga’t ,mou canells, deixa’t portar pel moviment que més li vingui de gust al teu cos fer

5. Experiència personal

Com sempre us apropo la meva experiència per si pot servir a algú a valorar provar-ho. En el procés és on vaig destapar que la font de la meva ràbia es debia a experiències passades on vaig inhibir la resposta física associades a aquesta emoció. I en conseqüència, experiències en contextos similars, contribuïen a posar-me irascible o a la defensiva. Quan cridava de ràbia em veníen al la ment aquells moments que vaig voler cridar i no ho vaig fer. Els vaig poguer identificar i entendre d’ on venia la intensitat aclaparadora del sentiment. Això et dona molta tranquil.litat, reconèixer amb claredat el perquè del què sents i simplement sentir-lo.

Per altre banda, també vaig descobrir que el sexe, per la seva similitud corporal, l’utilitzava com a mètode per decarregar ràbia , bàsicament perquè és un dels terrenys on no està del tot coartat obrir-se a l’experiència física de cridar, esgarrapar, agafar amb força , dominar… i de sentir-nos el cos obertament .

Al moure grans cantitats d’energía d’emocions, dol, plor, lluita, darrere l’aclaparadora intensitat de l’esdeveniment , s’hi sol amagar un desig de buidatge , de descàrrega. I passar el procés de descàrrega és una experiència que et deixa esgotat, però igualment descarregat. És una experiència molt recomanable.

Vaig constatar com n’és de necessari fer físic l’element descàrrega, tenir espais segurs on poguer detonar d’una forma “acceptable” i ” saludable”, ja sigui a través del ball, el teatre,la boxa, el crossfit, etc… però és de primer ordre trobar un mètode que alliberi l’explosió emocional, que esmorteeixi l’exhaustivitat de controlar els nostres ímputs emocionals, conseqüències de l’exercici de viure.

Estar en pau sona genial, però estar en coherència, és increïble.

Carolina Muscatelo

Categorías
Curació emocional RECURSOS

L’escriptura com a porta d’accés a l’inconscient

“El lenguaje nos da poder de cambiarnos nosotros y de cambiar a los demás comunicando nuestras experiencias , ayudándonos a definir lo que sabemos y encontrando un significado común.”

Bessel Van der Kolk

Una eina meravellosa i útil per revelar l’informació que emmagatzema el teu inconscient és l’escriptura. L’escriptura és competència de l’àrea de Wernicke i la regió parietal del cervell, amb processament pel lòbul frontal esquerre, que és la part racional del mecanisme. Perquè aquest mètode sigui útil per explorar-se, cal una escriptura lliure, sense processar ni organitzar, deixant sortir les paraules a cops de dits al teclat, suprimint l’acció de processament i lògica.

D’inici, despreocupa’t del format i la coherència, ja endreçaràs la informació. L’acció ha d’anar vinculada a l’espontaneitat, perquè és l’única forma de saltar per damunt les defenses del pensament racional i obrir les portes al contingut de l’INCONSCIENT.

L’inconscient

L’inconscient són imatges, flashs de records, sensacions antigues, conceptes que no semblen massa coherents, però amb un poder informatiu ENORME. Allà és on s’emmagatzema tota la informació de tu mateix que no pots mantindre en actiu de forma conscient, perquè no existeix cap mecanisme de conciència que pugui suportar mantindre viva tota la informació sensorial i perceptiva que has anat rebent al llarg de la teva vida. Seria com intentar que un reproductor de vídeo reproduís moltes pel.lícules alhora, o que una finestra conservés totes les cerques que has fet d’ençà que vas nèixer ; bloquejaríes el sistema. Necessitem una unitat d’emmagatzematge que pugui preservar les nostres vivences però sense tenir-les presents constantment. L’Inconscient és aquest mitjà , i actúa com un núvol: emmagatzema i registra totes les experiències, però estableix mecanismes de filtratge per facilitar el bon funcionament del sistema ( que seríes tu mateix) . Per una banda porta el registre de totes les experiències de vida , i per l’altre ho classifica de forma que poguem seguir visquent sense estar abrumats pels records.

Està programat per facilitar-te l’existència i ho fa de dues maneres:

  • Bloquejant records dolorosos i desagradables perquè no interceptin amb la teva vida
  • Manifestant-ho amb sensacions i símptomes perquè les atenguis i solventis el conflicte associat al record

Tal com t’he comentat , al ser una unitat pròpia, al formar part d’un mateix, tenim la possibilitat d’accedir-hi, però caldrà superar resistències i estar disposat a fer aflorar pensaments i sensacions que poden ser desagradables (d’aquí l’orígen del bloquejos, per impedir el malestar). L’intenció d’obrir-se afegit a l’escriptura és una forma d’accés.

Amb aquesta eina, s’estableix un feedback bidereccional entre el contingut de la teva ment i tu mateix. Actúes com observador de la teva ment per veure de prop el seu contingut, sense identificar-te amb les peces que el fan funcionar. Pot assimilar-se a l’experiència meditativa, o a entrar en una espècie de “trance” literari, on poses sobre el taulell les peces que conformen el patró dels teus pensaments.

Inicialment pot costa una mica, perquè , com ens costa el deixar-nos anar!! Però poc a poc aniràs deslligant-te de voler una resposta “lògica” i permetràs que l’incoherència hi ragi, posant tinta a sensacions i conceptes que estàven emmagatzemats .

Provar-ho, agafa un paper en blanc i proposa’t escriure allò primer que et passi pel cap. Termes com: ” llibertat” , “em sento…..” poden ser bons desencadenants. Formula’t preguntes d’allò de tu mateix que t’agradaria esbrinar , sense cap expectativa ni trava i contesta el primer que et passi pel cap. Obre’t sense prejudicis al primer terme que aparegui a la teva ment, respón la primera paraula o resposta que et vingui, posa text a la primera sensació que tens i simplement no jutgis. Salta de tema, agafa esbranzida i aprofita per buidar, fes una purga de paraules. I quan sentis que ja no hi ha més per treure, encén el lòbul i la comprensió i llegeix el que has escrit.

Llegeix el que has extret i observa el contingut de la teva ment. Només fent conscient l’infomació que tens a dins , seràs capaç de resoldre-la. Si la mantens oculta, seguiràs processant la realitat pels mateixos mecanismes d’inhibició, és a dir repetint vells patrons de filtratge i de conducta.

Autopregunta’t , indaga’t esbrina, recull informació sobre tu mateix. NO HO DEIXIS CÓRRER, obre la llibreta i escriu el primer que et passi , :

  • QUÈ M’OMPLE?
  • QUÈ CONSIDERO IMPORTANT?
  • QUÈ EM FA FELIÇ?
  • QUÈ VULL ACONSEGUIR?
  • QUÈ M’HO IMPEDEIX?
  • QUÈ M’HI POT FER ARRIBAR?
  • QUÈ EM FA SENTIR VINCULAT AL MOMENT PRESENT?
  • ON VULL ANAR?
  • ON ESTÀ LA MEVA PAU?
  • ON EM SENTO SEGUR?
  • ON TROBO FELICITAT?
  • ON PUC APORTAR?
  • ON EM SENTO SATISFET?
  • ON EM SENTO ESTABLE?

Carolina Muscatelo Rius

Categorías
Autoconeixement RECURSOS

Identificar les creences limitants a través del cos: test de Kinesiologia

Taula de continguts

  1. Què és la Kinesiologia?
  2. En què consisteix?
  3. Com influeix la ment en el cos
  4. Com influïr del cos a la ment

1. Què és la Kinesiologia?

El nostre cos reflexa de primera línia el nostre interior emocional i de pensament. Sobre aquest argument, la Kinesiologia, que estudia mètodes complementaris de salut aplicats en la interacció de la ment i el moviment, va desenvolupar una tècnica on, a través d’un diàleg , obtenim respostes sobre nosaltres mateixos expressades mitjançant la contracció/debilitat muscular.

2. En què consisteix?

La Kinesiologia es basa en un diàleg interrogat mitjançant preguntes que es puguin respondre de forma afirmativa/negativa (si/no) mentres una persona (preferiblement un kinesiòleg) aplica força sobre el braç extés en el moment que respons.

El test comença amb una pregunta de calibratge (una pregunta evident, com per exemple: et dius Maria?) per seguir-ho de preguntes més compromeses sobre la teves pors, capacitats (et sents capaç de..?) conviccions ( estàs segur de…?), o si consideres certes o falses les qüestions interrogades. És una eina útil i senzilla d’aplicar. En el moment de la pregunta , l’interrogador presionarà el teu braç per abaixar-lo lleujerament i tu procuraràs mantindre’l alçat.

La clau d’aquesta tècnica és la sincronicitat del nostre cos amb les nostres creençes subconscients, és a dir, donem respostes físiques a les nostres formes de pensament. Es basa en que, malgrat poguem enganyar amb la resposta oral , el cos sempre acompanya allò que veritablement pensem, la nostra creença més arrelada, el que és cert per a un mateix.

El més impresionant és observar que , quan ets convençut de la resposta que dones, el teu braç permaneix al seu lloc sota la presió, en canvi , quan hi ha desconfiança, cedeixes sense voler a la pressió de l’interrogador.

3. Com influeix la ment en el cos

Perquè entenguis millor la tècnica que la Kinesiologia proposa, veiem un exemple:

Visualitzem que has sortit a córrer. Vas a bon ritme però de cop t’assalta alguna preocupació: tens pendent una reunió confliciva, resoldre algún problema domèstic, no tens resposta d’aquella entrevista que vas fer… S’instal.la en tu el dubte, la rumiació, dones voltes a possibles respostes però et sents una mica desconfiat, o fins i tot abrumat…

Observa què passa en el teu cos: abaixes la marxa, perds energía, empenta… et desmotives.

Si anàves a 5′ el km, enlenteixes el teu ritme, perds potència. Aquest és l’impacte físic del pensament associat a una emoció sobre el cos: és transcriu en el llenguatge corporal, i ho fa de forma força directe. Allò que sentim basat en allò que pensem es manifesta a través de l’organisme, a partir d’una resposta corporal en sintonía amb el que sents. Descobrir en tu mateix aquesta interacció i fer-la conscient és una proesa que et permetrà entendre’t i potser encaminar-te a aprendre a modular certa activitat mental. La bidireccionalitat pensament-emoció -cos és físicament evident.

Coneixent aquesta relació bidireccional ment-cos, podem aprofitar-nos de la relació per actuar en sentit invers o ascendent: transcriure la força del cos al pensament (relació cos-ment).

4. Com influïr del cos a la ment:

Partint del mateix exemple del corredor en el mateix punt d’inseguretat: imagina’t que malgrat el decaïment posterior al pensament, decideixes augmentar el teu ritme, exprèmer potència, experimentar la teva força muscular. Aquesta empenta muscular actuarà com un carregador, carregarà el pensament de potència, de capacitat i confiança, traslladarà la força mecànica al pensament.

Al destinar les hormones secretades per la procupació a la contracció muscular, és com si féssim servir un producte residual (aflicció) per crear una energía renovable (moviment).

Segurament , després d’uns quants metres, comprobaràs que el teu pensament angoixant , tot i ser-hi, s’ha modulat, o fins i tot has pogut re-encaminar-lo cap a un altre d’aptitud envers el teu repte o preocupació.

Si t’interessa seguir llegint sobre la relació cos-ment , pots visitar el post: “L’esport i l’exercici: mitjans per alliberar emocions”

Per finalitzar, és una tècnica pràctica que ens serveix per escavar en les profunditats de la ment per extreure pensaments enquistats en creences limitants o formes de pensament que ens afecten perjudicialment. Edevindre conscients sobre què és allò que te poder en l’equip de les nostres preocupacions permet poguer atendre-ho i tenir cura per així poguer-ho resoldre, modificar.

És una bona tècnica però recomano cert factor sorpresa,i no abusar-ne. Si l’has feta o te la prepares, pots oposar-te o falsejar qüestions per la perícia de la ment.

Et deixo un enllaç de youtube de la kinesiòloga Ana Lloveres per si volguéssis conèixer més acuradament la tècnica:

Carolina Muscatelo