Categorías
INICI

Alliberar-se del pes del passat

Les experiències que ens precedeixen són elements que encara influeixen a la nostra psique, determinen el sistema de evaluació sobre el qual establim les nostres prioritats, prenem les nostres decisions i el.laborem gran part de les nostres accions actuals. És per això que si en el passat has estat saccejat i vapulejat, en una temptativa de protecció, portes una programació que actua com un limitador de creixement, t’inhibeix del risc però també de l’exploració. Un passat difícil és com l’estaca que t’empresona del conte de l’elefantet, l’animaló que de petit va aprendre que no podia escapar i queda atrapat en el pensament de no poguer-se alliberar malgrat te la plena capacitat de fer-ho.

Per aquest motiu pren tanta importància saber com netejar el fang del recorregut que es va fer en el mapa de vida, perque les petjades que vam fer antigament no ens desorientin de les nostres il.lusions, no ens aboquin a repetir cicles de tragèdia o ens desviin de la idea de la felicitat. És un dret estar en pau amb passats que van ser convulsos.

1. UN PASSAT DIFÍCIL ÉS COM UNA LESIÓ

Abans d’entendre perquè un passat ens condiciona en diferents aspectes, entenguem un símil molt fàcil de processar: El pes d’un passat sobre la ment equivaldria al record d’un dolor en el cos.

Quan el cos ha tingut una lesió estableix tot un seguit de mesures per neutralitzar aquella ferida; si t’has lesionat la cama, el cos l’alleujarà desplaçant tot el pes corporal a la cama bona, que passarà a ser la directora dels moviment, mentre que l’altre quedarà temporalment inhibida a l’espera de la recuperació. I això és fantàstic inicialment perquè és com ha de ser per apropar-te a la güarició.

Però amb el pas del temps, s’ha d’aprendre a recolzar altre vegada sobre la cama, potser amb molèsties, però sobreposant-s’hi. El que passa quan el dolor ha estat intens és que el cos ha fixat la defensa al dolor com una norma, ha generat un hàbit a la protecció adquirint una marxa antiàlgica, un patró defensiu que alhora és un desequilibri en el sistema corporal. El dolor desapareix, però el record al mateix dolor és tan intens que d’alguna forma la torsió permaneix i convida a mantindre aquell hàbit. Aquí és on entra la feina d’identificar aquella resposta ja no útil per reeducar-la i recuperar la confiança en la cama que va ser ferida, donar-li experiències que li facin saber que ja està recuperada. I això s’aconsegueix tornant-la a exposar a exercicis que no es sentia capaç de fer ( i amb l’ajuda de persones que conèixen les pautes per sortir del rol de protecció física).

En la ment passa exactament igual, es genera una ferida i la ment busca sistemes per protegir-la, i aïllar-la. És el sistema escut necessari davant una perturbació de la salut psíquica, és natural i lògic . El poblema esdevé quan el patró defensa s’enquista i s’extén al llarg de la vida sense rebre l’atenció i reeducació necessària.

Quan les dificultats de la vida han estat notòries o excessives, sense voler mires la vida des del visor de la catàstrofe i la turbulència, subratlles les complicacions i et quedes enllaçat involuntariament en destacar l’adversitat. I això passa perquè el cervell es forja a base de les experiències viscudes i quan aquestes s’acumulen en la polaritat negativa, s’aglomeren formant un catàleg d’experiències a evitar, un diccionari de records negatius que la ment s’habitua a mantindre en vida i a consultar sovint per saber com reaccionar en el supòsit que apareguin situacions similars.

El cervell s’enfoca en la premonició i en ressaltar l’advertència sobre allò que et podria fer mal , mantenint una atenció desmesurada sobre el passat, i una repercussió excessiva d’allò antic en el present.

Actues i respons en el present sobre les conclusions que vas extreure en un moment molt lluny d’aquest, però o no ho pots evitar o no n’ets conscient. Requerirà molta amorositat de tractament cap a tu mateix per reconduir la desviació generada per la dolència.

2. La paradoxa del dolor emocional

I aquí està la senyalització de que aquest dolor necessita ser atés ( perdonat o alliberat) , en la paradoxa del dolor:

Quan més mal va fer, més fixat queda en la conciència i més present tenim la circumstància que ens va ferir. El cervell classifica el coningut d’aquell succés com a danyí i actuarà ampliant el sistema de vigilància amb l’experiència orígen ben present en el dia a dia. Vejem-ho amb un exemple molt gràfic:

Imagina't el programa de vigilància en un aeroport als Estats Units després dels atacs terroristes: s'introdueix al sistema que els rostres árabs són potencialment perillosos i s'estableix escanejar cadascún dels rostres que passen per l'aeroport. Aquelles persones amb rostres meridionals, turbants, barbes tupides, túniques i palestines seràn detectats com possibles amenaçes i s'enviarà l'alerta roja a la seguretat de l'aeroport sota l'intenció de bloquejar l'amenaça. Malgrat la pobre persona no tingui res veure amb el terrorisme, com presenta trets similars als causants del disturbi, se'l agermana amb la condició de "terrorista" . I si la paranoia es fa més gran, qualsevol cara amb barba i cabells obscurs podria ser un terrorista.  És una acció preventiva que pretén salvaguardar la salut, però si es torna recurrent i obsessiva, acaba caient en la generalització i en la desproporció. 

En la nostra cuina de pensaments passa exactamanent ell mateix: Vivim una experiència dolorosa i en un intent d’evitar un dolor en el futur, tenim present el record en el present. La ment en un intent d’anticipar-se perquè allò no pugui tornar a pasar, és manté en alerta per detectar similituds entre situacions, fet que et vincula encara més a allò que desitjaríem oblidar.

El cervell en un acte de supervivència necessita del catàleg d’experiències, funciona basant-se en l’evidència del que ja s’ha viscut obtenint conclusions sobre les vivencies passades que serviràn per establir prediccions futures. i si alguna poseeix algún tret similar a aquell moment…bum! salten les alarmes i es desencadena la resposta de protecció. Només cal que una petita cosa s’assembli a aquell moment perquè tot tu despleguis el mecanisme defensiu o de fugida .

No solament no ho oblidem sinó que en l’anhel de sortir-nos-en ens sentim cada vegada més lligats a l’experiència i més incapaços d’alliberar-nos , en el intent de fugir de la teranyina acabes més arremolinat.

Quan el cúmul d’adversistats passades no s’allibera, és quan la vida enmalalteix, s’esquinça sota el pes d’allò negatiu que transportes i d’allò que pretens evitar, és massa pes per carregar al llarg de tota la vida. És per això que en ocasions arriba la malaltia, com un fré d’emergència que t’atura i obliga a la revisió de la forma com estàves visquent, per avisar de que tal com estàves, no pots seguir avançant. La malaltia arriba quan no es resol la càrrega que transportes, amb el clar objectiu de proporcionar una rendició envers la lluita que et danya la psique.

Però això abans d’arribar al punt d’aturdada d’emergència, he decidit fer un recull de diferents técniques que poden ajudar en aquesta curació, en l’alliberació del contingut amb el que et mantens identificat.

3. COM NETEJAR EL PES DEL PASSAT

Primer de tot , recordar que et mereixes ser feliç. La desgracia embruta el visor amb el que observes la vida inhibint el dret de ser mereixedor de ser feliç, per tant s’ha de netejar el filtre a través del qual valores la vida, perquè es clarifiqui de judicis i premonicions. I per què això passi és necessari fer una neteja intensa de l’emprempta del record, una neteja del dolor, i per altre banda, compensar la balança amb experiències positives.

3.1. ALLIBERAR EL PASSAT A TRAVÉS DE L’ HO’PONOPONO

Darrerament l’atracció sobre l’exotisme dels mètodes de curació s’ha intensificat com a reclam publicitari, però l’Ho’ponopono és una filosofia que recolzo i comprenc la seva “exportació”.

Segurament coneixereu el sistema, basat en l’ús de paraules poderoses que eleven l’energia (estat d’ànim), però va un punt més enllà, l‘Ho’ponopono consisteix delegar a la dimensió superior el tractament del trauma o dolor que tu ja no saps com resoldre. És com deixar anar un globus amb una espelmeta del teu conflicte a l’inmensitat de l’univers perquè aquest l’aculli i faci el corresponent, tu de forma responsable et lliures de la responsabilitat envers el succés, deixes anar allò que no pots ni saps què fer , i a partir d’aquell moment, tal com diu el Hopono’pono : “el problema se para i la solución está en camino”. És un acte de rendició i humiltat molt bonic.

Hi ha diverses formes de practicar ho’ponopono, però totes recauen en identificar el problema i formular una pregària demanant ajut a la Divinitat, i finalitzant la pregària amb les paraules: ” Ho sento, perdó , gràcies , t’estimo”. O simplement enfocant-se en el problema i recitant aquestes quatre paraules com un mantra, amb intenció i presència, és a dir, sentint el component simbòlic d’ allò que estàs recitant.

És un sistema que realment allibera i retorna la pau a la psique. Fa de neteja del teu espai interior i et recupera l’estat de calma, sempre i quan tu pretinguis fer neteja, és a dir, perquè funcioni has de tenir el veritable anhel d’alliberar aquell pes. Si encara estàs enganxat al rencor, hauràs de demanar primer ajuda per alliberar el rencor ja que el desig de venjança i de justícia ens mantenen en l’agravi i en la ment, i no permeten que el pes del record surti de tu. El primer pas és alliberar-te del rencor, per després, demanar perdonar el conflicte i integrar-lo.

Aquesta pràctica te un component ritual, però com en totes les pràctiques místiques, religioses o espirituals, es basa en l’enllaç místic d’accions repetides i intenció espiritual, intenció que neix de la profunditat de la teva persona, de la persona que es troba en si mateixa i està recollida en si.

No cal que t’ho creguis del tot, pots dubtar-ne i posar-ho en dubte, per això t’animo a que ho provis lliure d’expectatives, que ho comprovis per tu mateix. Fes la prova jugant amb qualsevol experiència que no sigui inmensament densa, i si t’ha funciona’t explica’m en els comentaris.

3.2. Experiència personal amb l’Ho’ponopono

Jo he fet hopono’pono i acabat sentint que el soroll mental del meu cap envers aquell problema es dissolia, simplement ja no hi era , ja no em féia mal. O quan he estat trista, o amb un estat d’ànim baix i m’he enfocat en recitar les 4 paraules i també he notat que m’apujava el ànim, que ja no estava tan avall en l’escala de la tristor.

Tot és provar-ho, des d’una perspectiva curiosa i investigadora, sense donar res per fet, simplement posant intenció en les paraules que recites i mantindre’s obert a qualsevol resultat, observant els canvis que neixen dins teu arrel de l’experiència.

Jo no puc parlar per tu , però si puc apropar-te la meva experiència , i des d’aquí t’assenyalo: l’Ho’ponopono és una meravellosa via d’alliberació de dolor, i és una eina funcional de nivell avançat. Això si,és un procés i pren el seu temps. Però és un procés que fet amb intenció neteja amb una eficàcia meravellosa.

3.3.Exemples per practicar Ho’ponopono:

Pots utilitzar els exemples que t’escric aquí sota o utilitzar-los com a format per el.laborar les teves oracions, adeqüades a la situació que vols alliberar. L’ideal és recitar l’oració (dins teu) en fase meditativa, és a dir, amb plena conciència, mínim tres vegades. Llegeix-les tranquil.lament, i apunta’t aquella que més et sintonitzi per anar-la repetint en diverses ocasions.

  • “DIVÍ CREADOR, borra dins meu totes les memòries doloroses i idees errònies que està produint aquesta situació_____________ (descriu la situació) en la meva vida.”

“Ho sento, perdona’m , gràcies, t’estimo”

  • “Jo TRENCO, TALLO, CANCEL.LO I EL.LIMINO ____________(esmenta la situació) I em comprometo amb la divinitat, la pau i l’amor.

Ho sento, perdona’m , gràcies, t’estimo”

  • “Divinitat, elimina, cancela, extrau i envia a la llum qualsevol memòria, programa, creença limitant o herencia genètica que hi hagi en mi i atraigui situacions i persones que em facin sentir_________(insegura, diferent, rebutjada, exclosa..)

Ho sento, perdona’m, gràcies t’estimo”

  • Divinitat, elimina, cancel.la, extrau i envia a la llum qualsevol memòria, programa, creença limitant o herència genètica que hi hagi en mi i em faci sentir________________ (incapaç de rebre abundància en la meva vida, no mereixedora d’abundància)
  • Qualsevol memòria, programa, malefici, jurament o vot que hi hagi en mi i m’impedeixi obrir el cor a rebre ________(abundància, seguretat, confiança, amor..)

“Ho sento , perdona’m, gràcies, t’estimo”

3.2. Trencar amb l’arquetip de supervivent

Començo aquest apartat per citar-te un magnífic paràgraf de la psicòloga -chamana i escritora Clarrissa Pinkola Estés :

“Cuando una mujer (o hombre) insiste una y otra vez en decir “soy una superviviente” , una vez superada la fase en que ello le podía reportar una utilidad, la tare que tenemos por delante está muy clara: HAY QUE ARRANCAR A LA PERSONA DEL ARQUETIPO DE LA SUPERVIVENCIA. De lo contrario, no podrá crecer nada más. (….)

Me gusta comparar esta situación con la de una plantita que sin agua y sin abono, consigue sacar una valerosa y tenaz hojita a pesar de todo.(…)

Sin embargo, ahora que los malos tiempos han quedado atrás, el crecimiento significa exponernos a situaciones propicias para el nacimiento y el desarrollo de vigorosas hojas y abundantes flores y hojas. Es mejor poneros nombres que nos inviten a crecer como criaturas libres. Eso es el crecimiento. Eso es lo que nos está destinado. (…)

El hecho de seguir siendo una niña (o niño) superviviente, más allá del período en que ello ocurrió es identificarse en exceso con el arquetipo herido. Comprender la herida y recordarla nos permite crecer. NUESTRO DERECHO ES CRECER, NO SIMPLEMENTE SOBREVIVIVIR.

Amb aquest paràgraf l’autora del llibre “Mujeres que corren con los lobos” subratlla com indispensable la necessitat d’abandonar l’espasa de lluita, relaxar la sentència de que un dia ens van declarar la guerra o vam estar en perill i obrir-se a la tranquilitat d’haver donat per finalitzada la batalla. Només des d’una recuperació de la calma serà des d’on podrem asseure’ns en tranquilitat per construïr quelcom sólid.

Tenim tendència a viure condicionats per la situació ambiental que més ens va marcar, però aquest diagnòstic causa adherència i manté actiu el metabolisme de la supervivència. Aquesta condició precària manté el lligam amb l’element que ens va ferir i el fa indeleble a l’intenció de difuminar-lo o inmutable a accions de millora. A efectes similars, és com el diagnòstic de “pacient crònic”, terme que condicionarà l’actitud i comportament d’una persona envers la seva vida per sempre més. Per això és important fer partícep a la ment de la sensació de calma, acceptar que que d’en un moment vam estar en procés de supervivència, però que aquella condició ja ni tan sols hi és, ja no ens sacceja i aquí i ara ja no és una amenaça.

Ara estàs viu, pots respirar, segurament tinguis a l’abast menjar i un lloc on dormir, i si estàs llegint aquestes línies, m’aventuro a dir que ets dels privilegiats que pot accedir a tecnologia. S’ha d’aprendre a tornar a crear ancla en el present, un present que torna a oferir confort i llar, on el passat només existeix en el record, però no en l’exterior. Segurament va ser difícil arribar fins on ets ara, però ja hi has arribat, ja està, allò que vas patir ja no et pot ferir. El record de la tempesta és tan sols un record, i s’ha de tractar amb el mateix tracte que un malsón a l’endemà de la vetllada: ja no hi és , ja no existeix. Ara toca moure’s endevant, contemplar el passat com una fotografia mentres s’accepta la posició actual i es mira amb esperança cap al futur.

3.2. ACUMULAR BONES EXPERIÈNCIES

Dit així sembla molt utòpic i de cartell de llums led, però recuperar la capacitat de tornar a gaudir de la vida és un INDISPENSABLE per generar nous records sobre els quals nodrir l’esperança de felicitat.

Abans de continuar amb la fantàstica idea del títol, recordem que el conflicte d’un passat massa dens t’embruta, t’entrebanca per projectar-te cap al futur de forma alegre i il.lusionant, i quan passa alguna cosa alegre et sents que allò no hauria d’estar passant, o que serà molt breu.

“ET MEREIXES SER FELIÇ”

  • Com et sona la frase?
  • Et crea una sensació de correspondència, de ” si , em mereixo ser feliç”?
  • O pel contrari, no te’n sents mereixedor?

La part que costa més de visualitzar és la promesa de que pots ser feliç. Sembla que les experiències passades et condicionen dins la categoria de “la vida és una lluita” i qualsevol felicitat afegida sigui un caprici del destí o un error en l’argument. Quan arriba el moment feliç o bé no el vius al 100% o estàs esperant que en el següent revolt t’aparegui la bufetada. Això és molt típic en persones que han atravessat més dificultats de les que generarien adaptació, de les que han danyat temporalment la capacitat d’autocuració de la psique.

“Vaig ser desgraciat, com pot ser que ara em permeti ser feliç? ui no, no…. amb tot el mal que em van fer jo no puc ser feliç“……“Van abusar de mi, que faig per la vida anant feliç?”

Aquí està l’error, aquí resideix la programació defectuosa d’una persona que va patir danys interns, la fal.làcia de que si vam experimentar dolor, mals tràngols o ens vam equivocar, hem de mantindre correspondència emocional amb aquell moment, hem d’actuar amb coherència a la desgràcia que ens va fer desgraciats en un moment, o amb la culpa a les espatlles i vestint-nos en coherència com una vidua en dol, és a dir, sacrificant la nostra joia. El passat no exigeix una correspondència, de fet és vital incorporar en el joc de la vida la promesa de la felicitat. amb el vincle emocional del que vas viure. No pots modificar el que ja va ser, però si com t’hi relaciones, i si deixar-ho anar.

Per això cal la neteja interna a través del perdó de l’Hopono’pono ( o de la confesió religiosa, la pregària o el que tu escullis) i afegir a la balança dels records, experiències positives.

Aquest és el punt meravellós de güarir-te i encaminar-te cap a la curació, pot ser que encara tinguis aquells nusos del passat sense resoldre del tot, pots PERMETRE’T GAUDIR I SENTIR-TE MEREIXEDOR/A DE LA SATISFACCIÓ, i emprendre accions que t’encaminin cap a l’horitzons on la felicitat és un fet. Viatja, enamora’t, tingues sexe amb qui et faci pessigolles positives, arrisca’t en un projecte il.lusionant, inverteix en tu…

Pots anar fent camí en paral.lel al dolor per anar materialitzant il.lusions i aquestes a la llarga seràn les que compensaràn la balança al teu favor, a favor de la consolidació del concepte que la felicitat és possible. Quan aquestes vagin apareixent en l’horitzó de la teva vida, aniràs compensant la balança psíquica, afegint moments increïbles que et serviràn com a motivació per modificar els dictàmens que arrossegues, per afegir positivitat al catàleg de les experiències que el cervell consulta, recordes? ÉS VITAL AFEGIR EXPERIÈNCIES NUTRITIVES ALS RECORDS.

La ferida ja ni tan sols és infectada, només queda el record de l’infecció, doncs perquè no experimentar la recuperació plena començant a gaudir d’activitats pròpies d’un estat de salut sa? És a dir, atrevin-te a explorar altres facetes de la vida que inhibies per por a la dolència, per por al passat.

Atreveix-te a sortir de zones de confort amb passes petites i segures, surt a investigar altres cercles indefinits per obtindre noves experiències nutritives que nodriràn la teva ment amb alegria i aportaràn autovàlua a la teva persona. I amb sortir a explorar em refereixo a fer realitat aquelles llistes de somnis que guardem en la llibreta però que no materialitzem per por al desconegut.

4. Altres mètodes de curació

Per no fer el post que sembli un pergamí egipci, completo el post amb enllaços a altres articles del blog que serveixen com a epíleg al contingut d’aquest tema , i que et recomano a fullejar si sents més curiositat cap a la resolució dels conflictes de la vida, o sents que la teva recerca de curació ràu en un tractament més profund de la ferida.

No pateixis per la paraula traumes, tots en tenim, formen part de l’exercici de viure. El que és genial és saber com drenar-los i per això el motiu d’aquest post.

És un exercici de deshinibició per drenar les emocions coningudes. És intens i purificador.

Cap al mig del post t’exposo diferents eines que serveixen per purgar la ràbia que encapsula el dolor, generalment un dolor ocult d’una ferida antiga.

Espero que t’ajudi i et serveixi.

Una abraçada;

Carolina Muscatelo

Categorías
Curació emocional INICI RECURSOS

El poder curatiu de la música: utilitzar la veu com instrument per harmonitzar el cos

En aquest post t’aventuro a explorar a través de la veu, la pròpia musicalitat, el cant, per reequilibrar estats emocionals i d’angoixa.

Sovint sentim com n’és d’alliberador cantar al cotxe, o escoltem persones que parlen de com de bé els hi fa el cant de mantres o apuntar-se a una coral. Per això he fet un recull de recursos sobre la facultat de cantar i el lligam musicalitat-cos-ment per relacionar perquè va tan bé alliberar el so a través de la veu.

1. La veu com instrument de curació

La veu és l’instrument de corda del nostre organisme, l’instrument musical del cos. Tenim un instrument d’aire incorporat que evolutivament hem aprés a entonar i modular al nostre gust per generar paraules, melodies, tan se val si harmòniques o no , GENEREM SO, i podem organtizar-lo de forma melòdica sota diferents notes de vibració.

Coneixem la màgia que la música exerceix sobre nosaltres, és una eina amb una conexió molt emotiva. És per això que el so creat dins nostre te una clar avantatge a l’hora d’estimular el nostre ànim, tenim la possibilitat d’influïr sobre el nosaltres mateixos a través de la veu melòdica, a través del cant.

La caixa de música que contenim entre costelles és l’instrument que més ressó te dins nostre i per tant, el que més directament pot influenciar en el nostre estat anímic. Les aventatges no vénen donades únicament per ser un instrument de propietat, sinó per l’acció de la vibració de les cordes vocals i del seu enllaç directe amb tots els teixits del nostre cos. Si alguna cosa he aprés de tots aquests anys de recerca i de la professió esportiva és com d’interrelacionades estàn totes les estructures corporals entre elles, funcionen com parts d’un conjunt únic i s’afecten unes a les altres, tant en la direcció beneficiosa com en la perjudicial.

Utilitzar el so com a element curatiu ràu en la possibilitat d’extendre la propietat vibracional que ja caracteritza el funcionament de l’organisme, a totes les estructures del cos de forma interna i molt més directe, de saccejar les nostres pròpies cordes vocals per traslladar-ne la vibració a nivell visceral. És autoinduïr-se el mètode osteopàtic de forma voluntària a través de la teràpia de so generada per un mateix. ÉS UNA EINA CURATIVA BRUTAL.

Quan tu fas un crit o cantes a “pulmó” pots notar que la melodia o el so no és solament allò que llences a l’exterior, sinó tot el ressó d’aire que t’omple el tòrax i vibra per la gola. Notes la potència de l’aire a la panxa, a les costelles, i si ets sensitiu , en tot el teu sistema visceral. Pots arribar a notar com una nota t’embriaga, com físicament és dins teu i s’expressa fora. T’invaeix el cos i el pensament, mentre fas l’esforç físic d’entonar, el cap es buida de contingut, únicament alberga l’intenció de pronunciar aquell so.

Posem en experiència aquest concepte:

  • Prova-ho, PRONUNCIA la vocal A allargada, amb la boca ben oberta i a pulmó, omple’t d’aire i que surti des del ventre. Sostingue-la fins que acabis tot l’aire.
  • Veuràs que la vocal A passa i ressona per tot el teu tronc, i que mentre ho fas només pots estar present en aquell so.
  • Prova repetir el procés col.locan-te una mà sobre l’esternó: observa com la vibració passa a través d’ell.

Veiem que la vibració del so t’atravessa, et sacceja. El so que tu emets vibra en tu mateix. I tal com vibra bressola els teus òrgans, els teus teixits, harmonitzant-los sota una mateixa vibració. Anem a veure perquè l’efecte vibracional és curatiu.

2. L’efecte de la vibració en l’organisme

La vibració és un sistema de frequència que movilitza ones en un espai a una velocitat. Tot te una vibració en aquest món (inclosos els nostres òrgans) i les seves ones generen respostes en els organismes sensitius o sensibles. En el cas de l’organisme, és la transmissió de vibració el que activa les respostes orgàniques i endocrines: pensa en com impacta un cláxon activant el cortisol i l’estrés o com ho fa el soroll del mar amb la relaxació. ELS SONS INTERACCIONEN directament amb la nostra biologia molecular.

La vibració en el cos és el resultat de tenir mecanismes vius i en acció. Aquest concepte ve recolzat per l’ús de l’OSTEOPATIA visceral, que és la vesant de la fisioteràpia més hol.lística, i pren com indicador la vibració dels òrgans, guiant-se d’ella per detectar possibles disfuncions.

La manca de vibració vigorosa d’un òrgan és el que l’osteòpata percep per conèixer on ha de fer la seva intervenció. Simplement desbloquejant aquell òrgan, permetent que torni a vibrar com correspón, restaura la seva funicionalitat, i tu surts de la consulta trobant-te molt millor.

Per tant, coneixent el vincle entre la vibració i la salut corporal, podem proposar com a eina terapèutica la font de vibració més propera i assequible: la pròpia veu utilitzada en el cant, en la generació de musicalitat.

3. L’enllaç entre la música i el cervell emocional

La música te accés directe amb l’emocionalitat humana, sempre ens ha conectat amb la part sensitiva, és l’element de conexió directe amb el cervell emocional. La música de per si sempre ha estat una musa emocional, una força conmovedora que impulsa a la sensitivitat. Tant una sonata de Bach pot empényens al vigor com un baix d’una cançó de rock. Una bateria incita a l’activitat, al tamborilejar els dits i les cames i un piano a divagar entre records. El que fa la música és hipnòtic. Anem a entendre-ho des del pragmatisme teòric:

Cortesia del cervell evolutiu, tenim un sistema límbic que organitza records al voltant de les percepcions dels nostres sentits. En el cas dels soroll, la percepció de sons influeix en la relació amb l’amígdala , també anomenada cervell emocional , que configura els records al voltant dels sons sobretot si aquests venen associats a una càrrega emocional. Per tant un estímul sonor com una cançó/ melodia conecta amb aquesta àrea del cervell més emocional que mitjançant relació de records fa aflorar les emocions associades. I a l’inrevés, un estímul sonor vinculat a un moment emocional important , crea un record amb el codi del so d’aquell moment.

Així és com un timbre d’escola et pot trasportar als records de la teva etapa escolar o el soroll dels grills pot dur-te a memòries estiuenques. Això és degut a la forma de classificar informació del cervell, que per vinculació relaciona un estímul ( ja sigui sonor, d’olfacte, de tacte..) amb la informació enregistrada (un record) i l’emoció associada (benestar).

La música , so ,soroll , melodia, te passe VIP a la nostra secció emocional, i des d’aquí podem establir una ruta de conveniència, per utilitzar-la a favor de la gestió emocional o a favor del drenatge emocional.

Posem per exemple quan tenim un mal dia: optem per ens endollar-nos unes pistes musicals alegres per modificar l’estat anímic al induïr-nos sons vinculats a moments d’oci. O pel contari, escollim sintonitzar el seu estat anímic amb música melòdica que ens ajudi a acabar de commoure’ns per purgar la llàstima que sentim. La música ens serveix tant de sincronía amb el que sentim com a element transformador del que sentim.

Pots comprovar l’importància d’aquest vincle so-emoció amb les melodíes de les pel.lícules: una pel.lícula de terror ens te més esglaiats pels sons i melodies que envolten l’escena que la pròpia imatge. O una pel.lícula dramàtica t’estova més per la música que lliga amb la circumstància que pel fotograma en si. Si no ho acabes de veure, prova a veure una escena sense so. Perdrà més de la meitat de força conmovedora . I després comprova l’emprempta que ha deixat, escolta la melodia de la pel.lícula hores o algun dia després de veure-la: et farà sentir igual que com et vas sentir mentres veies el film. Paraula.

4. Perquè ens fa tan de bé cantar

  • L’acte de cantar en sí és és una acció on s’allibera molta energia, energia de freqüència sonora. És una expressió física del cos per la voluntat d’emetre so. Mentre la voluntat de l’acció és orquestada pel cervell, la part sonora és exigència de treball físic. Hi ha compleció entre el treball de la ment i del cos, tots dos enfocats cap a una mateixa direcció. Podem dir que es crea un estat de presència en el moment, determinat pel vincle de cantar.
  • Al moure quantitats suggerents d’aire, obliguem al diafragma a movilitzar-se més profundament. La funció diafragmàtica actua com un balancí dels òrgans interns, els “masajea”. Una acció més inmersiva del diafragma és un estímul més profund sobre les vísceres, com un massatge terapèutic. A que no t’ho havíes plantejat?
  • Aquest aire que surt a l’exterior carregat de so, propaga la vibració a través del cos. La vibració com hem vist,és el sistema de freqüència de l’organisme viu. De fet, en un viatge als E.U.A. em va sobtar descobrir les armilles “vibracionals” , uns xals que traduïen la vibració de la música a vibració motora que notàves directament al teu tronc. Podíes contrastar la vibració agitada i convulsa del heavy metal, amb la vibració calmada d’un hang. I aquelles vibracions sobre el cos t’induïen el mateix estat anímic que el de la música que volíes escoltar. Curiós ,no?

RESUMINT ELS BENEFICIS

  • Ens conecta amb el nostre propi cos
  • Al alliberar energia sonora, ens decarrega
  • Al lligar-nos a una acció, fem mindfullness
  • La vibració de cantar influeix en el nostre organisme: vibrem per on passa el so
  • Ens conecta amb la nostra pròpia emocionalitat
  • Ens vigoritza si la melodia és més exigent
  • Ens tranquilitza si la melodia és més suau

5. Utilitzar el cant com a sistema de relaxació

Coneixem que en l’acció de cantar l’importància recau en l’acte de sostindre la melodia mitjançant l’exhalació. L’exhalació la fase de la respiració més utilitzada per regular l’ansietat o estats de nerviosisme, degut al vincle amb el sistema nerviós parasimpàtic, també conegut com el sistema de tranquilitat i la calma. En aquest sistema es prioritzen les funcions vitals bàsiques, com la digestió i la abaixada de ritme cardíac, i l’exhalació s’encarrega de mantindre’l en forma.

Una exhalació sostinguda és una manera d’harmonitzar i equilibrar el sistema nerviós i la relació entre l’activació-relaxació de les funcions de l’organisme. L’AVENTATGE ÉS que ho fa d’una forma més lleujera i agradable que des de les tècniques tradicionals de mindfullness, ja que no recau tant en l’obligatorietat d’estar present en el cicle respiratori sinó en la lleujeresa de realitzar una acció que et vincula en la presència de la respiració. És un recurs MOLT ÚTIL quan estàs massa nerviós com per posar-te a respirar o t’estàs iniciant en la meditació.

Tots hem sentit a parlar dels beneficis de la respiració conscient, però hi ha vegades en que estàs tan sobreestimulat que asseure’t a respirar sembla impossible a nivell mental, l’obligatorietat de quietud alimenta encara més l’ànsia del pensament.

L’estatègia a seguir en aquests casos és substituir la ruta de pensament i adreçar-la a una acció abans de ser capaç de la no-acció. Aconseguim la calma a partir d’una acció, donem material perquè al cervell s’hi entretingui, i pugui desvincular-se de la ment. I EL QUE MÉS ATRAU AL CERVELL DESPRÉS DEL PENSAMENT, ÉS EL PROPI COS. Per tant escollim la ruta d’una acció que requereix prou presència corporal com per arrelar l’atenció al propi cos d’una forma més unida que des de la respiració basal.

Després d’associar-nos amb l’intenció de inhalar per sonoritzar l’exhalació, podrem extreure’n la màxima presencialitat al moment present, ja que cada acció és veurà requerida d’una intenció corporal. Estarem fent Mindfullnes , presència plena, meditació, a través del acte de sonoritzar la veu.

5.1. EL CANT DE MANTRES i els seus beneficis

Els beneficis i l’èxit en el cant de mantres es basa en el combo de tres ingredients:

El missatge del propi mantra

L’acció de cantar

El suport grupal

Per una banda ens afavorim amb tot allò positiu que ens dona el cantar i que n’hem parlat més amunt: la vibració, l’exhalació i el vincle amb el nostre cos, i per l’altre la repetició d’un missatge positiu que a costa de recitar acaba posicionant-se com un pensament poderós en el cervell.

Un mantra funciona igual que el procés d’instaurar creences: a través de la repetició aconseguim convéncer un sistema de pensament a favor de la seva versió més optimista.

En el cant de mantres tots els missatges son lluminosos, espirituals i tranquilitzadors. i les melodies són suaus i fàcils d’entonar: no requereix de gran professionalitat com a cantant, simplement recau en la valentia de ser capaç de posar-se a cantar. A més, cantar a nivell grupal dona la seguretat de permetre’t envalentonar-te a intentar-ho , ja que sentim el recolzament del grup i suprimim certs judicis o condicionants que ens avergonyeixen.

Ara bé, hi ha una tendència a l’exotisme que resta el benefici del mantra i que mereix reflexió: és la de recitar en una llengua que no és la nostra (sense desmerèixer la llengüa orígen). Malgrat coneixem el contingut del mantra, les paraules no estàn enregistrades en els nostres cervells amb els continguts associats, són una frase a cantar però el cervell no les codifica simultàniament amb el simbolisme que els hi correspón, simplement perquè no són habituals en la nostra parla. A part estem més pendents de la seva pronunciació que al missatge en sí mateix.

És aquí on és interessant proposar els mantres en la seva traducció literal, o proposar mantres nous amb missatges coherents pel nostre sistema de pensament ( el llenguatge) , perquè tinguin la interpretació directe per part dels nostres cervells i el corresponent benefici del seu missatge positiu. ÉS transcriure-ho en el patró llingüístic de qui ho recita perquè possibiliti el significat en la paraula i la repetició del contingut. Resumint: més clar, més entenedor i per tant més beneficiós.

5.2. RECITAR MONOSÍLABS: OHM I LA MEDITACIÓ

Quan fa massa vergonya cantar o dubtem de les nostres qualitats vocals, un altre sistema de cant és utilitzar el so d’un monosílab. Subjectar-nos a un mateix so i deixar-lo transcòrrer plàcidament cap a l’exterior, sense grans virgueries de cordes vocals produeix els mateixos efectes que utilitzant el cant, emprem el mateix sistema sonor però sense prioritzar els vaivé en l’entonació.

L’aventatge en recitar monosílabs, o vocals aïllades, és que ens adherim a la respiració des d’una forma més sutil, més suau, però igual de present , i és idònia com introducció a la meditació o inducció a estats de calma ( per l’exhalació sostinguda i la vibració del so).

El treball consisteix en inhalar profundament i exhalar el so suaument, allargant-lo en el temps. Mentres deixes anar el so, notaràs com aquest ressona dins del teu cos. Pots iniciar-te amb el mantra OM.

Segons l’hinduisme el OM simbolitza la unitat amb allò superior, és el so primigeni a partir del qual emergeixen tots els demés sons, és una síl.laba sagrada. Com al prinicipi no entenia el perquè del misticisme en aquest so, em vaig disposar a experimentar amb ell:

La silaba OM, sobretot la vocal “o” ( diuen que es pronuncia “aum” però la majoria fem un so més semblant a la “o”) te una profunditat inaudita, és una vocal que te un ressó profund i oscil.latori en el cos. Ressona pel tòrax i s’extén cap a les profunditats del ventre i surt cap amunt. És una cosa curiosa de sentir. El resultat del meu experiment inicial va ser un increïble estat de calma i un terreny fantàstic des d’on començar a meditar. L’he seguit incorporant en moltes altres ocasions amb el mateix resultat: calma i predisposició posterior a la meditació, i només calen 5′ de recitar com per notar-ne els beneficis (una mica més si venim molt agitats).

A mesura que avançava en les meves incursions en recitar sons per observar-ne la vibració, vaig seguir incorporant vocals; la “aaaaaaaa” vibra cap amunt, la “iiii” sona més punxaguda , la “eeee” és més horitzontal… és una forma boníssima de adherir-te a la refugida respiració conscient des d’un lloc més fàcil, sempre i quan estiguem lliures dels prejudicis de causar so.

Si no aconsegueixes obrir-te a l’experiència per vergonya, sempre pots endollar-te uns auriculars amb un so de fons que t’aïllin temporalment de l’espai, i així ajudar-te a entrar en el teu espai interior. Opta per sons de la natura que no et distreguin excessivament de la teva tasca. I si no pots disposar d’un espai pròpi o tranquil , apropa’t a alguna de les sales de meditació budista , on ja veuràs que hi ha molta tol.lerancia al cant.

6. Coses que ens castren la veu ( perquè engabiem la veu ): paradigma amb la nostra societat

Com a col.lectiu social, hem deixat de permetre’ns l’exploració sonora a gran escala: inhibim el cant pulmonar, el crit o l’exhalació sonora. L’acte de convivència ens condiciona en la supressió de comportaments que puguin ser considerats estorbs o incòmodes pels demés, i sobretot que puguin ser jutjats o catalogats d’incorrectes. En conseqüència, totes les actituds corporals que intercedeixin amb la convivència dels demés són jutjats de forma cruenta amb mirades despectives o adjudicats a abscència de facultats mentals, i entre ells està el fet de cantar perquè sí.

Si si, posa’t a pronunciar una A sonora enmig de la Diagonal ,ja veuràs com et miren. Però en canvi , anar estrenyits emocionalment, amb el nostre cervell amarrat a la raó i el raciocini, no sembla presentar el mateix judici punitiu ( molesta,si, però no està malament del cap).

Bé, doncs aquesta meravellosa convivència que tant ens beneficia en algunes coses, en l’aspecte d’expressió animal no ho fa gens ni mica.

Hem oblidat que el nostre cervell está basat en el cervell mamífer, i malgrat l’intel.lecte, tenim necessitats purament animals. Però pels condicionaments socials, les conductes més vinculades amb l’oci de ser animals queden recluides als nostres interiors o als nostres espais. Malauradament com el so atravessa els espais, és una ona vibratòria, doncs no és benvinguda.

Així que anem per la vida parlant en xiuxiueig i cantant amb vergonya o ni tan sols això. I ja no et dic de jugar amb la teva veu o emetre un crit per desfogar-se. És força castrador, però com som ésssers socials, la força del grup és superior a la nostra voluntat.

Fent restrospectiva en l’història, l’acció del cant, del ball i del ritual, han estat part de la nostra cultura i de la nostra expressió humana. Totes les cultures s’han beneficiat dels cants i dels balls com a sistemes de celebració, d’agrupació i fins i tot de curació. Però en l’afany de la productivitat , l’organització hiperpragmàtica, ha desestabilitzat la balança a favor de tota acció que tingui una direcció molt enfocada en la producció.

SI vols seguir llegint sobre el tema pots apropar-te al post “CADUCATS; cal tornar a l’orígen

Com a consequència d’aquest desarrelament, la sensació de buidor ha anat creixent i tornant-nos a aporpar a estratègies que poguéssin portar-nos de tornada un ansiat benestar.

Cantar, col.laborar en una melodia de grup o en la teva pròpia , t’uneix amb el entorn en l’acció d’endinsar aire de fóra dins teu per tornar-lo a l’exterior amb un missatge: la melodia. L’aire que t’atravessa de sortida se li transfereix una vibració en el transcurs de les teves cordes vocals, que amplifica el so. Aquest so és el que vibra en tu , el que et sintonitza amb el teu estat orgànic.

No tinguis por del què diràn, prioritza’t i tingues cura de tu de les formes més saludables possibles. I cantar és una d’elles, és una forma de comunicar al món el teu estat anímic. La veu és una eina comunicativa, utilitza-la, expressa’t, entona i desentona, què més dona. Allibera’t.

7. Una cançó per pujar l’ànim

Aquí m’arrisco al catalogar una cançó com a elevadora del ànim, però és bona vibra, fàcil de seguir i molt “uplifting”, així que l’enganxo!

Carolina Muscatelo