Taula de continguts:

1. PERSONES QUE FAN COSES INCREÏBLES
2. QUÈ TENEN ELLES QUE JO NO?
3. FÓRMULA DE DESENVOLUPAMENT DE SOMNIS
   1. 1 CONÈIXER QUÈ VULL
   2. 2 COM HO PUC ASSOLIR
      1. REPROGRAMACIÓ DE CREENCES
         • IDENTIFICAR CREENCES
           • AUTOINVESTIGACIÓ
         • MODIFICAR CREENCES
           • LA CAIXA D’SKINNER
         • EL CONTAGI DE CREENCES
4. LA REALITZACIÓ DEL MEU SOMNI ( el meu cas personal)
5. PERSONES INSPIRADORES

1. Persones que fan coses increïbles

Cuantes vegades ens quedem davant la pantalla admirant la vida de persones que semblen fer coses extraordinàries? Persones amb habilitats increïbles, vides d’ensomni o proeses lloables desfilen per les xarxes i les plataformes d’entreteniment per tot aquell encuriosit que desitgi apropar-se a la recepta del seu èxit. Ens encanten les històries d’autosuperació , les històries amb màgia.

Ens fascina admirar a altres persones que ens traslladen a vides lluny del que s’assembla a la nostra realitat, vides aventureres, vides a tot color, marcades per la brújola dels somnis.

Ens agraden perquè indirectament ens recorden la possibilitat i la potència dels somnis, perquè ens encurioseixen a voler conèixer la fòrmula de com ho han aconseguit , com s’ho fan , com és possible…. i ens sintonitzen amb l’Indiana Jones que tenim a dins, i ens empényen a voler aconseguir viure del que desitgem, igual que ells han aconseguit viure d’allò que consideren impagable.

La majoria d’aquestes persones, inciten a seguir-les, tenen una força magnètica , un poder atractiu que ens desperta admiració i enveja a parts iguals.

2.QUÈ TENEN ELLES QUE JO NO?

Solen ser persones en perfecte sincronía amb allò que les fa felices. Estàn aliniades en el seu propòsit de vida, i des d’aquella posició han anat manifestant un CREIXEMENT INCREïBLE DEL SEU DO.

Per general, són persones que han arribat a fer el que volíen PERQUÈ en un moment determinat van decidir PERSEVERAR i INVERTIR en allò que les motivava. Van decidir creure en ells mateixos, assumint el risc i acceptant l’incertesa que suposava apostar pel seu somni.

La coherència entre la seva forma de pensar, sentir i la seva forma de vida, es veu reflexada en una llüentor als ulls inigualable, que és el reflexe de la netedat del seu interior, un interior viu, no perturbat per la queixa ni el trasbals de l’obligació, ja que han aconseguit estar tan agraïts a la vida que no hi queda espai per l’autocompassió, la queixa o el ressentiment. Tenen convicció en les seves capacitats, una convicció neta i contagiosa, que fa d’imàn i convida a altres persones a voler estar amb elles, a voler aprendre d’elles.

Són creadors d’històries que alimenten el motor de les il.lusions del món, que ajuden a creure en la possibilitat dels somnis, que les meravelles de la vida estàn a disposició de tothom que decideixi viure des de l’amor cap als seus anhels. És fabulós.

“Una persona conectada con su poder real, genera una onda expansiva en su entorno que no tiene que hacer nada, sólo con estar, toca un montón de vidas”.

Covadonga Pérez Lozana.

M’encanta creure en que si elles ho han aconseguit, jo també puc. Tu també pots. Tots podem escollir viure de la forma que ens farà més feliços. Però hi han uns requisits indispensables A TREBALLAR-SE INTERNAMENT per creure-ho viable i viure en allò que experimentes el goig de viure. Perquè, ja saps que en va dir Henry Ford al respecte”tanto si crees que puedes como si crees que no puedes estás en lo cierto”

3.1. CONÈIXER QUÈ VULL:

El primer pas, com he anat descrivint en el blog, és trobar allò que consideres impagable, que t’omple de gratitud i t’estimula a voler aprendre més ,saber més i millorar.

Si encara et trobes en aquest punt de la recerca, si estàs desmotivat perquè no saps el que vols, et convido a que facis un recull d’informació de tu mateix ( i si ja ho saps, t’animo a seguir llegint el següent punt “Conèixer com ho puc assolir”):

• ESCRIU els teus talents associat a cadascuna de les parts del cos.

• Enumera les accions que pots fer per emprendre per potenciar els teus talents i busca alguna que puguis començar: dedicar dues tardes a la setmana a Hip hop, apuntar-te a classes, telefonar a aquell amic/conegut que ja hi treballa…

IMPORTANT: si t’engresques a citar-te amb el teu talent, és necessari que comprenguis que el teu cervell ho enregistrarà com a una tasca pendent, per tant necessites complir-la perquè és vagi fixant la sensació de possibilitat i de capacitat. El que ens interessa és estimular el creixement i la motivació d’aquest talent per tant ÉS NECESSARI EL COMPROMÍS A FER-HO. Si no la compleixes, minvaràs la fe en tu mateix , és a dir, deixaràs de creure’t capaç que pots dedicar temps a allò que t’agrada, i tornaràs a sentir-te desmotivat. És recomenable d’entrada posar una fita més baixa de la que creguis que pots dedicar perquè d’inici la puguis assumir facilment, i així qualsevol afegit en temps i dedicació addicionals, seràn entesos com a reforços positius.

• Reforça’t amb l’emoció recompensa de fer el que t’agrada: recorda i evoca com et fa sentir explorar el camp dels teus talents

3.2. CONÈIXER COM HO PUC ASSOLIR:

EL FEEDBACK EMOCIONAL La part emocional és mil vegades més potent que l’acció que la racional . La racional dona solidesa i ordre a la emocional, però recorda que un somni ràu en la il.lusió, i la il.lusió és, segons la RAE, un “Sentiment d’alegria i satisfacció que produeix la realització o l’esperança d’aconseguir una cosa que es desitja intensament”, per tant un somni te les seves qualitats de somni PER COM ET FA SENTIR, NO PER COM ET FA PENSAR. El pensar t’ajudarà en la organització de les coses mecàniques, el SENTIR T’HI ENCAMINA!!!!!

LA FAMOSA REPROGRAMACIÓ DE CREENÇES:

Imagina't per un moment a Tarzàn, feliç en la seva jungla sentint-se goril.la. Ell està convençut que és goril.la i per molt que existeixin diferències evidents entre la seva biologia i la del goril.la, la creença de que ell ÉS com els demés homínids, és el que ha generat que aprengui a ser capaç de moure's i comportar-se entre els arbres amb la mateixa agilitat que els seus cosins d'espècie . I ara fixa't en el moment que Jane li fa veure que ell no és un goril.la , sinó un humà. Tota la vida creient-se d'una espècie i ara l'evidència li diu que és d'una altre... Primer de tot ho negarà , després vindrà el xoc, i finalment, després d'una mica de treball interior,  l'acceptació. Serà costós al principi adoptar la nova identitat, però per sort el cervell és súper plàstic, i amb una mica de pràctica aprendrà a utilitzar altres propietats més humanes, com parlar i conduïr. 

El mateix en passa a nosaltres amb les creences sobre el que podem fer. Masses vegades ens han dit que viure dels somnis, hobbies, aficions , és difícil, il.lusiori, poc realista. I arrel d’aquesta creença, hem generat un pensament base i conseqüentment hem organitzat una vida encaminada a la suposada realitat dels adults i que no dona cabuda allò que ens feia somiar.

Ens trobem escollint formacions i professions “reals” com Dret i Economia, que encara que no ens motivéssin gaire ens han dit o fet entendre que ens destinen a ser “algú” ( fixa’t com utilitzem les paraules, “ser algú” i ” ser algú de profit” , com si qualsevol cosa que s’allunya d’aquesta definició et condemnés a no ser ningú!). Ens creiem els contes dels adults, i sense voler, portem tant adehrits tots els comentaris i experiències que van abocar en nosaltres predeterminant-nos, que quan intentem fer un canvi de rumb i mirar cap els somnis, ens autosabotejem. Hi ha massa impediment, que ja no ve de fora , sinó de dins teu, de l’hombra que van deixar els altres dins teu.

Perquè ens autosabotejem? molt senzill, perquè la nostra base de dades cerebral te informacions contradictòries:

VOLER FER UN SOMNI REALITAT

VS.

TOT EL QUE ENS HAN DIT DE COM ERA DE DIFÍCIL FER REALITAT UN SOMNI

El cervell aquí funciona com un ordinador, no pot processar dues accions contràries alhora, es processa la de més pes: si vols obrir una finestra a Google i prems el botó d’apagar alhora, s’apagarà segur. Doncs si en la teva vida te més pes allò que creus que és , per molt que pretenguis canviar-ho, et boicotejaràs a tu mateix per donar prevalença al que de veritat creus que és ( de forma inconscient) .

Et poso un exemple CLÀSSIC: quants cops hem escoltat que la vida d’artista no te futur? Jo mateixa: al entrar a la universitat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, la primera setmana de classe ja teníem un professor que ens destinava a abandonar qualsevol perspectiva de somni i futur al comentar-nos que ni el 90% de nosaltres treballariem d’artistes, i que com a molt seríem professors. COM POTS CREURE QUE EL TEU SOMNI ES PODRÀ REALITZAR SI TE’L DETERMINEN D’AQUESTA MANERA? I fixa’t quin impacte te la situació sobre la ment, situació que recull característiques RACIONALS que considerem prou valuoses com per valorar la seva opinió:

T’estic fent una pinzellada d’un tema en el que es pot aprofundir il.limitadament, però la intenció és que amb uns paràgrafs comprenguis com estem determinats per allò que creiem. i que les paraules son formes de conjugar realitats , les paraules tenen domini sobre el pensament ( d’aquí que existeixin branques de la psicologia com la Programació neurollingüística PNL, que posen el pes en l’ús que fem d’elles, perquè hem aprés a comunicar-nos amb els demés i amb nosaltres mateixos mitjançant paraules).

Fes la prova del que et dic. Pensa en FELIÇ. Posa en el teu cap la paraula feliç i deixa de llegir uns segons.

Ara prova a l’inrevés, pensa TRISTESA. TRISTESA ….

Es desfá el mig somriure i tot el teu cap i cos reaccionen a la paraula per donar pas a un pseudo-abatiment.

Testada la repercussió que tenen les paraules en nosaltres, i això que és un petit assaig, te’n adonaràs de l’impacte que te el que ens diem de nosaltres a nosaltres mateixos , i del que ens diuen els demés sobre nosatres.

Per això és PRIMORDIAL que primer de tot identifiquis que t’encalla, per després modificar-ho i instal.lar el que vols creure . És buscar el programa que fa que l’ordinador funcioni d’una forma poc útil per a tu, per esborrar-lo i instal.lar el que tu vols fer servir. Totes dues accions formen part d’un procés terapèutic i totes dues accions requereixen d’actuacions.

Identificar creences

Identificar creences és fàcil, només cal observar aquells àmbits de la teva vida que consideres coixos/ insuficients com per saber quins aspectes cal potenciar, on tens els focus de l’impediment o carència. Esbrinar-s’ho un mateix és possible amb una mica de temps, i és lògic fer aquesta sàvia inversió, ja que necessites de temps per treballar-te un aspecte de la teva vida que portes una quantitat de temps creien-te, no es modifica de cop i volta (ojalà, seria genial) . Cal identificar per després , revertir la creença amb la seva afirmació positiva i instaurar-la en el cervell.

(si no els vols fer ara, segueix llegint el punt de Modificar creences)

AUTOINVESTIGACIÓ:

1. Escriu amb una o algunes paraules què signifiquen per a tu aquests termes. Per exemple: ART per a mi és DIVERSIÓ. No busquis un sinònim , busca QUÈ ÉS per a TU cadascuna d’aquestes coses. Escriu el primer que et passi pel cap, de forma espontània, i no analitzis res fins que acabis
   • FELICITAT
   • FUTUR
   • FEINA
   • SACRIFICI
   • PARES
   • ESCOLA
   • FAMILIA
   • LLIBERTAT
   • DESIG
   • ANHEL
   • PASSIÓ
   • LÍMITS
   • ESCLAVITUD
   • Aquest exercici és molt revelador, dirà de tu que simbolitzen cadacún d’aquests termes. només re-llegint-lo entendràs com perceps conceptes i alguns d’ells pot ser que estiguin molt allunyats de la seva definició acadèmica. Per exemple, si esclavitud ho defineixes com a 8 hores de feina, te’n adonaràs que treballant et sents esclau , i una acció respectuosa amb tu mateix pot començar per reduïr una jornada o buscar una altre feina.
2. El següent és que posis el teu somni en un paper. escriu-lo al centre. al voltant posa tot allò que creus que fa que el teu somni sigui difícil i/o impossible. No t’estiguis de res.
   • quan hagis acabat , torna-ho a llegir i posa a baix quina persona o experiència et va fer creure allò ( ho farem servir més endevant)
   • Seguidament , toca transcriure allò que creus impossible pel seu antònim positiu. És a dir, si creus que ser músic és inviable perquè no guanyen diners, escriu en un altre full: els músics guanyen diners. I així amb totes les frases que has escrit del que consideres que impedeix el teu somni.
   • D’entrada ho llegiràs i et farà dentera, ho sentiràs com a fals perquè no és el que creus en l’actualitat. Però és aquí és on començarà a obrar-se la màgia. Trasncriure allò negatiu que creus en una afirmació positiva és el que donarà llum verda al cervell a que s’enfoqui en el positiu i vagi perdent de vista el negatiu. Començaràs a fixar-te en músics que guanyen diners, inclús et fixaràs en els músics ambulants amb les alforges plenes de monedes.
   • Quan hagis creat la llista, posa-te-la en un lloc on la puguis llegir sovint PER FOMENTAR LA REPETICIÓ. Jo la tinc al costat del mirall del lavabo , i mentres em rento les dents, llegeixo les afirmacions. Hauràs de donar-te temps perquè aquelles afirmacions que d’entrada negues, passis a tol.lerar-les , per finalment que fins i tot et convencin.
3. Recordes les persones o situacions que et van dir totes les negativitats? Doncs ara toca fer una GALERIA DELS DEMENTORS, els monstres de Harry Potter que treuen energia. Igual que el meu professor de Belles Arts, que va tenir un impacte fort en la meva experiència negativa cap a l’art, cal que el tregui de la seva posició de poder perquè perdi importància en mi. i ho farem ridiculitzant-lo una mica.
   • per cada persona faràs una fitxa. Bateja’ls amb el nom que vulguis ( professor MORTIMER per exemple), i a partir d’aquí caricaturitza’ls. Dibuixa’ls, pinta’ls-hi papada, bigotis, posa el fons d’un caganer amb la seva cara, enganxa’ls-hi la seva frase odiosa al cul, o fes-li una llengua bífida , ALLIBERA’T PER FER EL QUE VULGUIS!!! Pots agafar retalls de revistes , fer dibuixos, editar-les amb l’ordinador. Res massa pulcre, és un espai de treball on deixar-se anar, i per això cal que sigui lliure de protocols de presentació. Creu-me que acaba sent força divertit. I si t’ajuda, sempre pots fer-lo acompanyat amb algún company que sàpiga dels monstres que parla, així al final, al compartir el riure plegats, serà més terapèutic.

MODIFICAR CREENCES

Així com identificar creençes és com aprendre a identificar l’ocell en el bosc, modificar creences és com aprendre a orientar-se dins la jungla. Perquè? doncs perquè hauràs de guiar-te majoritariament per la teva situació de vida. Quan la vida et senti satisfactòria, s’hagin produït canvis bonics cap a tu o casualitats inexplicables , és que realment estàs desbloquejant i t’estàs permetent començar a creure allò que busques. Quan tot es manté, és que necessites aprofundir, ja que, quan no aconseguiexes creure’t allò positiu , és perquè no has donat amb la informació clau que et manté bloquejat.

Com sempre m’utilitzo de la meva experiència per exemplificar-ho:

Recordes la llista que et comentava que tinc penjada al costat del mirall? En ella hi apareix l’afirmació: “s’acosta la feina bona per a mi”. Estava a l’atur i la llegia cada matí amb l’esperança de predisposar la trobada amb alguna feina que em motivés. Jo seguía llegint la afirmació als matins i fent recerca, però tot es mantenia igual. Llavors va ser quan vaig posar atenció en les paraules que contenien la frase: totes em sonàven bé menys “feina” . Em vaig adonar que “Feina” “treball”, per la meva experiència passada, són sinònims d’esclavitud, i l’esclavitud no encaixa en cap moment amb la idea de ser bona per a mi ( ni en la de ningú). Per tant són dues informacions contradictòries.

I aquí va ser quan va fer un “clic” i vaig entendre que havia de reescriure l’afirmació d’una manera que fós positiva, que la sentís com a possible i real , i vaig decidir:

“s’acosta la forma de guanyar diners bona per a mi”

Amb això et vull dir que identificar creences és un procés que a vegades obre portes a un altre procés, i modificar-les porta el ritme de la coherència amb tu mateix, i la constància amb la que hi treballis.

• Coherència perquè allò que afirmes ha de resultar adeqüat amb el que et sents capaç de creure en aquell moment de vida.
• Constància, perquè allò que penses necessita de repetició positiva per acabar-se modificant. Com a bona notícia, el que penses és el més succeptible de ser modificat. ( segur que t’han fet canviar d’opinió alguna vegada amb bons arguments!)

LA CAIXA D’SKINNER

T’aclareixo això de modificar el pensament amb l’experiment de “la caixa d’Skinner”. En aquest experiment els coloms obtenien menjar quan apretàven un botó. Se’ls estudiava la conducta associada a la recompensa, per tant el seu cervell va APRENDRE A PENSAR que el menjar només apareixía si apretàven un botó. Vinculàven l’acció a la recompensa per finalment per acabar associant el combo menjar-botó com a sinònims.

Ara imaginem-nos que alliberen un colom del captiveri després de molt de temps en la gàbia de l’experiment. Penseu d’entrada que el colom creurà que ell és capaç d’obtindre aliment per si mateix? Buscarà botons i no els trobarà. Però arribarà un moment que abans de morir-se de gana, deixarà de buscar botons per intentar salvar-se la vida. Si el colom és astut, observarà altres companys que si són capaços d’obtindre aliment i anirà a aprendre com s’ho fan ells. Així és com descobrirà que troben menjar en els parcs sense cap acció vinculada. I després d’omplir la panxa unes quantes vegades, modificarà la creença de que necessita un botó per menjar per: “puc aconseguir menjar lliurement, no cal el botó”

El daltabaix en el confort del colom ha servit perquè s’hagi hagut de replantejar la seva situació de vida, s’hagi qüestionat el que pensava que sabia, el que CREIA que era.

Existeix un fóra de la gàbia, i sovint les situacions de vida, sobretot les situacions dràstiques, són les que et fan revisar la teva forma de pensar, i conseqüentment, les teves creences.

Quan et sents abatut i desmotivat és perquè estàs famèlic, igual que el colom, famèlic de somnis, de satisfacció. Com no trobes l’aliment que et nodreix, i portes temps sense sortir del cercle d’advertències, en algún moment la situació és tan insostenible que et desmorones, empalideixes de set de vida, i abans d’esfondrar-te del tot, surts a veure com s’ho fan els demés, explores per entendre perquè alguns aconseguiexen viure dels somnis que tu no aconsegueixes.

PER AIXÒ et recomano de tot cor, i com a exploradora del que t’escric, que ho provis, que T’INVESTIGUIS. Quan t’apareixi un NO PUC en el teu cap, pregunta’t PERQUÈ NO, i anota la resposta. FES-LA VISIBLE, extreu-la del fons del teu jo, perquè així és com es pot treballar amb ella. No pots relacionar-te amb sinceritat amb algú a qui no veus , no pots saber si t’agrada algú de TINDER, OKCUPID fins que no l’has vist I CONEGUT. I el mateix amb la teva forma de pensar. Necessites conèixer-la desde fóra per saber si t’agrada o t’està perjudicant. I d’aquí , d’una forma amistosa, relacionar-te amb ella per conjuntament aliniar-vos en la mateixa direcció, crear COHERÈNCIA.

EL CONTAGI DE CREENCES

Tenim un pilot automàtic gestionant les decisions del dia a dia, basant-nos en les experiències del que vam viure en el passat, en les creences que s’hi van formar resultat de l’aprenentatge d’experiències passades.

Et van trencar el cor un parell d’ocasions? l’amor és una merda. Vas tenir una mala experiència a l’adolescència? ser adolescent és molt dur. Vas conviure amb gent que no va anar bé? la convivència és conflictiva…. Aquest patró ens manté dins una gàbia de pensament, on ens enfoquem en allò que creiem perquè és correlatiu amb el que vam viure determinant-ho com a veritat per sempre més, i contagiem als altres amb anticipacions premonitòries de possibles perills basats en el que vam experimentar, programant veredictes negatius en els demés i participant activament en la perpetuació de creences limitants, al estil profe de Belles Arts.

El més sorprenent de tot és que amb creences molt arrelades sovint trobem motius exteriors per confirmar les nostres especulacions. Una persona que creu que els rics són uns brètols, veurà rics brètols, algú que pensa que la vida és avorrida , viurà una vida avorrida, i saps perquè?

Perquè a costa de mantindre el mantra d’aquesta afirmació, per ell veraç, haurà determinat el seu cervell a enfocar-se en aquell defecte que rebutja. Perquè un defecte que rebutgem és quelcom que volem tenir lluny, per tant quelcom perillós, i si ho anticipem és per prevenir-lo.

“Ves amb compte amb el senyor X , que només va per la pela”, ” Compte

Però imagina’t quin desgast estar sempre pendent de tot allò “perillós” ( res de perill real, sinó perill mental)

La teva experiència és una evidència transitòria del que va ser EN UN MOMENT DETERMINAT, i no vol dir que hagi de ser així per sempre més, no és un veredicte final, sinó el reflexe d’una situació de vida passada que t’indica on tens el punyal clavat, que t’informa de que al enfocar-te en allò que no vols, veuràs més d’allò que no vols , i no imaginem altre vida fóra de la gàbia.

“Cuando una situación interna no se hace consciente, aparece afuera cómo si fuera el destino”

Carl Gustav Jung

4. La realització del meu somni

Els somnis són fruit de valents. de debó. Valents en atrevir-se a adoptar altres punts de vista menys dramàtics possiblement.

Tot el que t’he escrit és de la meva recerca i treball, des de la posició de vida de persona corrent, com tu, i per això si estàs aquí, t’animo a que ho provis, perquè nomès autoinvestigant-te pots trobar la forma de despertar en tu la sensació de possibilitat. Creu-me que he vist resultats, he passat de veure’m en la apatía absoluta de dependre d’una situació laboral que em deprimia, a començar amb petites incursions d’autonomia, a programar les meves classes i obtindre diners de formes que ni m’imaginava.

He passat de dibuixar com a hobbie a aconseguir exposar a la Biblioteca i al Centre cívic de la meva localitat, a vendre a il.lustracions i que em facin encàrrecs per centres terapèutics, i fins i tot , que em valorin d’una forma monetària que considero abundant.

M’he atrevit a seguir amb el blog, a posar paraules amb el que expresso amb línies i colors, a projectar el curs de les emocions amb coherència.

Tot i així encara em queda feina a fer, i el fluxe d’abundància no és constant, a vegades es veu interrumput per la desconfiança en que aquella situació de bonança perduri, però quan identifico que començo a bloquejar-ho altre vegada, miro de relaxar el pensament, no li donc més importància al negativisme i miro de substituïr-lo per una altre cosa: sortir a córrer, dibuixar, escoltar música…

El procés no és quelcom linial, ni d’entrada constant, te els seus alts i baixos fins que els alts i baixos es fan més sinuosos a mesura que vas creient en tu mateix i vas veient proves d’aquests avenços fóra teu.

La por més gran dels somnis és que no els puguis complir. Però si davant la projecció de fracàs et negues a intentar-ho, no generaràs mai l’oportunitat i aquesta és la desició que et condemna, més que la pròpia projecció de fracàs. La idea d’impossibilitat és tan sols una idea, un miratge, i com ja hem vist, pots treballar-te-la identificant d’on ve i substituïnt-la per una afirmació positiva.

Per experiència, sovint veus que quan una persona alberga un somni amb un anhel molt molt intens i personal, que està en línia amb el seu Dharma de vida i és beneficiós per ella, tard o d’hora s’acaba materialitzant. Apareix quan la persona està preparada per acceptar que pot ser feliç d’allò que vol i on manifesta habilitats, amb el que treballa i es sent FELIÇ, i contribueix a la societat, i alhora està preparada per gestionar que els somnis es poden fer realitat suma’t a estar rendida d’exigir a la vida que es materialitzin , simplement permetent que passin. Així que no tinguis pressa, encamina’t i mentrestant… gaudeix i premia’t els petits passets que et direccionen .

5. PERSONES INSPIRADORES

ALEX HONNOLD

El Sr. Honnold és un escalador que practica escalada integral, és a dir, fa escalada sense corda. Tot i la controvèrsia de comprometre la seva vida pel risc de la pràctica, ha aconseguit ascendir parets i murs d’arreu del món. La seva execució està definida per el carisme de la seva habilitat i la força de la paciència. El vaig trobar en el documental més conegut d’ell , el FREE SOLO. Al observar-lo pots adonar-te’n de la meravellosa sintonía que te aquesta persona amb la natura. Es capaç de fusionar-se en la roca en un estat de presència absoluta, comprenent cada petita protuberància de la paret , llegint la paret per saber per on avançar. El que veus quan observes l’Alex Honnold és ell i la vida. És cert que treballa en el límit de la vida, acceptant que qualsevol moment pot desaprèixer, però el fet de desenvolupar la seva passió en aquest llindar, fa que el seu apreci per cada segon sigui profund, hi ha qualitat en la seva forma de viure, i una confiança profunda en la seva capacitat.

GEORGE MELIES

Aquest mag entusiasmat en crear il.lusions visuals, al descobrir el cinema va decidir que sería el mitjà per apropar la màgia de l’il.lusionisme a la gent. Era un entusiasta de l’enginy, i va trobar la forma d’enllaçar la seva passió amb un mitjà de difusió que féia les primeres passes. Jugava amb la màgia sobre l’ escenari ciniematogràfic, i era capaç de construïr efectes òptics que van fascinar a mil.lers de persones. Melies creia en la màgia, com un devot creu en la seva religió. Interpretava, creava i feia riure i sorprendre a la gent. TREBALLAVA DEL QUE A ELL LI FEIA FELIÇ , I EN CONSEQÜÈNCIA, FEIA FELIÇOS ALS DEMÉS. Al arribar la guerra, i modificar les prioritats de la gent, Melies va perdre el seu estudi i va deixar de rodar. Amb els pocs cèntims que li van quedar va obrir una botigua de joguines en una estació de tren. Però passada la guerra, les acadèmies d’art i cinema van reconèixer-li tota la seva trajectòria.