A tots ens sona el forat intern que s’experimenta en els adéus , en la decepció, en un rebuig, una ruptura, un comiat…
Aquell moment en el que escoltem com alguna cosa s’esquerda dins nostre i apareix un forat a la ment que comença a supurar dolor intern, que conecta amb una cova d’on sorgeixen pensaments que xisclen temerosos d’angoixa. Quan s’obre una ferida emocional tens la sensació d’hemorràgia: raja un dolor tan abundant i potent que sents que et dessangres per dins… No saps com reduïr l’efluvi del dol que brota amb força i va desparramant-se per tot arreu… i apuntalales amb ciment aquell forat que xiscla de dolor per tenir una aparença presentable en societat, quan per dins tens unes ganes terribles de defallir.
PODCAST!
Si no tens temps a llegir, escolta o descarrega la versió en audio
Taula de continguts
- Què és una ferida emocional?
- Com afecta una ferida emocional?
- Com recuperar-se d’una ferida emocional
1.QUÈ ÉS UNA FERIDA EMOCIONAL?
Una ferida és una contusió greu a la teva persona, amb seqüeles o no. Hi ha vegades que aquestes feridetes son simples records de experiències que tatuen aprenentatges, i n’hi ha d’altres que s’experimenta una col.lisió potent i et quedes estabornit.
2. COM AFECTA UNA FERIDA EMOCIONAL?
Les ferides profundes a l’ànima arriben a tocar els òrgans que ens mantenen viu el sentit del jo, trenca i altera la comunicació entre les diferents estructures que interactuen pel correcte funcionament de la teva personalitat. És per això que apareixen reaccions desbordants i inexplicables que salten en plor, ira, apatía… perquè el funcionament de la teva forma de ser s’ha vist trasbalsat i la ment intenta reorganitzar el mapa cerebral aïllant l’àrea afectada. És vital comprendre que una ferida emocional desactiva provisionalment la zona de la psique malmesa per protegir-la, és a dir , si t’han ferit l’amor, l’amor queda inhibit, bloquejat, i quedes a expenses dels seus contraris, la ira, el dolor. Veiem-ho més fàcil:
Si et fas mal a una articulació, posem-li el genoll, el cos busca, alliberar provisionalment la zona afectada de tensions, desviant el pes i el moviment al genoll veí ( el genoll contrari). Per tant des d’aquell genoll no es poden fer esforços, s’inhibeixen els músculs per impedir el moviment i es bloqueja la capacitat d’impulsar-te cap endevant.
És la forma que te el cos de donar-li un espai sense càrregues perquè és güareixi, ja que si se’l carrega, no solament es queixarà de dolor, sinó que corres el risc d’allargar el procés, aprofundir l’emprempta/record del dolor i recollir més inseguretat sobre aquella àrea. Fins a la curació parcial, el genoll no pot tirar endevant sense establir estratègies de suport d’altres àrees del cos.
Amb la psique passa el mateix: si se t’ha ferit la confiança, confiar queda temporalment inhibit i alterat i necessites d’un temps de reprocessament en el que, com a sistema de protecció, es magnifica l’emoció antagonista ( seria com el genoll contrari). La desconfiança apareix en un acte de prevenció per ajudar-te a evitar que es tornin a malmetre la confiança. En aquestes circumstàncies també son normals mecanismes com l’aïllament i la desviació, perquè a través de l’aïllament de l’entorn permetem l’expressió d’una emoció de dolor que supura sense por al rebuig, o mitjançant l’esquivació on suplantem l’emoció dolorosa per altres plaents, caient sovint en vicis compensatoris enfocats a l’hedonisme, com el sexe, l’alcohol o les drogues.
3. COM RECUPERAR-SE D’UNA FERIDA EMOCIONAL
Una ferida emocional REQUEREIX UN PERÍODE DE CONVALESCÈNCIA , un temps necessari de recolliment , d’amor i d’autoamor , calma per invertir tota l’energia en recuperar aquella facció de la psique que s’ha malmés. Les ferides emocionals son els traumatismes invisibles de la vida, els que només es poden llegir en les cares de les persones, en les esquenes abatudes, en els ulls apagats… o fins i tot en les malaltíes o les analítiques, ja que les cél.lules son les lletres que permeten la lectura de com va l’interacció entre el nostre organisme i la nostra ment.
Tal com en el físic es destina un períde de pausa dirigit a la recuperació del cos, en les ferides internes és vital aplicar la mateixa cura i atenció que li aplicaríem al cos: amb repós i calma de l’emoció danyada. Sense la güarició d’una ferida profunda al cor, l’abordatge de la realitat s’experimenta com una càrrega insuportable.
Quan ets ferit i se’t posa al damunt amb la responsabilitat d’encarregar-te amb normalitat dels àfers qüotidians, pots defallir sota el pes de l’exigència. Si ens forcen massa, acaben catapultant-nos al desquici de qui es sent voluble però obligat a empényer una rutina sota l’amenaça de perdre la realitat que l’envolta.
L’energia que hauria d’estar destinada en la recuperació de l’ànima queda dividida en l’obligació d’enfocar-se en múltiples bandes, i com tots coneixem, una energia dividida és menys eficaç. A l’esforç de recuperar-se se li suma el desgast de qui impulsa forçadament la seva vida, desencadenant en la frustració de qui no pot accel.lerar la curació i a sobre no es sent prou fort per movilitzar la seva vida cap a un destí fructífer. En aquestes circumstàncies l’única cosa que realment requereix atenció és la guarició de l’ànima, l’aplicació de les cures apropiades i dels remeis amorosos necessaris, per posteriorment, tornar a avançar pel camí de la vida recuperant la confiança a cada pas.
És per això que és tan sa reconèixer i expressar en un entorn familiar o amistós el dany experimentat, perquè aquest entorn estigui al cas de la teva batalla interna i pugui activar una xarxa de col.laboració destinada a l’ajuda de la teva recuperació. Per molt independents i autosuficients que siguem, tots necessitem de l’ajuda exterior en situacions de vida colpidores.
Com he escrit en altres entrades del blog, passa igual que en la xarxa d’arrels dels arbres:
Si un està malalt , els altres ho detecten i col.laboren enviant-li nutrients i aigua a través dels micel.lis que cobreixen el subsol. Necessitem d’aquesta xarxa de suport i col.laboració perquè és el que ens dona la força quan hem perdut temporalment la capacitat d’avançar o veure un rumb, són les crosses que ens permeten començar a fer els primers passets després d’aquell debacle. No és una qüestió de ser dèbils o que no siguem prou forts per sortir-nos-en per nosaltres mateixos, sinó que hem experimentat una lesió i amb l’abraçada amorosa del caliu social, recuperem més saludablement l’autonomia, per posteriorment reemprendre el nostre camí d’una forma més orgànica, i tornar a avançar i a córrer cap al rumb de vida amb l’adquisició d’una nova confiança.
Portarem al damunt una cicatriu més o menys gran, però en aquesta cicatriu hi haurà la nostra fortalesa. Aquella ferida certificarà la travessa de la dificultat, és la marca que valida l’experiència d’aquell sotrac i et converteix en el mestre que pot assesorar i ensenyar a altres persones a avançar a través de la foscor atravessada. Qui ha passat mals tràngols torna com l’heroi després d’una missió: arrossegarà mals, ferides, potser pèrdues, però serà el savi assessor dels mètodes de supervivència d’aquells terrenys inòspits i menys amables de la vida amb els que s’ha confrontat. Allà on hi ha hagut la teva superació , hi ha la teva fortalesa, i aquesta fortalesa serà el teu do adquirit, el que et sumarà una nova eina de valor que permetrà fer-ne ús per encaminar-te cap a un destí de vida, un destí on aquella fortalesa pugui ajudar a altres que han estat com tu . Un destí on allò que un dia va ser un drama, una tragèdia, sigui precisament l’element que et faci brillar.
I amb aquesta lluentor reafirmaràs la teva autovàlua, la teva llum serà el far que ajudarà a moltes altres persones que estàn atravessant situacions que tu ja has superat. Rentabilitza el teu sofriment! El món estàn esperant el consell d’algú com tu. Ets molt valuós i malgrat les penúries, ets una persona que pot aportar molt al món, n’estic convençuda.
Avança amb confiança i no pateixis pels coms, que la vida farà la resta.
Una forta abraçada güaridora;
Carolina Muscatelo
