L’espiritualitat

  1. Com emergeix la espiritualitat
  2. El dolor com a precurssor
  3. Itinerant cap a un contacte diví
  4. L’arribada de l’interacció espiritual

Fer-se amic d' un mateix! Mirada de Sherpa

Aprendre a estimar-se i abraçar-se en qualsevol situació és el repte de l' autoestima.Investiguem com acollir tots els aspectes d' un mateix, fins i tot els incoherents i que voldries escombrar lluny del teu nucli!
  1. Fer-se amic d' un mateix!
  2. Com sortir endevant en moments de crisi!
  3. L'espiritualitat!
  4. Ferides emocionals

1. Com emergeix l’espiritualitat

Quan les coses mundanes i personals fan mal, buscar refugi en allò mitològic i sagrat ofereix un abric curatiu per als nostres interiors adolorits. És tot un repte posar paraules a una experiència vivencial personal i profunda, però l’origen, en la majoria dels casos, resideix en l’anhel de curació, necessitat de subjectar-se a alguna cosa més àmplia que a la realitat individual.

Quan s’esgoten els recursos exteriors (personals, socials, familiars, econòmics ..), i la desorientació manté la teva vida en suspensió, encomanar-se als poders superiors és un consol que dóna calma, assossec i esperança.

2. El dolor com a precurssor

Quan algún succés extern ens sacseja i ens desestabilitza, o els suports que havien aconseguit amarrar-nos en la seguretat d’una vida plàcida no funcionen, l’ésser humà perd la fe en el raonable i se sent víctima de les causalitats i els esdeveniments.

En els moments de gran dolor, el sistema racional de la ment intenta defensar-se de la circumstàncies que l’estàn ferint, i es posa amb lluita amb l’entorn (exterior culpable, injust) o contra un mateix (remordiments, culpabilitat, ira, ressentiment). La força del pensament curtcircuita perquè no pot resoldre la situació ja que els aconteixements externs són superiors a la nostra capacitat de comprensió / resolució.

En aquests casos ens sentim atemorits, desorientats i exposats, les antigues estratègies mentals han deixat d’ajudar-nos o per contra, projecten les seves acusacions contra nosaltres mateixos. La vida, descontrolada i incomprensible a mercè de la destí i els infortunis demana un reajustament. Sol ser en aquestes situacions, quan opera l’ incertesa i el descontrol, on s’obre la porta a l’ apropament d’allò desconegut. Quan la realitat no es pot subjectar amb les justificacions que abans havien servit per desglossar la realitat sense profunditzar, utilitzant conceptes com la casualitat, l’atzar, la sort, és quan es permet el canvi.

3. Itinerant cap a un contacte diví

Ens repleguem, recollim la nostra vida cap a dins, i iniciem el procés de trànsit. Reconèixer-vulnerables dóna pas i permís a acostar-nos a aquelles idees que ens semblàven fruit d’allò tribal, rural i l’antic, per on mai abans havíem navegat, fos per incredulitat o per falta de necessitat (la vida funcionava).

Aquest pas permet renovar mecanismes cap al canvi i l’adaptació i es propicia o facilita l’exploració interior. La reconnexió ens empeny a desitjar envoltar-nos d’espais naturals, i mars, platges, cels oberts, camps, muntanyes, volem envoltar-nos d’escenaris adeqüats per acollir el nostre ésser ferit i abonar el nostre desig d’introspecció. Aquests escenaris actúen com a font de l’essencial i ens refelexen la cara de la realitat menys manipulada, sense artificis ni soroll humà.

En la contemplació d’un mateix inmersos en el món natural, emergeix l’apreciació pel no-humà. Observar la vida des de l’existència de les plantes, els animals, sentir el recolliment entre els arbres, apreciar el plaer al caminar, notar la brisa marina, o el mar a la teva pell, sona tan càlid com reconfortant.

I aquest consol no humà, ens col·loca en el rail d’apreciar la bellesa més enllà de la nostra influència com a col·lectiu intel·ligent, de trobar consol fora de l’abraçada de l’home, de trobar refugi lluny dels límits de la llar, d’adonar-nos que hi ha goig més enllà del que has après a valorar fins ara.

Trobes aliment per l’esperit (si la paraula esperit et provoca rebuig, anomena-la sacietat de la calma mental).

I així es com s’obre la màgia. El DOLOR et va assenyalar el que no funcionava, la VULNERABILITAT et va portar a refugiar-te en la natura , i el REFUGI a indagar-te per dins. I entre aquests processos, va qüallar el sentir-te viu, amb tot el dolor i descontrol per delegar-ho a la vida mateixa i que ella s’encarregui de resoldre el que jo ja no sé ni puc. En la rendició, despullat de resistències, reps un acolliment, i arriba la pau. Una pau que dialoga amb tu, que t’acompanya.

 La profunditat personal i espiritual no t’estalviarà els trànsits, però si donarà suport i lleugeresa al procés.

4. L’arribada de l’interacció espiritual

A l’inici del contacte espiritual s’estableix un diàleg interior com a forma d’intentar conectar amb allò superior. En ocasions utilitzar referents espirituals o formes inanimades com interlocutors, serveix per obrir camí dels inicis. Elements com el vent, la terra o els núvols, s’utilitzen com a pont per al contacte de l’univers intangible. Poc a poc l’anhel de recollir-se va qüallant en l’hàbit i vant fent-se més freqüents els moments de contacte amb el coneixement inanimat, que construeix diàleg amb el que saps, però ho ordena de formes que ni coneixies. Comencen a aparèixer en la teva ment idees netes, es comencen a donar coincidències que distigeixes que no són únicament fruit de l’atzar, sinó que vénen dissenyades per anhels profunds del teu ésser.

Escoltes el silenci, i d’aquest emanen històries i suggeriments.

La interpretació racional a aquests esdeveniments encara presentarà resistències per acceptar-los com coneixements fiables, però dóna’ls temps i credibilitat i veuràs com es materialitzen en coincidències increïbles i raonables. Moltes vegades flueixen a través de la intuïció, ja que és el radar més sensible als moviments de l’entorn, estigues atent. Serà habitual però hi haurà un període de lluita entre el que creus que saps i el que de veritat és. Aquí només et puc animar que exploris la teva brúixola interna, que et posicions en el desconegut per veure on et guia la intuïció. Si vas per entorns que coneixes, segurament interferirà el que coneixes i serà una batalla entre raonaments i sensacions.

Arribats a aquest punt, et convido a desfer-te del que creus saber per descobrir un altre nivell de coneixement. Explora’l dins el confort que et calgui perquè et vagi donant seguretat. És un entrenament per desvincular-se de la necessitat de controlar i predir des dels vells patrons de pensament, per escoltar-te per dins i obtenir indicadors d’una altra font de saviesa diferent a el cervell. Deixa’t guiar per la intuïció , permet que aquesta t’indiqui cap a on anar. Allibera’t de la necessitat d’examinar la realitat a través dels judicis de la ment, per obrir-te a explorar-la des de les coordenades que et ressonen en el cor.

Igual que la gravetat existeix, és real, l’experimentem però no som partícips mentalment d’ella, l’espiritual s’experimenta de forma similar: som tan inmersos en ella que no la veiem. Mentre que la gravetat és l’espai temps on tot hi és , on tot succeeix, l’espiritualitat és la forma immaterial de consciència que envolta el TOT ON SOM, és una forma de conexió amb l’existència mateixa, l’enllaç amb la facció màgica i misteriosa de la vida.

Carolina Muscatelo

Leave a Reply

%d bloggers like this: