Categorías
Autoconeixement INICI RECURSOS

EL SEXE COM A PORTA AL BENESTAR

La sexualitat és la condició humana que més apassionadament ens mou i per la qual que fem mal.labars per sentir-nos atractius i acceptats. Tots anhelem indescriptiblement enllaçar-nos amb algú amb qui explorar el plaer des de una postura d’autorrealització, a través del joc de la passió i el sexe. No solament és un dels aspectes de la vida que més ens sacceja, sinó que és un dels marcadors més importants de la nostra salut psíquica i físca, al cap i a la fi, él sexe és una extensió de l’amor: amor per un mateix, amor pel propi cos experimentant-se, amor per l’autoestima reafirmada, amor pel fet de compartir-se amb algú altre…

Potser perquè tot just acaba l’estiu , potser perquè vinc d’una illa on s’ha représ la passió festiva i estiuenca que tant convida a la lleujeresa del intercanvi físic, vull explorar el que significa la sexualitat i l’impacte que te sobre nosaltres. Perquè quan parlem de sexe no solament parlem de plaer físic, sinó de TOOOTES les emocions que esdevenen des del moment del flirteig fins a l’acte en si.

Tot i la funcionalitat plaent de l’experiència ( i reproductiva, però aquesta, per sort, pot quedar sota la desició personal) , és una de les accions que més tecles toca del la psique i dels sentiments, deixa molt de rastre a la ment. D’entre tanta cridòria cultural i mediàtica que convida al sexe il.limitat, vull aprofitar per explorar amb amorositat el que suposa aquest intercanvi físic. Tots estem d’acord que és una experiència sensorial molt gratificant quan flueix de forma nutritiva i positiva, però quan va en la direcció de l’inèrcia o la pressió, pot ser una experiència per oblidar. Perquè aquest rastre aconsegueixi ser satisfactori, hem de conectar-nos amb la nostra sabiesa interior.

1. La sexulitat com a intercanvi energètic

El sexe es basa en compartir, més ben dit, en compartir-te a tu mateix amb algú (o alguns) altre amb qui per uns instants us foneu en la qualitat de oferir-vos satisfacció. És una experiència física que integra cap endins el que rep de fóra i ho filtra a través de la barrera de la teva pell, que és la porta al univers sensorial , inclús místic, de la dimensió del plaer.

El sexe sacceja, remou , modifica i reposiciona, recrea experiències i les recol.loca. Si ho fa la osteopatia amb petites manipulacions, com no ho ha de fer el sexe que la intensitat es abrumadorament superior?? vibres, et mous, et balancejes, gemegues, toques, i et toquen… és una orquestra de sensacions in crescendo. El teu cos el el instrument que interna el plaer i el que el dona, l’amplificador de les sensacions i el palau de la música on tot suceeix.

Poques experiències tenen tanta ressonància interior com la de l’intercanvi físic, perquè basicament és un escenari on l’actor i el teatre son el mateix. El cos (que és el teatre on tot ocòrre) tradueix el llenguatge de les carícies i el transforma en plaer, sensacions, vibració (que son l’actor) que formaràn memòries en la psique (l’obra sencera). Cap experiència activa tants sensors corporals ni manté el cervell tan alerta com ho fa el sexe, és un moment de màxima intimitat d’intercomunicació dins teu.

El teu cos endinsa en els sistemes corporals la situació exterior. Tot i l’intervenció tàctil de l’acte, la traducció de les carícies en el nostre cos queda delegada a les interpretacions que el nostre sistema nerviós fa d’elles, és a dir, a la traducció química-elèctrica de l’esdeveniment (, es basa en el que et passa per dins per mitjà del que ocòrre per fora) . El cervell interna una experiència tàctil i la trasllada en experiència neuroendocrina, neurosensorial, química-electrica. És un circuit funcionant d’energia elèctrica i metabòlica .

Si assimilem el sexe al processament d’un ordinador, observaríem un processament de tones de gigabytes, i tots els servidors enfocats a interpretar els successos que els nostres sensors físics estàn captant. Els servidors treballen a tota velocitat obtenint sensacions i comunicant-se a màxima intensitat. I aquest fluir elèctric és del que fa del sexe quelcom energètic, és química i eléctrica fluïnt i comunicant-se dins teu. Per això la màgia i l’atracció del sexe.. per la presència simultània de tots els circuits físics que suposa.

2. EL SEXE: l’apertura al nostre món interior

Quan et relaciones sexualment amb algú ho fas des de l’apertura, des del desig de voler obtindre plaer, satisfacció, benestar en resum. I en aquest anhel de satisfacció, t’obres la camisa, el cobrellit i la teva persona. Enretires les defenses preventives o protectores, perquè l’objectiu és obrir-se al plaer per materialitzar la satisfacció. T’exposes desprovist de roba i barreres i d’es d’aquí t’obres al registre d’un llenguatge dominat per l’emocionalitat i caracteritzat per poca implicació de l’ego. No pots obrir-te al plaer total si no t’obres totalment a la persona. Per molt que ens esforcem a tenyir-ho de fisicalitat, és emoció en estat pur . I ÉS PRECIÓS.

Preciós quan sorgeix d’un enllaç en la que s’estableix una igualtat de desig, una semblança en atracció, un anhel d’oferir cura a l’altre cos, és a dir , existeixi UNA REPROCITAT DE SIMILITUDS entre admiració, desig , anhel, atracció. Vaja un EQUILIBRI. Però quan s’extrau alguna de els peces de la balança, es queda en una experiència coixa, un voler de més i obtenir de menys.. i això ens està passant una mica amb les ganes afanyades de tenir relacions sexuals esporàdiques, físicament plaents però emocionalment carents, que amb les ganes i les presses no calibrem les altres peces implicades i forcem una mica l’acoblament, no?

Amb l’alliberació sexual hem anhelat fer superfluu i intrascendent un acte que és profund i mooolt personal, que conecta amb la teva dimensió interna i te via directe amb la gravació de records en la teva psique. És l’única experiència en la que una persona entra literalment dins teu, o en la que entres dins una persona, i com comprendràs, en una acció amb aquesta rellevància, el cervell havia de disposar d’un sector de la memòria especialment indicat per processar l’esdeveniment. El acte sexual te moooolta repercussió a nivell psíquic, més del que ens imaginem.

! AIXÒ NO ÉS UN PRELUDI D’UNA PERCEPCIÓ PURISTA I CASTA DEL SEXE, sinó una REAFIRMACIÓ QUE EL SEXE VA MOLT MÉS ENLLÀ DE L’EXTENSIÓ FÍSICA i que com a tal, potser hem de tenir un pèl més de cura de que s’hi estableixi certa reciprocitat.

És per això que el sexe et pot fer el més feliç del món , però també et pot deixar destartaltat o estabornit. Tot i la meravellositat del mecanisme, hi ha ocasions en que el que hauria de ser una experiència fabulosa, es converteix en un trauma.

3. EL SEXE ÉS PRECIÓS, PERÒ POT CONTAMINAR

Tenia una amiga que sovint em deia: ” quanta pintura negre cal per embrutar un pot de pintura blanca? Només una gota”

Així succeeix en relació a la nostra interioritat, una simple gota de foscor pot desestabilitzar el teu preuat equilibri interior.

El sexe és un terreny de permisivitat que dona cabuda a moltes actituds que en altres contextos serien prohibides: pot albirar molta ràbia, agressivitat , dominància… Al desproveir-se del raciocini característic de qualsevol altre activitat, es permet el desallotjament de emocions que en altres contextos queden castigades o prohibides, com la depravació, la ràbia, la dominació, el càstig… Ens apropem a fronteres inexplorades de la tolerància del cos, i en ocasions , fronteres poc nítides entre el que entre el que és lícit (i pot resultar plaent i constructiu), del que no ho és. I en aquest context, en aquest llindar fronterer entre el que és plaer i el que és agressió hi ha persones que aprofiten l’experiència per desallotjar les emocions que no saben gestionar, com escapatòria a tota aquella càrrega interior que en altres contextos queda reprimida. Fan servir el sexe per drenar la ira, la ràbia i la frustració per mitjà de l’altre a través de la brutalitat o contundència física (vegi’s el porno). S’utilitza a l’altre com a catalitzador, com a cable a terra, però no és un canal al que no li queden residuus del producte, és un altre humà amb cèl.lules que vibren i es comuniquen, un ésser humà obert a rebre… per tant sensitiu a captar tot el material sobre ell desallotjat.

En aquests moments és quan entra en joc el sentiment de malestar: sents que una experiència que teòricament havia de ser plaent i agradable, és torna en una tristesa i menyspreu interiors i tu te’n tornes fet pols i sentint-te que malgrat el plaer físic, no ha valgut la pena el preu emocional que pagues a posteriori. I el sentiment ÉS PERFECTE, perquè és una alarma, una sabia alarma que ens indica que ens està fent mal.

Per això cal que PROTEGIM el nostre espai interior de brossa dels altres, de persones insanes o de les nostres tendències a sentir-nos atrets per patrons insans. És per això tenim un meravellós radar que ens indica mitjançant l’entusiasme o el mal rollo valoracionns intuitives de la persona amb qui ens plantejem l’affair ( en parlo més profundament en el punt de ” com saber si el xixarel.lo sexual t’aportarà o et restarà)

Quan t’enllaces a una persona a través del sexe, t’enllaces literalment amb la persona, que és una memòria externa d’experiències que al acoblar-se a tu, provocarà un intercanvi d’informació, communtarà el contingut de la càrrega que transporta, la positiva que t’euforitza, i la destructiva que et fa sentir brut/a i contaminada/t. Tant se val si fas servir l’aïllant del preservatiu, el tema energètic va més enllà, us acobla com a individuus.

Para’t un segon a pensar en com ens influeix estar al costat de persones amb cert tipus d’actituds emocionals, no cal que parlin gaire, amb la seva presència n’hi ha prou: hi ha persones que contàgien positivitat, amb qui t’engresques i t’animes i d’altres hi ha persones amb qui et quedes esquàl.lid d’energia. Si succeeix així en aquest nivell de superficialitat, Com no ha d’existir una influencia més intensa en l’intercanvi sexual?

4. SEXE FEMINISTA

Per parlar de tot això necessito narrar-ho des de la meva perspectiva , des de l’experiència de dona, és de la que he explorat la sexualitat en aquesta vida , òbviament!

4.1 L’òrgan interior

Del rol de la sexualitat, les dones tenim dins nostre la peça del mecanisme de la creació, l’emplaçament on succeeix la màgia i on sorgeix l’oportunitat de fer créixer una nova vida. El nostre espai reproductor te la delicadesa d’una flor, i la robustesa d’un roure, es capaç de proporcionar la calidesa d’una llar i de contenir la potència i el pes de la creació d’un nou ésser humà. És la majestuositat de l’expressió de la força de la natura a través de la forma.

Aquest mecanisme, per tal de procrear, ha de ser especialment receptiu i sensitiu: te una sensibilitat de precisió necessari per l’acoblament de dos informacions genètiques diferents, i no solament capta les sensacions físiques , sinó que filtra les sensacions interpersonals que es generen en l’intercanvi sexual amb aquella persona. És un mecanisme receptiu a la percepció d’amor, perquè l’amor combinat amb amor , fa més vida. Però aquesta mateixa sensibilitat que detecta l’amor i t’aporta plaer, és igual de succeptible a les emocions de l’altre espectre.

El nostre òrgan es localitza a l’interior, és un òrgan d’absorció, una matriu de reproducció, i , si em permeteu la comparació, un dispositiu que treballa com un lector d’USB que integrarà i descodificarà el contingut introduït.

T’enllaces literalment amb una persona, que és una memòria externa d’experiències que al acoblar-se a tu, provocarà un intercanvi d’informació, communtarà el contingut de la càrrega que transporta, la positiva que t’euforitza, i la destructiva que et fa sentir bruta i contaminada. Tant se val si fas servir l’aïllant del preservatiu, el tema energètic va més enllà, us acobla com a individuus.

Som contenedores de vida, però en aquesta funció de contenedor, de recipient, també ens exposem a contenir toxines. És un rollo, i m’encantaria dir-vos que és diferent, però és com és. Per això REMARCO I SUBRATLLO L’IMPORTÀNCIA d’ un enllaç net , només un enllaç amb conexió personal combinarà per fer una connexió plaent, sinó t’arrisques a que et deixin els depòsits residuals d’algú que anhelava la descàrrega. I aquest residu et conecta am l’horrible sensació de quedar-te estabornida.

La mateixa amiga Isabel, com a terapeuta, m’havia apropat l’experiència somàtica de les dones que exerceixen la prostitució, com exemple model dels resultats d’experimentar la sexualitat com a intercanvi i sistema de drenantge dels d’homes cap a dones. El que em va xocar més de l’observació que em va transmetre és que la majoría de dones que portàven anys exercint la prostitució, lluïen demacrades, desvitalitzades, lletjes…apagades. Malgrat algunes havien sigut dones molt atractives , ara aparentàven ser més grans del que eren, com si s’haguéssin pansit abans d’hora, i no solament pel fet de la càrrega vírica de transmissió sexual que moltes arrossegàven, sinò pel fet de ser utilitzades com a recipient de descàrrega. Aquella brutícia buidada dins seu s’expressava al cos físic, es lluia al ADN, a la pell, era una emponta sobre la persona. Fixa’t que una ETS no deixa de ser un format de brutícia, un codi que embruta cél.lules i es va expressant en el teu aparell reproductor, el mateix lloc que necessita de forma urgent atenció i cura, i que et demana que el deixis d’intoxicar. Expressa toxicitat perquè irradia tot allò que ha estat rebent.

4.2 La revolució sexual!

Hem obert les cames per donar la benvinguda a la nova feminitat descarada, burlona, dominant. Ens trobem en una fantàstica posició on podem treure la llengua a allò arcaic i ensenyar les nostres virtuts femenines com a mitjà per fer la botifarra a un passat de celibat i opressió. Ha arribat l’anhelat moment en el que podem parlar obertament de sexe, masturbació, i no tenir prous dits al cos per comptar les trobades sexuals que hem explorat. Podem garabatejar graffitis de vulves, i dir expresions com ” quan em surti del cony” sense amenaces punitives per part d’un patriarcat obsolet o d’una religió extremadament púdica.

Hem volgut reparar segles d’opressió sexual i de desmitificació de tot el ritual de castedat, però amb la inèrcia revolucionària potser ens hem posat a competir entre sexes i hem pretés sobreposar-nos en modernitat i progressisme a la masculinitat. Hem procedit a desvincular-nos de l’emocionalitat nascuda del sexe, com un antídot necessàri per fer front a les sempre malparades emocions, sempre acusades de fer-nos vulnerables i dèbils. Volíem resituar-nos en el rànquing del sexe per ser més físiques i menys cor en relació al plaer, perquè aquesta posició ens dona cert privilegi des d’on establir la séu de la revolució, ja que, malgrat qui porta la bandera és el cor i el cony, a nivell dialèctic, socràtic, kantià , sempre es valora més la ment.

Tot i aquesta bona voluntat de només cenyir-nos al plaer físic, ens hem trobat que al traslladar aquesta sexotendència al camp dels llençols, s’ens implicàven moltes més emocions de les que hauríem cabut esperar, despertant-nos certa sensació de frustració per no ser capaces de ser solament un ” cos rebent plaer” o simplement per trobar dificultós l’equilibri entre les trobades esporàdiques i el plaer emocional.

Tenir sexe d’una nit amb un desconegut és fantàstic, però tenir sexe d’una nit amb un desconegut i a l’endemà no sentir-te tant bé com esperàves és el resultat de voler superficialitzar el sexe. Malgrat les molestes sensacions, et felicites i t’otorgues l’aprobació establint el verdedicte: “ja sóc un pas més a prop de contribuïr en aquesta alliberació femenina, OLÉ JO que estic aprenent a gaudir de mi “. Així que t’autoconvences de la positivitat de l’acció l’acció i seguieixes exposan-te a trobades similars triant pensar que el “Sexe en Nova York” mola mil, i que aquests enllaços desinteressats són la clau per aprendre a gaudir del sexe sense enllaços ni repercussions emocionals, i que , si a fóra ho fan tu també. Clar que si!

El tema és que aquesta fórmula només és un premi per l’ego, un premi de quantificació de flirtejos i “ligues”, és el diploma que certifica “no sóc una retrògrada i faig servir la meva sexualitat d’una forma activa, sóc súper revolucionària.”

Igual que el contador de flirtejos que ens va deixar per la posteritat el anunci de “Axe” on la vàlua estava en la quantitat (i no la qualitat), mirem de recopilar experiències a tota velocitat. I ens donem la enhorabona cerebral, mentres que el teu estat intern no t’indica el mateix. L’ego et felicita sobre el que creus que és CORRECTE per a la conquesta de la sexualitat.

Tret d’exepcions, gran part de les trobades sexuals casuals són insatisfactòries. Deixen massa poc plaer o massa que desitjar. Massa poc orgasme o massa anhel de més , masses ganes de si més no fes-me sentir atractiva o admirada. I sovint no obtens d’una esporàdica ni de l’un ni l’altre. Potser el que hauríem de treballar socialment per una veritable revolució seria proclamar sense vergonya: SI , LES RELACIONS SEXUALS EM DESPERTEN EMOCIONS! I VULL QUE S’ACULLIN AQUESTES EMOCIONS AMB LA MATEIXA PASSIÓ AMB LA QUE ACULLO ELS SEUS GENITALS!

Quizá la sociosexualidad sea la clave. Ellos los disfrutan más y se arrepienten menos. Esta cuestión ha sido estudiada y parece que las mujeres somos las menos favorecidas por estos encuentros esporádicos.

El mundo, “Por qué ellos disfrutan (aún) más que ellas de las relaciones sexuales esporádicas”

Si el sexe ens fa sentir TANT, AMB TANTA INTENSITAT, perquè ens exposem a les sensacions una vegada rere una altre, fins a acabar saturant el sentir? Realment CAL QUE ENS ACABEM INSENSIBILITZANT ? No crec que el camí correcte resideixi en la repetició d’una actitud d’imparcialització davant les emocions, sinó al contari, apendre que si apareixen és a raó de comunicar un missatge, una alarma , una crida d’atenció. I inhibir-les provoca més dolor.

Pensa en què fas quan algú t’aixeca emocions nocives: te’n allunyes, prens distància, te’n apartes. I si són positives, a l’inrevès. La clau no és mantindre’s a prop de qui et fa sentir malament fins que t’insensibilitzes per protecció.

En el mateix article que cito un paràgraf abans esmenta que “las relaciones sexuales genitales….se pueden entrenar” … tornem al mateix.. perquè pretenem entrenar-nos per pretendre voler que el sexe sigui només de superfície? Perquè ens encaparrem en castrar la nostra forma de sentir, la nostra emocionalitat?

Follar amb algú que t’agrada és estupendo, follar és genial, però pensar que si ho fas amb algú que t’agrada, no voldràs compartir una mica més d’estona amb aquella persona és una enganyifa UNIVERSAL…. Tan per part femenina com per part masculina, aquesta llei actua per igual a tots dos sexes.

Totes tenim present la imatge masculinitzada de l’home que després del sexe es vesteix tot sobervi abandonant la idea d’afecte post-coital preservant la dominació del sentiment, fal.lacia majoritariament falsa i un tant humiliant/dominant. Degut a estigmes així somiem amb el moment de revanja de génere, en apropiar-nos d’ aquesta imatge volguent invertir les peces del patriarcat. Volem finalitzant una trobada sexual actuant igual, per demostrar que ara som nosaltres les que tenim la paella pel mànec. Volem els drets d’ acabar vestint-nos totes majestuoses i pronunciar un ” me’n he d’anar, tinc un “meeting”, o “m’esperen les amigues” mentres ens anotem un punt al marcador cap al génere femení.

Si algú t’agrada, el més probable és que tard o d’hora fantasegis amb el sexe, i si tens sexe perquè ja t’agrada la persona, el més probable és que sentis que t’agrada encara més (tot i que no sigui un gurú en el llit) . I si t’agrada ell , i també el sexe, t’agradarà com et fa sentir i en voldràs més. Què de dolent te això? Què de dolent hi ha en sentir que vull més ? RES, res a part de la possibilitat que l’altre s’abrumi, però llavors és cosa seva. TENIR SENTIMENTS ÉS EL SUCCES NATURAL DESPRÉS D’UN ENLLAÇ, és el que al teu jo se li desperta de forma natural. I lluitar contra això no és solament una forma de fer-te més patiment, sinó que és incoherent.

5.En el sexe es desperten emocions

Com a cloenda de tot el contingut, i com a revelació manifesta del del intercanvi físic és aquest títol: el sexe desperta emocions ( o fa les emocions succeptibles d’intervenir a escena).

Hi són, són prtagonistes que escenifiquen els pensaments en el cos i van lligades a estats de rumiació i a memòries físiques, per tant cisellar-les de nosaltres seria una petita mutil.lació, és un pretendre l’hipocresia de que som nosaltres sense elles, aparentar que ets tu sense el que et fa ser tu. I això fa mal, és una obra barata o una actuació forçada. Llavors, en comptes de ser condemnar-les , podem dona’ls-hi la benvinguda en l’espai d’intercanvi físic.

Més que una supresió del sentir, el que fa falta és una familiarització amb les emocions, que porti a una millor acceptació i tol.lerància d’elles. No tant que ens cohibim de tenir-les , sinó que poguem entendre que hi són i dona’ls-hi l’espai que necessiten! I si és al llit quan es manifesten, doncs, benvingudes als llençols! Per això volem parelles sexuals més humanes, més còmodes amb la facció de la personalitat que és menys racional i ens fa més persones. Perquè el sexe poc te de racional, a vegades és tot el contrari, irracional des de l’arrel.

Si analitzem el sexe des de d’una versió purament funcional, per dur a terme la tasca reproductiva, calen emocions molt vinculants, són imprescindibles tant perquè la dona tengui cura de si mateixa i del projecte de vida que alberga a dins, com pel procés mutuu de suport en l’exercici d’atendre les exigències d’un nadó. Si no fóssin així de vinculants, l’éxit de la maternitat seria mooolt més escàs.

Tot i que ara podem destriar la reproducció al plaer, els anys d’evolució en el que el sexe ha estat purament funcional són masses com per pretendre que només es diversió. és un terreny d’emocions, genètica , fluids, diversió, compenetració, exploració…. pfff… tantes coses que definir-ho en “només sexe” és la descripció d’una ment massa simplista.

3.Com saber si el xixarel.lo sexual t’aportarà o et restarà

Quan et trobes amb una persona, just en el punt en el que no coneixes res d’ella, en ocasions reps una sensació inicial que poques vegades va lligada al què penses d’ella, de fet no pots pensar res perquè encara no tens prou informació perquè la ment es pugui formular una idea de com és (només física, no personal) . En aquest punt zero abans de que la ment es posi a catalogar, hi han uns instants on copses “seguretat” o “desconfiança”, “tranquil.litat” o “inquietud”. Aquests petits rajos d’informació solen ser més veraços que la majoria de judicis posteriors de la ment basats en elements lloables o despreciables generalment imbuits pels decàlegs socials.

Normalment escollim parelles com ho fan els algorítmes de tinder: si es guap@ a què es dedica, i si es prou original com per seduïr-te en dos frases o dos minuts de xat: vaja ho hiperracionalitzem, ho analitzem des de la ment i ho cataloguem des del nostre cervellet ( i es fa avorrit de nassos).

Així que el meu consell és: deixa’t guiar per les sensacions. Perme’t que el sentir t’indiqui el què. Tal com exposo en els posts com “la veracitat de l’intuïció” les percepcions que rebem tenen una dimensió més elevada de la que ara per ara podem demostrar, has de confiar. T’encoratjo a que hi confiis , i t’ho recomano activament perquè per la meva forma de ser exploradora, he volgut descobrir el perquè d’una percepció negativa en moltes d’aquestes intuïcions, me’n penedia d’haver allargat l’experiment fins el resultat final, perquè el resultat era sempre més que justificat per les sensacions que se m’havien despertat.

És a dir, quan he esperat fins a veure el perquè em despertava mal rollo, en part per donar credibilitat a aquella SENSACIÓ SENSE ARGUMENTS, m’he emportat l’hòstia i la reafirmació de que la sensació era més que justificada. Després d’uns quants experiments amb certes seqüeles emocionals, ja he aprés a VALIDAR les sensacions premonitòries sobre el que se’m desperta innat d’algú, que no em cal conèixer PERQUÈ em dona mal rollo una persona, només em cal agraïr la informació i seguir el consell de la meva sensació. Si no et dona tranquil.litat, allunya’t-en. I si te’n dona , explora. Però sobretot recorda, la tranquil.litat ha de sorgir de la teva essència , no de la teva ment, no del discurs mental ni dels llistats de pros i contres.

Et desitjo molt bones trobades sexuals, plenes de satisfacció, equilibri i amor.

Carolina Muscatelo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s