Inspiració

Aquest portfoli fa de vincle entre el que escric en el blog que tens entre mans i com ho aplico a la meva vida, serveix com evidència del contingut que descric en entrades realacionades a encaminar-se cap a l’autonomia i la valerositat de llençar-se a la carretera sense un recorregut súper marcat.

En retrospectiva, ja fa 1, 2 , 3 anys que m’he alliberat de l’amarra de treballador de corporació empresarial, d’un sou fixe i una nòmina, i de la suposada estabilitat que genera un contracte continuu i una carrera professional ben marcada i definida.

I fent feedback enrere puc dir que he evolucionat més en aquests dos anys d’alliberació que en tots els previs laboralment activa, i que els avanços viscuts han estat gegants, amb més guanys que pèrdues:

  • CADA MES HE TINGUT FEINES (moltes d’elles autogestionades)
  • CADA MES HE REBUT INGRESSOS, d’una cosa o una altre
  • SE M’HAN MATERIALITZAT UNS QUANTS SOMNIS: he venut obres, he dissenyat les il.lustracions per una edició especial de Sant Jordi, he exposat , he fet les il.lustracions d’un parell de llibres, m’he atrevit a fer les primeres petites inversions encaminades a donar sortida als dibuixos..
  • i HE POGUT FINANCIAR-ME UNS QUANTS VIATGES (en temporada de pandèmia i tot)

Tots ells fets que m’ha donat molta reafirmació en que la corrent la VIDA t’acompanya quan saps quins passos vols seguir.

Quan vaig empendre la desició de deixar anar l’estabilitat que m’estava cisellant, no tenia massa idea de com me’n sortiria, però si tenia molt clar que TAL COM ESTAVA NO PODIA SEGUIR.

I en aquests casos (com comento en altres posts) el malestar d’una vida que no ens satisfà actúa com a catalitzador que transforma el que no volem en el que si volem , i en aquesta alquimia del passar del pol negatiu al positiu, de la queixa a la afirmació és on apareix la línia de successos, la transició al canvi. No cal que sàpigues al 100% cap a on vols anar, però saber-ho a un 75% ja serveix per posar en marxa l’engranatge de suport de la vida.

Oju, que aquest 75% va acompanyat d’un altre percentatge de por. Pots arribar a tenir mitjanament clar què vols que els dubtes i les incerteses et visitaràn per les nits i t’apareixeràn en les converses amb coneguts. En les el.leccions que suposen un gran canvi de vida, o sobretot en les que et deixes anar de certs convencionalismes socials i culturals, la por sempre hi és. El tema és acceptar la por com a part del mecanisme que envolta els canvis de rumb ( o el de qualsevol desició).

Succeeix igual que en el paràmetre anterior: un 70% d’il.lusió i un 30% de por ja es fantàstic per tirar endevant el teu projecte. La por sempre hi és, però la confiança en que la vida et portarà el que necessites en el moment adeqüat ha de ser superior. I què curiós que per experimentar aquesta idea, primer has de fer el salt de fe per després rebre el premi a la valentia. És a l’inrevés de com funciona la ment racional, que primer vol l’evidència per després fer el pas. Aquí primer fas el pas i confies i després t’apareixen els resultats. Ben curiós però indispensable de saber.

“LA VIDA PREMIA ALS VALENTS”. Ja, ja sé que en molts aspectes aquesta valentia de la que parlo molts la catalogarien d’inconsciència o irresponsabilitat, però és en aquesta inestabilitat en la que jo he vist crèixer les il.lusions dels meus somnis, les que tan sols imaginava mentres feia voleiar la imaginació, sobretot il.lusions inviables en el cicle feina/dormir/feina.

Amb això vull dir, que la vida t’acompanya quan avances en la direcció de les teves il.lusions i t’alliberes de les presons que et mantenen en captivitat . I s’obre a uns nivells de màgia que resulten sorprenents.

LA MÀGIA EN EL SALT.

M’encanta aquest video , el trobo súper il.lustratiu de com succeeix la zona de màgia:

Vaig avançant passet a passet enmig dels temors, i vaig triant petites el.leccions de vida que em serveixen per anar organitzant les peces que construeixen allò que em fa feliç, i que em permenten tant avançar en la direcció del que voldria aconseguir, com anar-ho veient com materialitzat.

Viure de l’art: del hobbie a la professió

Tal com us parlo en un dels posts, havia escoltat prous vegades que l’art era quelcom ociós i de temps lliure, amb poques perspectives de futur. Masses anys va quedar desterrat fóra de la meva vida per aquest precepte, fins que ,després d’un seguit de malaurats “infortunis”, per necessitat o dessolació, m’hi vaig reconnectar. Ara puc ensenyar-te, inclús amb cert orgull, la postal de l’escenari que veig després d’ atravessar les tenebres , on m’ha encaminat la vida després de saccejar-me amb una situació que , si més no, m’ha acabat resituant en un BÉ major.

El resultat de voler trobar un nexe comú entre la meva professió esportiva i la vessant artística, va desembocar en fusionar els coneixements anatòmics amb la creació d’anatomía artística per a centres terapèutics. Fins ara porto decorats alguns centres de fisioteràpia, dansa, Ioga, osteopatía i psicologia.

Després de força empenta ja puc dir que formo part de les parets d’uns quants.

  • El darrer graó apujat en aquesta via cap als somnis ha estat la publicació d’algunes de les il.lustracions en el llibre ” Del umbral de la piel a la intimidad del Ser”, un llibre de contingut Psicocorporal d’Ignasi Beltrán Ruíz, i Maria Beltrán Ortega.

Si vols accedir a més contingut, pots passar-te pel meu Instagram ( tinc una col.lecció de seguidors poc nodrida , però estic contenta de la feina que vaig fent):

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s