Categorías
FILOSOFIA DE LÀNIMA INICI

L’espiritualitat

  1. Com emergeix la espiritualitat
  2. El Dol com a precurssor
  3. Itinerant cap a un contacte diví
  4. L’arribada de l’interacció espiritual

1. Com emergeix l’espiritualitat

Normalment neix de la necessitat de subjectar-se a alguna cosa més àmplia que a la realitat individual. Quan les coses mundanes i personals fan mal, buscar refugi en allò mitològic i sagrat ofereix un abric curatiu per als nostres interiors adolorits. Es fa difícil posar paraules a una cosa vivencial personal i profunda, però l’origen, en la majoria dels casos, resideix en l’anhel de curació.

Quan s’esgoten els recursos exteriors (personals, socials, familiars, econòmics ..), i la desorientació manté la teva vida en suspensió, encomanar-se als poders superiors és un consol que dóna calma, assossec i estabilitat.

2. El dol com a precurssor

Quan algún succés extern ens sacseja i ens desestabilitza, o els suports que havien aconseguit amarrar-nos en la seguretat d’una vida plàcida no funcionen, l’ésser humà perd la fe en el raonable i se sent víctima de les causalitats i els esdeveniments.

En els moments de gran dolor, el sistema racional defensiu està en lluita amb les circumstàncies (exterior culpable, injust) o contra un mateix (remordiments, culpabilitat, ira, ressentiment), la força del pensament curtcircuita perquè no pot resoldre la situació i les circumstàncies externes són superiors a la nostra capacitat de comprensió / resolució.

Ens sentim atemorits, desorientats i exposats, i les antigues estratègies mentals han deixat d’ajudar-nos o per contra, projecten les seves acusacions contra nosaltres mateixos. La vida, descontrolada i incomprensible a mercè de la destí i els infortunis demana un reajustament. Sol ser en aquestes situacions, quan opera l’ incertesa i el descontrol, quan s’obre la porta a l’ apropament d’allò desconegut. Quan la realitat no es pot subjectar amb les justificacions que abans havien servit per desglossar la realitat sense profunditzar (utilitzant conceptes com la casualitat, l’atzar, la sort) és quan es permet el canvi.

3. Itinerant cap a un contacte diví

Ens repleguem, recollim la nostra vida cap a dins, i iniciem el procés de trànsit. Reconèixer-vulnerables dóna pas i permís a acostar-nos a aquelles idees que ens semblàven fruit d’allò tribal, rural i l’antic, per on mai abans havíem navegat, fos per incredulitat o per falta de necessitat (la vida funcionava).

Aquest pas permet renovar mecanismes cap al canvi i l’adaptació i es propicia o facilita l’exploració interior. La reconnexió ens empeny a desitjar envoltar-nos d’espais naturals, i mars, platges, cels oberts, camps, muntanyes, volem envoltar-nos d’escenaris adeqüats per acollir el nostre ésser ferit i abonar el nostre desig d’introspecció. Aquests escenaris actúen com a font de l’essencial i ens refelexen la cara de la realitat menys manipulada, sense artificis ni soroll humà.

En la contemplació d’un mateix en vasts espais de món natural, emergeix l’apreciació pel no-humà. Observar la vida des de l’existència de les plantes, els animals, sentir el recolliment entre els arbres, apreciar el plaer al caminar, notar la brisa marina, o el mar a la teva pell, sona tan càlid com reconfortant.

I aquest consol no humà, ens col·loca en el rail d’apreciar la bellesa més enllà de la nostra influència com a col·lectiu intel·ligent, de trobar consol fora de l’abraçada de l’home, de trobar refugi lluny dels límits de la llar, d’adonar-nos que hi ha goig més enllà del que has après a valorar fins ara.

Trobes aliment per l’esperit (si la paraula esperit et provoca rebuig, anomena-la sacietat de la calma mental).

I així es com s’obra la màgia. El DOLOR et va assenyalar el que no funcionava, la VULNERABILITAT et va portar a refugiar-te en la natura , i el REFUGI a indagar-te per dins. I entre aquests processos, va qüallar el sentir-te viu, amb tot el dolor i descontrol per delegar-ho a la vida mateixa i que ella s’encarregui de resoldre el que jo ja no sé ni puc. I així, en la rendició, nu i exposat, reps un acolliment, i arriba la pau. Una pau que dialoga amb tu, que et acompanya.

 La profunditat personal i espiritual no t’estalviarà els trànsits, però si donarà suport i lleugeresa al procés.

4. L’arribada de l’interacció espiritual

A l’inici pot ser que el diàleg ho adjudiquis a formes inanimades com el vent, la terra o els núvols, ja que és més fàcil per al cervell identificar-se amb l’objecte material i allò conegut. Però a poc a poc van fent-se més freqüents els moments de contacte amb el coneixement inanimat, que construeix diàleg amb el que saps, però ho ordena de formes que ni coneixies. Idees netes apareixen en la teva ment, i es comencen a donar coincidències que distigeixes que no són únicament fruit de l’atzar, sinó que vénen dissenyades per anhels profunds del teu ésser.

Escoltes a el silenci, i d’aquest emanen històries i suggeriments.

La interpretació racional a aquests esdeveniments encara incideix en descartar-los com coneixements fiables, però dóna’ls temps i credibilitat i veuràs com es materialitzen en creïbles i raonables. Moltes vegades flueixen a través de la intuïció, ja que és el radar més sensible als moviments de l’entorn, però hi haurà un període de lluita entre el que creus que saps i el que de veritat és. Aquí només et puc animar que exploris la teva brúixola interna, que et posicions en el desconegut per veure on et guia la intuïció. Si vas per entorns que coneixes, segurament interferirà el que coneixes i serà una batalla entre raonaments i sensacions.

Arribats a aquest punt, et convido a desfer-te del que creus saber per descobrir un altre nivell de coneixement. Explora’l dins el confort que et calgui perquè et vagi donant seguretat. És un entrenament per desvincular-se de la necessitat de controlar i predir des dels vells patrons de pensament, per escoltar-te per dins i obtenir indicadors d’una altra font de saviesa diferent a el cervell. Deixa’t guiar per la intuïció , permet que aquesta t’indiqui cap a on anar. Allibera’t de la necessitat d’examinar la realitat a través dels judicis de la ment, per obrir-te a explorar-la des de les coordenades que et ressonen en el cor.

Igual que la gravetat està viva, l’experimentem però no som partícips mentalment d’ella, l’espiritual és una unió de la part de la ment menys pensant (consciència) amb la vida mateixa. Pertanyem a la gravetat com ho fem a la vida , I la vida és l’existència que acull totes les formes de vida i et conecta amb l’entorn des del cor, des d’un vincle profund on totes les coses hi són. La gravetat és l’espai temps on tot hi és , on tot succeeix, la espiritualitat és la forma immaterial de percebre allò que envolta el TOT ON SOM. És una forma de conexió amb el que JA ÉS.

Carolina Muscatelo