Reinventar-se: som capaços de qualsevol cosa

Aquest és un portfoli del collage de la vida, un cant a la biodiversitat laboral i un reflexe de les variades opcions a reinventar-se. T’introdueixo:

Part del procés d’autogestionar-me consisteix en emprendre un viatge en d’autonomia i autosuficiència en diferents àmbits. Alguns consisteixen en independitzar-me de la jerarquía de treballador de corporació, altres en ser capaç de desenvolupar-me de la forma més autònoma possible en el entorn , passant per ser polivalent àrees del meu interés, i portar un estil de vida el màxim vinculat a la terra. tots ells són el core de la meva vida.

FORMA DE VIDA: haver estat aprenent de qualsevol ofici!
- Tallers de cuina
- Feines de pintura de paret
- Fitness!
  - GIMNASOS
  - CANAL AL YOUTUBE
  - JORNADES ESPORTIVES
- Treballar de comercial per una fira d’arquitectura
Forma de vida: viure en una cabana de fusta
Interacció amb el medi: fer horta (amb les seves plagues i invasions de fongs)

1.Viure en una cabana de fusta

L’experiència de viure en la simplicitat d’un sol espai em fa adonar-me’n de que tinc més que suficient amb una aixeta d’aigua, un lavabo , un parell de fogonets de gas , llit i taula on treballar.

2. Interacció amb el medi: fer horta

Treballar la terra és fer d’aprenent de la Pachamama. Ja et pot sonar hippy-hobbie, però la terra és un gran mestre , tant de la vida que s’hi desenvolupa com de les seves possibilitats químiques i organolèptiques. Qui entén la terra, entén l’entorn, i entén les complexes relacions entre tots els habitants de la terra.

3. Ser aprenent de qualsevol ofici!

Com introducció al contingut que vindrà a continuació t’explicaré que aquest apartat és part del resultat d’un experiment de vida. Un experiment en la reafirmació que podem fer el que ens dongui la gana de fer. Moltes vegades ens restringim en els àmbits laborals/productius que creiem que estem autoritzats a desenvolupar, és a dir, en allò que un títol acadèmic ens ha donat llum verda a exercir.

Però saps què? En molts casos aquest és el resultat d’una el.lecció antiga, en un moment immadur / diferent de la vida, perquè la vida és basa en el canvi i la renovació. Llavors aquesta el.lecció actua com un limitador de creixement, ja que és un permís social encorsetat en l’àmbit laboral escollit, i ja és inamovible.

Però, a l’hora de la veritat, el que ens defineix són els nostres talents, les nostres virtuts i l’actitud que li fotem ( si, la fórmula que t’ensenyen a la uni però que sembla que s’oblida de sumar-hi la «G» de grau universitari).

Tens davant teu l’opció de fer el que et dongui la gana de fer. Que el que t’avala és el que et sents capaç de fer, o més aviat, el que t’atreveixes a fer. I quina casualitat que la sensació de capacitat només es nodreix atrevin-te a fer coses de les que no n’ets segur de ser-ne capaç, i posteriorment, recollint-ne l’experiència. Bàsicament per això he fet aquest recull, per apropar-te el resultat de l’atreviment. No perquè a mi m’és fàcil de nassos, sinó perquè també he partit del mar de la por, he sigut poruga i m’ha costat suor i confrontació ( confrontació interna de la dura ) calçar-me altres uniformes laborals. Però me’n he sortit, i en comptes de compungida, he tornat re-validada.

Quedan-te en l’impotència, la sensació l’incapacitat és la que es fa grossa. S’han d’explorar les zones de capacitat, les zones inexplorades del mapa de les capacitats, és com sortir en una aventura de videojoc i tornar més enriquit, amb més vides. I si , el mateix que sortir de la zona de confort.

Aquest paràgraf és un cant a la diversitat i a l’auto-renovació. és un cant a atrevir-se a desenvolupar qualsevol classe de feina com un dels reptes de l’autodesenvolupament. I també és l’apartat més divertit de tot el porfoli. Perquè he anat recollint experiències laborals del més variades i assortides, així que serveix com a reafirmació que podem estar en renovació constant!

Per exemple ….

FEINES DE CUINA

A veure, em mola cuinar. Trobo que barrejar ingredients, aromes i textures en busca de un sabor s’assimila a saber combinar colors en la pintura o materials en la construcció.. tot es basa en arribar a homogeneitzar coses de forma que et donguin un resultat que sigui la unió dels ingredients anteriors a través del processament que li dones!

Però una cosa és fer cuina experimental en la seguretat dels teus fogons a casa , i l’altre planificar un taller de Nadal amb un menú complert per a 25 persones! Des de la quantita d’ingredients fins a l’el.lecció dels plats , és un projecte moooolt ambiciós per a una sola persona. No sé , serà que sempre tinc un àngel de la guarda que m’ajuda , perquè d’experiència no en tenia ni una ( havia de fer que si , clar) però de canya i atreviment, sembla que en tenia a rajos. I VA SORTIR TAN BÉ, des dels temps de cocció fins que em van convocar dos anys més consecutius!

FER DE PINTORA DE PARET

pfff… és una de les feines més exigents que he provat, no ho negaré…perquè és molt física i molt bruta, sobretot en la ciutat , on les parets són antigues i amaguen humitats ancestrals…. però també és una feina que amaga un resultat de de satisfacció de veure un reflexe gran de netedat.

MURALS: