Les experiències que ens precedeixen són elements que encara influeixen a la nostra psique, determinen el sistema de evaluació sobre el qual establim les nostres prioritats, prenem les nostres decisions i el.laborem gran part de les nostres accions actuals. És per això que si en el passat has estat saccejat i vapulejat, en una temptativa de protecció, portes una programació que actua com un limitador de creixement, t’inhibeix del risc però també de l’exploració. Un passat difícil és com l’estaca que t’empresona del conte de l’elefantet, l’animaló que de petit va aprendre que no podia escapar i queda atrapat en el pensament de no poguer-se alliberar malgrat te la plena capacitat de fer-ho.
Per aquest motiu pren tanta importància saber com netejar el fang del recorregut que es va fer en el mapa de vida, perque les petjades que vam fer antigament no ens desorientin de les nostres il.lusions, no ens aboquin a repetir cicles de tragèdia o ens desviin de la idea de la felicitat. És un dret estar en pau amb passats que van ser convulsos.
Taula de continguts
1. UN PASSAT DIFÍCIL ÉS COM UNA LESIÓ
Abans d’entendre perquè un passat ens condiciona en diferents aspectes, entenguem un símil molt fàcil de processar: El pes d’un passat sobre la ment equivaldria al record d’un dolor en el cos.
Quan el cos ha tingut una lesió estableix tot un seguit de mesures per neutralitzar aquella ferida; si t’has lesionat la cama, el cos l’alleujarà desplaçant tot el pes corporal a la cama bona, que passarà a ser la directora dels moviment, mentre que l’altre quedarà temporalment inhibida a l’espera de la recuperació. I això és fantàstic inicialment perquè és com ha de ser per apropar-te a la güarició.
Però amb el pas del temps, s’ha d’aprendre a recolzar altre vegada sobre la cama, potser amb molèsties, però sobreposant-s’hi. El que passa quan el dolor ha estat intens és que el cos ha fixat la defensa al dolor com una norma, ha generat un hàbit a la protecció adquirint una marxa antiàlgica, un patró defensiu que alhora és un desequilibri en el sistema corporal. El dolor desapareix, però el record al mateix dolor és tan intens que d’alguna forma la torsió permaneix i convida a mantindre aquell hàbit. Aquí és on entra la feina d’identificar aquella resposta ja no útil per reeducar-la i recuperar la confiança en la cama que va ser ferida, donar-li experiències que li facin saber que ja està recuperada. I això s’aconsegueix tornant-la a exposar a exercicis que no es sentia capaç de fer ( i amb l’ajuda de persones que conèixen les pautes per sortir del rol de protecció física).
En la ment passa exactament igual, es genera una ferida i la ment busca sistemes per protegir-la, i aïllar-la. És el sistema escut necessari davant una perturbació de la salut psíquica, és natural i lògic . El poblema esdevé quan el patró defensa s’enquista i s’extén al llarg de la vida sense rebre l’atenció i reeducació necessària.
Quan les dificultats de la vida han estat notòries o excessives, sense voler mires la vida des del visor de la catàstrofe i la turbulència, subratlles les complicacions i et quedes enllaçat involuntariament en destacar l’adversitat. I això passa perquè el cervell es forja a base de les experiències viscudes i quan aquestes s’acumulen en la polaritat negativa, s’aglomeren formant un catàleg d’experiències a evitar, un diccionari de records negatius que la ment s’habitua a mantindre en vida i a consultar sovint per saber com reaccionar en el supòsit que apareguin situacions similars.
El cervell s’enfoca en la premonició i en ressaltar l’advertència sobre allò que et podria fer mal , mantenint una atenció desmesurada sobre el passat, i una repercussió excessiva d’allò antic en el present.
Actues i respons en el present sobre les conclusions que vas extreure en un moment molt lluny d’aquest, però o no ho pots evitar o no n’ets conscient. Requerirà molta amorositat de tractament cap a tu mateix per reconduir la desviació generada per la dolència.
2. La paradoxa del dolor emocional
I aquí està la senyalització de que aquest dolor necessita ser atés ( perdonat o alliberat) , en la paradoxa del dolor:
Quan més mal va fer, més fixat queda en la conciència i més present tenim la circumstància que ens va ferir. El cervell classifica el coningut d’aquell succés com a danyí i actuarà ampliant el sistema de vigilància amb l’experiència orígen ben present en el dia a dia. Vejem-ho amb un exemple molt gràfic:
Imagina't el programa de vigilància en un aeroport als Estats Units després dels atacs terroristes: s'introdueix al sistema que els rostres árabs són potencialment perillosos i s'estableix escanejar cadascún dels rostres que passen per l'aeroport. Aquelles persones amb rostres meridionals, turbants, barbes tupides, túniques i palestines seràn detectats com possibles amenaçes i s'enviarà l'alerta roja a la seguretat de l'aeroport sota l'intenció de bloquejar l'amenaça. Malgrat la pobre persona no tingui res veure amb el terrorisme, com presenta trets similars als causants del disturbi, se'l agermana amb la condició de "terrorista" . I si la paranoia es fa més gran, qualsevol cara amb barba i cabells obscurs podria ser un terrorista. És una acció preventiva que pretén salvaguardar la salut, però si es torna recurrent i obsessiva, acaba caient en la generalització i en la desproporció.
En la nostra cuina de pensaments passa exactamanent ell mateix: Vivim una experiència dolorosa i en un intent d’evitar un dolor en el futur, tenim present el record en el present. La ment en un intent d’anticipar-se perquè allò no pugui tornar a pasar, és manté en alerta per detectar similituds entre situacions, fet que et vincula encara més a allò que desitjaríem oblidar.
El cervell en un acte de supervivència necessita del catàleg d’experiències, funciona basant-se en l’evidència del que ja s’ha viscut obtenint conclusions sobre les vivencies passades que serviràn per establir prediccions futures. i si alguna poseeix algún tret similar a aquell moment…bum! salten les alarmes i es desencadena la resposta de protecció. Només cal que una petita cosa s’assembli a aquell moment perquè tot tu despleguis el mecanisme defensiu o de fugida .
No solament no ho oblidem sinó que en l’anhel de sortir-nos-en ens sentim cada vegada més lligats a l’experiència i més incapaços d’alliberar-nos , en el intent de fugir de la teranyina acabes més arremolinat.
Quan el cúmul d’adversistats passades no s’allibera, és quan la vida enmalalteix, s’esquinça sota el pes d’allò negatiu que transportes i d’allò que pretens evitar, és massa pes per carregar al llarg de tota la vida. És per això que en ocasions arriba la malaltia, com un fré d’emergència que t’atura i obliga a la revisió de la forma com estàves visquent, per avisar de que tal com estàves, no pots seguir avançant. La malaltia arriba quan no es resol la càrrega que transportes, amb el clar objectiu de proporcionar una rendició envers la lluita que et danya la psique.
Però això abans d’arribar al punt d’aturdada d’emergència, he decidit fer un recull de diferents técniques que poden ajudar en aquesta curació, en l’alliberació del contingut amb el que et mantens identificat.
3. COM NETEJAR EL PES DEL PASSAT
Primer de tot , recordar que et mereixes ser feliç. La desgracia embruta el visor amb el que observes la vida inhibint el dret de ser mereixedor de ser feliç, per tant s’ha de netejar el filtre a través del qual valores la vida, perquè es clarifiqui de judicis i premonicions. I per què això passi és necessari fer una neteja intensa de l’emprempta del record, una neteja del dolor, i per altre banda, compensar la balança amb experiències positives.
3.1. ALLIBERAR EL PASSAT A TRAVÉS DE L’ HO’PONOPONO
Darrerament l’atracció sobre l’exotisme dels mètodes de curació s’ha intensificat com a reclam publicitari, però l’Ho’ponopono és una filosofia que recolzo i comprenc la seva “exportació”.
Segurament coneixereu el sistema, basat en l’ús de paraules poderoses que eleven l’energia (estat d’ànim), però va un punt més enllà, l‘Ho’ponopono consisteix delegar a la dimensió superior el tractament del trauma o dolor que tu ja no saps com resoldre. És com deixar anar un globus amb una espelmeta del teu conflicte a l’inmensitat de l’univers perquè aquest l’aculli i faci el corresponent, tu de forma responsable et lliures de la responsabilitat envers el succés, deixes anar allò que no pots ni saps què fer , i a partir d’aquell moment, tal com diu el Hopono’pono : “el problema se para i la solución está en camino”. És un acte de rendició i humiltat molt bonic.
Hi ha diverses formes de practicar ho’ponopono, però totes recauen en identificar el problema i formular una pregària demanant ajut a la Divinitat, i finalitzant la pregària amb les paraules: ” Ho sento, perdó , gràcies , t’estimo”. O simplement enfocant-se en el problema i recitant aquestes quatre paraules com un mantra, amb intenció i presència, és a dir, sentint el component simbòlic d’ allò que estàs recitant.
És un sistema que realment allibera i retorna la pau a la psique. Fa de neteja del teu espai interior i et recupera l’estat de calma, sempre i quan tu pretinguis fer neteja, és a dir, perquè funcioni has de tenir el veritable anhel d’alliberar aquell pes. Si encara estàs enganxat al rencor, hauràs de demanar primer ajuda per alliberar el rencor ja que el desig de venjança i de justícia ens mantenen en l’agravi i en la ment, i no permeten que el pes del record surti de tu. El primer pas és alliberar-te del rencor, per després, demanar perdonar el conflicte i integrar-lo.
Aquesta pràctica te un component ritual, però com en totes les pràctiques místiques, religioses o espirituals, es basa en l’enllaç místic d’accions repetides i intenció espiritual, intenció que neix de la profunditat de la teva persona, de la persona que es troba en si mateixa i està recollida en si.
No cal que t’ho creguis del tot, pots dubtar-ne i posar-ho en dubte, per això t’animo a que ho provis lliure d’expectatives, que ho comprovis per tu mateix. Fes la prova jugant amb qualsevol experiència que no sigui inmensament densa, i si t’ha funciona’t explica’m en els comentaris.
3.2. Experiència personal amb l’Ho’ponopono
Jo he fet hopono’pono i acabat sentint que el soroll mental del meu cap envers aquell problema es dissolia, simplement ja no hi era , ja no em féia mal. O quan he estat trista, o amb un estat d’ànim baix i m’he enfocat en recitar les 4 paraules i també he notat que m’apujava el ànim, que ja no estava tan avall en l’escala de la tristor.
Tot és provar-ho, des d’una perspectiva curiosa i investigadora, sense donar res per fet, simplement posant intenció en les paraules que recites i mantindre’s obert a qualsevol resultat, observant els canvis que neixen dins teu arrel de l’experiència.
Jo no puc parlar per tu , però si puc apropar-te la meva experiència , i des d’aquí t’assenyalo: l’Ho’ponopono és una meravellosa via d’alliberació de dolor, i és una eina funcional de nivell avançat. Això si,és un procés i pren el seu temps. Però és un procés que fet amb intenció neteja amb una eficàcia meravellosa.
3.3.Exemples per practicar Ho’ponopono:
Pots utilitzar els exemples que t’escric aquí sota o utilitzar-los com a format per el.laborar les teves oracions, adeqüades a la situació que vols alliberar. L’ideal és recitar l’oració (dins teu) en fase meditativa, és a dir, amb plena conciència, mínim tres vegades. Llegeix-les tranquil.lament, i apunta’t aquella que més et sintonitzi per anar-la repetint en diverses ocasions.
- “DIVÍ CREADOR, borra dins meu totes les memòries doloroses i idees errònies que està produint aquesta situació_____________ (descriu la situació) en la meva vida.”
“Ho sento, perdona’m , gràcies, t’estimo”
- “Jo TRENCO, TALLO, CANCEL.LO I EL.LIMINO ____________(esmenta la situació) I em comprometo amb la divinitat, la pau i l’amor.
Ho sento, perdona’m , gràcies, t’estimo”
- “Divinitat, elimina, cancela, extrau i envia a la llum qualsevol memòria, programa, creença limitant o herencia genètica que hi hagi en mi i atraigui situacions i persones que em facin sentir_________(insegura, diferent, rebutjada, exclosa..)
Ho sento, perdona’m, gràcies t’estimo”
- Divinitat, elimina, cancel.la, extrau i envia a la llum qualsevol memòria, programa, creença limitant o herència genètica que hi hagi en mi i em faci sentir________________ (incapaç de rebre abundància en la meva vida, no mereixedora d’abundància)
- Qualsevol memòria, programa, malefici, jurament o vot que hi hagi en mi i m’impedeixi obrir el cor a rebre ________(abundància, seguretat, confiança, amor..)
“Ho sento , perdona’m, gràcies, t’estimo”
3.2. Trencar amb l’arquetip de supervivent
Començo aquest apartat per citar-te un magnífic paràgraf de la psicòloga -chamana i escritora Clarrissa Pinkola Estés :
“Cuando una mujer (o hombre) insiste una y otra vez en decir “soy una superviviente” , una vez superada la fase en que ello le podía reportar una utilidad, la tare que tenemos por delante está muy clara: HAY QUE ARRANCAR A LA PERSONA DEL ARQUETIPO DE LA SUPERVIVENCIA. De lo contrario, no podrá crecer nada más. (….)
Me gusta comparar esta situación con la de una plantita que sin agua y sin abono, consigue sacar una valerosa y tenaz hojita a pesar de todo.(…)
Sin embargo, ahora que los malos tiempos han quedado atrás, el crecimiento significa exponernos a situaciones propicias para el nacimiento y el desarrollo de vigorosas hojas y abundantes flores y hojas. Es mejor poneros nombres que nos inviten a crecer como criaturas libres. Eso es el crecimiento. Eso es lo que nos está destinado. (…)
El hecho de seguir siendo una niña (o niño) superviviente, más allá del período en que ello ocurrió es identificarse en exceso con el arquetipo herido. Comprender la herida y recordarla nos permite crecer. NUESTRO DERECHO ES CRECER, NO SIMPLEMENTE SOBREVIVIVIR. “
Amb aquest paràgraf l’autora del llibre “Mujeres que corren con los lobos” subratlla com indispensable la necessitat d’abandonar l’espasa de lluita, relaxar la sentència de que un dia ens van declarar la guerra o vam estar en perill i obrir-se a la tranquilitat d’haver donat per finalitzada la batalla. Només des d’una recuperació de la calma serà des d’on podrem asseure’ns en tranquilitat per construïr quelcom sólid.
Tenim tendència a viure condicionats per la situació ambiental que més ens va marcar, però aquest diagnòstic causa adherència i manté actiu el metabolisme de la supervivència. Aquesta condició precària manté el lligam amb l’element que ens va ferir i el fa indeleble a l’intenció de difuminar-lo o inmutable a accions de millora. A efectes similars, és com el diagnòstic de “pacient crònic”, terme que condicionarà l’actitud i comportament d’una persona envers la seva vida per sempre més. Per això és important fer partícep a la ment de la sensació de calma, acceptar que que d’en un moment vam estar en procés de supervivència, però que aquella condició ja ni tan sols hi és, ja no ens sacceja i aquí i ara ja no és una amenaça.
Ara estàs viu, pots respirar, segurament tinguis a l’abast menjar i un lloc on dormir, i si estàs llegint aquestes línies, m’aventuro a dir que ets dels privilegiats que pot accedir a tecnologia. S’ha d’aprendre a tornar a crear ancla en el present, un present que torna a oferir confort i llar, on el passat només existeix en el record, però no en l’exterior. Segurament va ser difícil arribar fins on ets ara, però ja hi has arribat, ja està, allò que vas patir ja no et pot ferir. El record de la tempesta és tan sols un record, i s’ha de tractar amb el mateix tracte que un malsón a l’endemà de la vetllada: ja no hi és , ja no existeix. Ara toca moure’s endevant, contemplar el passat com una fotografia mentres s’accepta la posició actual i es mira amb esperança cap al futur.
3.2. ACUMULAR BONES EXPERIÈNCIES
Dit així sembla molt utòpic i de cartell de llums led, però recuperar la capacitat de tornar a gaudir de la vida és un INDISPENSABLE per generar nous records sobre els quals nodrir l’esperança de felicitat.
Abans de continuar amb la fantàstica idea del títol, recordem que el conflicte d’un passat massa dens t’embruta, t’entrebanca per projectar-te cap al futur de forma alegre i il.lusionant, i quan passa alguna cosa alegre et sents que allò no hauria d’estar passant, o que serà molt breu.
“ET MEREIXES SER FELIÇ”
- Com et sona la frase?
- Et crea una sensació de correspondència, de ” si , em mereixo ser feliç”?
- O pel contrari, no te’n sents mereixedor?
La part que costa més de visualitzar és la promesa de que pots ser feliç. Sembla que les experiències passades et condicionen dins la categoria de “la vida és una lluita” i qualsevol felicitat afegida sigui un caprici del destí o un error en l’argument. Quan arriba el moment feliç o bé no el vius al 100% o estàs esperant que en el següent revolt t’aparegui la bufetada. Això és molt típic en persones que han atravessat més dificultats de les que generarien adaptació, de les que han danyat temporalment la capacitat d’autocuració de la psique.
“Vaig ser desgraciat, com pot ser que ara em permeti ser feliç? ui no, no…. amb tot el mal que em van fer jo no puc ser feliç“……“Van abusar de mi, que faig per la vida anant feliç?”
Aquí està l’error, aquí resideix la programació defectuosa d’una persona que va patir danys interns: la fal.làcia de que si vam experimentar dolor, mals tràngols o ens vam equivocar, hem de mantindre correspondència emocional amb aquell record i actuar amb coherència a la desgràcia que ens va fer infeliços en aquella ocasió. Avancem amb la culpa a les espatlles i vestint-nos emocionalment com una vidua en dol, és a dir, sacrificant la nostra joia.
El passat no exigeix cap compromís de correspondència, de fet és vital incorporar en el joc de la vida la promesa de la felicitat. No pots modificar el que ja va ser, però si com t’hi relaciones, i abaixar-li el volum perquè no tingui tant de ressó.
Per això cal la neteja interna a través del perdó de l’Hopono’pono ( o de la confesió religiosa, la pregària o el que tu escullis) i afegir a la balança dels records, experiències positives.
Aquest és el punt meravellós de güarir-te i encaminar-te cap a la curació, pot ser que encara tinguis aquells nusos del passat sense resoldre del tot, pots PERMETRE’T GAUDIR I SENTIR-TE MEREIXEDOR/A DE LA SATISFACCIÓ, i emprendre accions que t’encaminin cap a l’horitzons on la felicitat és un fet. Viatja, enamora’t, tingues sexe amb qui et faci pessigolles positives, arrisca’t en un projecte il.lusionant, inverteix en tu…
Pots anar fent camí en paral.lel al dolor per anar materialitzant il.lusions i aquestes a la llarga seràn les que compensaràn la balança al teu favor, a favor de la consolidació del concepte que la felicitat és possible. Quan aquestes vagin apareixent en l’horitzó de la teva vida, aniràs compensant la balança psíquica, afegint moments increïbles que et serviràn com a motivació per modificar els dictàmens que arrossegues, per afegir positivitat al catàleg de les experiències que el cervell consulta, recordes? ÉS VITAL AFEGIR EXPERIÈNCIES NUTRITIVES ALS RECORDS.
La ferida ja ni tan sols és infectada, només queda el record de l’infecció, doncs perquè no experimentar la recuperació plena començant a gaudir d’activitats pròpies d’un estat de salut sa? És a dir, atrevin-te a explorar altres facetes de la vida que inhibies per por a la dolència, per por al passat.
Atreveix-te a sortir de zones de confort amb passes petites i segures, surt a investigar altres cercles indefinits per obtindre noves experiències nutritives que nodriràn la teva ment amb alegria i aportaràn autovàlua a la teva persona. I amb sortir a explorar em refereixo a fer realitat aquelles llistes de somnis que guardem en la llibreta però que no materialitzem per por al desconegut.
4. Altres mètodes de curació
Per no fer el post que sembli un pergamí egipci, completo el post amb enllaços a altres articles del blog que serveixen com a epíleg al contingut d’aquest tema , i que et recomano a fullejar si sents més curiositat cap a la resolució dels conflictes de la vida, o sents que la teva recerca de curació ràu en un tractament més profund de la ferida.
No pateixis per la paraula traumes, tots en tenim, formen part de l’exercici de viure. El que és genial és saber com drenar-los i per això el motiu d’aquest post.
És un exercici de deshinibició per drenar les emocions coningudes. És intens i purificador.
Cap al mig del post t’exposo diferents eines que serveixen per purgar la ràbia que encapsula el dolor, generalment un dolor ocult d’una ferida antiga.
Espero que t’ajudi i et serveixi.
Una abraçada;
Carolina Muscatelo
