Transitem un recorregut anomenat “vida” que es dibuixa a mesura que avancem, que es defineix al mateix nivell que tu emprens accions adreçades cap als teus objectius. El teu trajecte de demà serà el descendent del que hagis triat i fet avui. Per fer del demà un lloc on volguem estar cal que ens posem a fer-lo bonic des d’avui mateix.

1. CONÈIXER I DEFINIR QUÈ VULL

“La razón nº1 por la que la gente no obtiene lo que quiere es porque no sabe lo que quiere”

T. Harv. Eker.

Jo era un exemple molt gràfic de no saber el què volia, tot i que coneixía molt bé el que no: no volia parelles opaques, que ocultéssin la seva vida, que tinguéssin fóbia a dir que érem parella i fóssin zero apassionats. Tampoc volia viure entre formigó, no volia treballar en oficines i menys estar en un entorn impersonal com la urbe… Però un dia, després de parlar sobre els turments de la joventut amb una amiga, em va preguntar:

-” I llavors, com vols que sigui una parella?”

… i aquí es va socarrimar el meu circuit neuronal. Em vaig quedar tant en blanc que alguna cosa va crepitar dins el meu cervell. Collons! Fins llavors havia fet llistats de les qualitats descartables, i antagonistes dels meus anhels, però quan em pregunten les que valoro , no les sé ni enumerar!

Aquí va néixer la tasca de definir els processos del QUE SI VOLIA A LA MEVA VIDA. Així de complicat, perquè quan estàs acostumat a actuar per descarte, és a dir, a eliminar el rebuig d’allò que no t’agrada, posar-se en el prisma de l’optimisme és com canviar de calçat i no és que t’hi sentis precisament còmode a l’inici. Però llavors te’n adones que has estat constantment enfocan-te en eliminar la brossa de la teva vida, el enfoc tan calibrat en el rebuig que mai veies la frescor dels productes al entrar, només les peladures i restes!

Així que va enlairar el procés de llistar les coses que valorava positives de cadascún dels àmbits de la vida. Segur que hi han altres formes menys manides que llistar, però d’entrada, crear un diàleg en POSITIU amb la teva ment, és de les eines més útils per modificar les òptiques opaques amb les que mires les coses.

Les primeres llistes que vaig fer eren senzilles, de 4 termes i poca cosa més. Però ja començava a nèixer la capacitat d’apreciar aquelles qualitats en les situacions del meu entorn. Quan coneixia una possible nova parella, ja podia percebre en ell aquells termes bonics que venia buscant, i a mesura que acumulava experiència, tenia més clar què era imprescindible d’afegir a la llista, i cada cop era més precís en similitud allò que volia amb allò que coniexía.

MÀGIA? relativament, la ment fa aquesta classe de “màgia” , s’enfoca en allò que consideres prioritari, en allò que subratlles. Si subratlles positivitat, veurà positivitat, focs artificials i vida a tot color. Si subratlles foscor, no pares de veure merda pertot arreu. És un resum molt simplista del que vindria a ser la psicologia de la ment, i la reprogramació neruollingüística, però en aquest context , ho donem com a vàlid!

Després d’aquest “interloquio” inicial, necessari com escalfament per la idea cúspide, hauràs entés que és de preferència gairebé urgent definir-se a un mateix allò que considera trascendent en la vida. I per això estem aquí , per posar el primer maó de la construcció. Perquè la base sigui sólida cal que estigui construida sobre una superfície de prioritats coherents amb un mateix.

2. COM DESCOBRIR QUÈ VULL

Quan anem perduts entre els rebutjos de la vida, serà interessant reconvertir-ho en una afirmació positiva, perquè la ment s’hi enfoqui només cal que transformis allò negatiu que rebutges per el seu antagonista positiu:

i Així vas desfilant la versió negativa per teixir una de positiva. No et col.lapsis pretenent fer una modificació massiva de tots els aspectes que t’agradadaria revertir, de fet aniràs fent feina a mesura que et vagis trobant amb situacions que no t’agraden i identificant les etiquetes amb les que catalogues les coses. És una transformació a l’estil fitness: t’has de posar a entrenar avui i en uns mesos veuràs els canvis. Però quan estiguis en el canvi n’estaràs súper orgullós/a, a part a costa d’entrenar cada vegada seràs més capaç de posar l’atenció en allò atractiu en comptes de en allò desagradable.

És de salut primària conèixer què és allò que t’entusiasma. Esbrinar què és allò que considerem impagable, allò que ens fa palpitar i ens accelera les pulsacions, és la matriu de l’existència. I per això

2. QUÈ EM FA POR

En la projecció dels somnis hi ha molta immobilitat pel simple fet del cangueli esgarrifós que suposa anar uns passos enfora del que coneixem com a entorn reconegut. Però si mai marxem per por, ens condemnem a l’estancament, i això si que fa temor!

Primer de tot cal reconèixer la nostra responsabilitat en la realitat que ens envolta, no ets l’absolut resultat de causalitats i obligacions, prens el.leccions dins el teu marc de vida, esculls on viure , de què treballar , amb qui compartir el teu temps, participem en la creació del context que ens rodeja. i amb això podríem dir que clar, és tot teu el resultat del que et rodeja, però no és exactament així. Perquè?

Perquè moltes d’aquestes el.leccions no les prens des de la possibilitat, basan-te en el què realment vols, sinò INTIMIDAT PER LES PORS ( por a la pèrdua, por al fracàs ) , des de la PREVENCIÓ A RESULTATS CATASTROFISTES i COACCIONAT per el que els demés creuen que és millor per a tu.

Procurem controlar i preveure les variables de la nostra vida per temor, i preferim mantindre marcs de referència no potables a endinsar-nos en el desconeixement de provar una altre ruta de vida.

Aquest mètode de disseny de vida és limitat, conformista i poc gratificant. No hi te cabuda l’il.lusió i l’espontaneïtat, hi ha massa privació de somnis i pressió social. Per això ens encaixem en rutines què ni ens agraden ni ens satisfàn, però tot per si de cas, ja que el panorama extraorbital a les feines “fixes” i els títols universitaris sembla TERRIBLE.

El que passa és que, quan et conformes amb una cosa que no és la que més t’agrada, omples un espai que podría estar disponible per quelcom millor. És com un enllaç molecular:

Per això és vital saber què volem per poguer-ho reconèixer. Sabem el que no volem , destaquem el que no ens agrada, però cal dissenyar la vida amb el que SI VOLEM. Definint el que volem és quan establim la possibilitat de trobar-ho.

Així que ja tenim complets dos temes, el més important: DEFINIR QUÈ VULL

EL SEGON I QUE SEGUIM ARA: IDENTIFICAR QUÈ ENS FA POR I ENS LIMITA

2. ESBRINAR QUÈ EM LIMITA

Les il.lusions del cor son cridades a l’estrada de la ment, on després d’un judici entre la il.lusió i l’ advocat defensor del que han injectat en tu com a sentit comú, acaba resultant en un veredicte que normalment prioritza no decebre les expectatives exteriors i intenta no rebutjar del tot el que t’agrada: manté l’enllaç a la rutina i cedeix el somni a la categoria del “hobbie” .

Conèixer l’orígen dels patrons limitants adquirits o sentències socials que et prohibeixen destinar temps a l’autoexploració o a la afirmació que altres vies de realitat són possibles ( són possibles els somnis, desitjos, anhels, hobbies…) forma part del camí a l’autodescobriment.

És un procés de neteja per el.liminar de la ment de coses velles i obsoletes, i disposar d’espai lliure per poguer reemplaçar-les per noves. És igual que fer neteja del terreny per després poguer-hi plantar la llavor del que vulguis recollir. Plantar en un terreny ocupat de males herbes o plé d’esbarzers és una temeritat agrícola, hem d’alliberar i preparar el terreny perquè quan hi plantem, surti allò que hem escollit. I el mateix passa amb la ment. Mentres arrosseguis herències antigues de limitacions subterrànies, de les que van per la foscor del pensament i et priven d’engrescar-te en aquells que si que vols, les idees predesessores ofegaran a les noves, com un esbarzer que ofega un brot d’alfàbrega.

AQUÍ ÉS ON JUGA UN PAPER IMPORTANT LA FIGURA DEL NEN: ja saps que els nens son els mestres de la curiositat, solen preguntar el perquè del perquè del perquè … Volen desentramar fins a l’última engruna d’un l’enigma que no comprenen fins aconseguir una resposta assimilable, volen satisfer la seva capacitat curiosa.

Doncs en aquest nen que tots tenim a dins ÉS QUI ENS AJUDA IMMENSAMENT a esbrinar els orígens dels bloquejos. Perquè és el curiós de la personalitat, i qui s’engresca a esbrinar. Quan permetis que el nen investigui entre els teus bloquejos, mantingues una actitud oberta i ESPONTÀNIA a les respostes, pregunta’t els perquès de les teves el.leccions i reaccions. L’inconscient dona respostes SEMPRE, el que passa és que sovint abaixem la tapa de la trampilla perquè ens fa por el que ens pot sortir de dins nostre .

Només deixa al nen que investigui , que és el que se li dona bé i pregunta’t:

I ara toca reconvertir-ho:

• VIATJAR ÉS INVERTIR ELS DINERS EN EL BANC DE LA MEVA FELICITAT.
• VIATJAR ÉS SER LLIURE , I SER LLIURE NO TE PREU
• VIATJAR ÉS ABUNDÀNCIA.

Fixa’t en com va el procés: localitzo , n’esdevinc conscient, reprogramo.

Ens mereixem ser els capitans de la nostra vida, estar al capdavant nostre timó, ningú com tu mateix pot saber què és el millor per a tu mateix. Els demés poden opinar saber el que ens convé, però ets tu dins teu, tens el teu millor mestre. Només cal estar sincronitza’t amb el teu ràdar interior.

4. MOTIVACIÓ PER POSAR-SE EN MARXA!

Necessitem dotar de significància les nostres accions, tenir repercussió en l’entorn, sentir-nos útils i valuosos, i conseqüentment satisfets. Però contradictoriament, mantenim el motlle d’uns hàbits que ens sostenen en la mateixes circumstàncies, quan estem plenament capacitats per modificar-les i fer-les a la nostra semblança i satisfacció.

Per aquest motiu , he decidit agrupar en aquest blog diverses eines o estratègies que considero interessants per apropar-te a tu mateix, tant per ajudar-te aautodescobrir-te com per esbrinar els bloquejos o localitzar velles ferides que impedeixen que avancis en el disseny de la teva el.lecció de vida. Recursos per DEIXAR ANAR el pes dels condicionants i les limitacions que has arrossegat fins ara.

Et deixo enllaços directes al contingut del blog que et pot inspirar en la teva recerca personal:

• “Superar bloquejos de començar alguna cosa nova”: post que serveix com a tret de sortida en la recerca del nou camí de vida
• “Persones que fan coses increïbles: COM PUC ARRIBAR A VIURE DELS MEUS SOMNIS” : recull de tècniques per empoderar-te en el trànsit cap al teu somni
• “L’ESCRIPTURA: porta d’accés a l’inconscient” : per conèixer a través de l’escriptura patrons de pensament com limitacions i pors
• “La relació cos-ment: l’exercici com a mitjà per alliberar estrés i emocions: per canalitzar i alliberar l’energia tensional d’enfrontar-te a l’incertesa d’un nou camí

I per acabar el post, et deixo un dels vídeos més encoratjadors i simpàtics del àmbit del creixement personal que he vist:

Carolina Muscatelo