Categorías
LA CERCA DEL SENTIT DE LA VIDA

EL VIATGE DE L’HEROI: del món ordinari a la crida de l’aventura

“Dentro de veinte años estarás más decepcionado por las cosas que no hiciste que por las que hiciste. Así que suelta las amarras. Navega lejos del puerto seguro. Coge los vientos alisios en tus velas. Explorar. Sueño. Descubre.” — MARK TWAIN.

Com a tot viatge de d’autosuperació, no és lliure d’obstacles. Però és just en ells on s’amaga la llavor del teu creixement , del teu empoderament. Veien-te capaç de sortejar-los és quan sumaràs valor a les teves capacitats, on acumularàs experiència , on descobriràs què s’hi amagava darrere el que creies que éren horitzons finits. I allà , en els confins que no t’havíes atrevit a explorar, hi descobriràs les riquesa de la resposta, de la llibertat. TOCA ENCAMINAR-SE AL VIATGE DE l’HEROI.

1. MÓN ORDINARI:

L’heroi comença en la seva vida quotidiana en el seu món conegut. Tot li resulta familiar i estable. Concep la vida d’una manera determinada

L’inici del viatge comença en la coneguda zona 0; posició rutina, observant un paisatge previsible, desèrtic de sorpreses, de no veure res inesperat, màgic… res que destaqui , una estepa vital. Quan tot és monocromàtic l’absència de color atemoritza, la rutina es torna feréstega i l’avorriment s’oxida en inquietud:

“Serà així tota la meva vida?

Com pot ser que se’m desgasti la pell cada cop que intento encabir-me en aquests motlles de vida que tothom m’indica com la ruta cap a l’estabilitat i la costum?”

Si no em falta de res, perquè sento que em falta aire per riure?”

Et sona d’alguna cosa això?

Tot i així, aprenem a suprimir aquestes qüestions, les ocultem sota capes i capes d’ocupacions, vestim la vida de tasques que creiem indispensables i ens consumeixen el temps mentres esquivem la sensació que crida: AQUEST NO ÉS EL TEU CAMÍ…” Omplim el dipòsit de l’emòvere amb un combustible aigualit però que ens permet mantindre el motor engegat i funcionant a ralentí.

Acallem la veu que pugna pel sentit a l’existència amb rentadores, tuppers, reunions, compres, compromisos… uns quefers, una feina ,unes suposades obligacions que en molts casos ni ens proven ni ens afavoreixen, però integrem creient-nos que són l’única opció… Com si l’objectiu de la nostra vida fós mantenir-se, la pura subsistència de l’equilibri zero… QUIET en la zona rutina, sense destacar, pagant l’impost de la repetició programada i una taxa de desmotivació , perquè mentres estiguis al teu punt inmòbil no hi ha risc de caure… NI D’AVANÇAR.

Però després d’unes quantes mutilacions a la personalitat per tal d’adaptar-te al motlle, de moltes reprogramacions d’actitud i tantes altres sessions de camises de força per “controlar” la crida a l’emòvere, quan ja no pots apuntalar per enlloc més la façana del que havíes de fer creure que ets, perquè te més escletxes que el desert del Calahari,….deixes que tot s’ensorri. Tot cap avall! a pendre pel cul i pel sac! Massa esforç de sostenir, massa car de mantenir …. i què descobreixes? que aquella part teva, genuïna, més interior i profunda que havíem descuidat en l’esforç de que la cara visible fós l’esperada, aquella part estava FAMÈLICA!

FAMÈLICA DE VIURE, DE RIURE, DE GAUDIR D’ALLIBERAR-TE. Famèlica d’amor , de donar, d’ajudar . Famèlica d’estimar-nos. Famèlica d’aventures, de creure en els canvis , de convicció que la seguretat neix dins d’un mateix. FAMÈLICA DE LLIBERTAT .

¡¡¡FAMÈLICA DE VIURE EN CONSONÀNCIA AMB TU MATEIX!!!

HA ARRIBAT EL MOMENT: Toca aurar-se a mirar als ulls al que sents , acceptar que no estàs bé on ets, que tens preguntes que necessiten resposta, i sortir a la cerca. Equipa’t amb la convicció que tens capacitats de sobres per fer les modificacions necessaries, i dona el pas, confiant, ja que, només fent el recorregut de l’heroi, tindràs la certesa de que tard o més d’hora trobaràs el teu emovere .

2. CRIDA A L’AVENTURA

L’heroi és desafiat a dur a terme una recerca que canvia la seva rutina.

El desafiament de sortir de la teva rutina, requerirà confiança sobre les pròpies capacitats i l’ acceptació de l’inseguretat en les circumstàncies de l’entorn. Toca confiar com Indiana Jones decideix confiar en la seva fe per creuar un precipici sense ponts, per descobrir que el pont és invisible. És una combo entre un acte de fe i d’emprenedoría. Un compromís amb tu mateix. I correspondrà fer el.leccions, introduïr canvis, potser sobtats, potser pausats però ininterrumputs. Els canvis més profunds vindràn acompanyats de proves igual d’exigents: Hauràs d’afrontar les teves resistències interiors , esculpides sobre anys de motlles socials, escoltaràs desacreditacions, dubtaràs, hi hauràn nits que la por et farà companyía, i potser tindràs ganes de recuperar les superfícies que creies estables perquè , encara que et consumíen per dins, eren les teves consumidores conegudes.

Aquí és on et recordaré que ja ets al camí de L’HEROI. Perquè la valerositat de mirar als ulls a la responsabilitat de trobar el teu propòsit i acceptar-lo és de per si mateix un acte heroïc.

Per concloure et recordo: Com a tot viatge de superació , no és lliure d’obstacles. Però és just en ells on s’amaga la llavor del teu creixement , del teu empoderament. Veien-te capaç de sortejar-los és quan sumaràs valor a les teves capacitats, on acumularàs experiència , on descobriràs què s’hi amagava darrere el que creies que éren horitzons finits. I allà , en els confins que no t’havíes atrevit a explorar, hi descobriràs les riquesa de la resposta, de la llibertat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s