Categorías
Curació emocional RECURSOS

RELACIÓ COS-MENT: l’exercici com mitjà per equilibrar-se emocionalment

TAULA DE CONTINGUTS:

1.L’exercici des de la meva professió

L’esport és una plurimetodología de permisivitat plena, on qualsevol atribut al moviment hi te acollida. Qualsevol pràctica esportiva pot servir com a terreny per endinsar-se en infinitat de capacitats físiques i sensacions per traslladar-les al marc del moviment des de un entorn de tol.lerància.

Pots explorar des de la potència en un tir de pes, passant per la ràbia en la boxa, com a la sensualitat en la dança. Tots els atributs físics són fills de l’esport.

Per a mi sempre ha estat un recurs infal.lible a l’hora d’equilibrar-me, de ressetejar-me i tornar a un estat de calma. Després de molts anys de professió invertits en aquesta àrea, he descobert una via inigualable en la descàrrega de tensions amb beneficis inmediats i en la recàrrega d’energía. L’esport i l’exercici físic, igual que altres pràctiques que descric en aquest blog, trasllada a la mecànica del moviment les emocions, convertint-les en combustible muscular.

Per entendre aquest concepte cal que entenguem l’orígen neuromuscular del moviment:

2. Relació entre la ment i el cos: sistemes d’activació i desactivació

activació

desactivació

Tenim un sistema nerviós que s’encarrega de l’activació i desactivació d’altres sistemes corporals, una facció del sistema està destinat a l’activació (simpàtic), i l’altre facció a la desaccel.leració (parasimpàtic), i entre ells s’hi estableix una relació d’iguals.

  • L’activació s’encarrega de dotar al cos d’eines pel moviment: accelera el ritme cardíac per enviar més sang als músculs, s’augmenta la contracció de les pupil.les i tenim preparats tot un pelotó d’infantería disposat a tirar carbó al forn dels músculs. Ets un motor en revolucions. És el sistema que dona resposta a l’estrés.
  • En la desactivació, la resposta és la complementària; baixa la freqüència cardíaca, es relaxen les pupil.les, es calma la secreció d’hormones i el pelotón d’infanteria no treballa. És l’encarregat de la relaxació, i la digestió.

Però aquest sistema , que donava una respota eficaç i ens funcionava a les mil meravelles en la nostra etapa de nòmades, darrerament no ens dona els resultats que voldríem.

La disposició dels nostres sistemes de vida estàn enfocats en la pluri-activitat, però aquesta activitat és més psíquica que física. Les respostes neurològiques que donàven cobertura als sistemes de vida d’interacció home-natura no han tingut temps a adaptar-se a la trajectòria veloç cap a la tecnolització de la feina i el conseqüent sedentarisme (físic) de moltes professions: trucades, correus, exàmens, entregues , treballs, reunions… gairebé tot des de l’immovilitat de la cadira i amb l’ordinador al davant.

Com a conseqüència, l’organisme prepara les mateixes respostes d’acció i desaccel.leració, però sense la posada en marxa física. Tenim una hiperactivació del sistema simpàtic que es veu privat de traslladar l’acció i un funcionament alterat del parasimpàtic. Et poso un exemple: imagina’t un esquadró de soldats cridats a files, però un cop arriben al seu destí, s’atura la missió per la qual se’ls ha cridat. I què passa si seguim cridant i cridant a més soldats, però no se’ls fa treballar? S’acumulen i comencen friccions i tensions entre ells. I al caure la nit, si no els has destinat a alguna acció , t’asseguro jo que no t’ho posaràn fàcil per dormir.

Una exposició continuada a estímuls estressors fa que hiperactivem aquests sistemes de resposta associats al moviment sense dona’ls-hi una sortida mecànica, irritant a la llarga el sistema simpàtic. Tota l’activació generada destinada a l’acció, queda estancada perquè els estímuls no requereixen de resposta física, PERÒ EL NOSTRE ORGANISME NO SAP DIFERENCIAR ENTRE ESTRÉS FÍSIC I MENTAL, REACCIONA PER IGUAL A TOTS ELS ESTÍMULS ESTRESSORS, amb la GRAN diferència que en la vía FÍSICA, posem per cas una cursa amb un amic, hi hauría un ímput cardiovascular d’oxigenació i contracció amb la seva posterior activació del sistema parasimpàtic per recuperar l’estat inicial de calma. En conseqüència a la quietud del paradigma laboral, tenim ONADES DE SOLDADETS DEL PELOTÓ DEL CORTISOL (hormona de l’estrés i de l’activació) fluctuant en sang, acumulant-se i exigint pel seu dret a complir amb el seu deure.

En conseqüència a la quietud del paradigma laboral, tenim ONADES DE SOLDADETS DEL PELOTÓ DEL CORTISOL (hormona de l’estrés i de l’activació) fluctuant en sang, acumulant-se i exigint pel seu dret a complir amb el seu deure.

Aquest estat mantingut en el temps és el que desemboca en desordres o alteracions, posant per exemple una alteració primària com la contractures, que són tensions musculars filles del binomi entre la falta d’oxigenació i irrigació del múscul i l’excés de tensió.

3. Què ens aporta l’exercici físic de beneficiós en el nostre ritme de vida?

L’esport actúa com un descompressor i alhora una bateria. Saps les bateries del cotxe que es recarreguen en moviment? Doncs és exactament igual. Quan et sents descarregat i sense energia , no hi ha res com una mica de moviment i oxígen per recuperar part de la vitalitat consumida per la ment. Precisament, per a persones que dediquen gran part de les seves vides a gestions que requereixen d’atenció racional, aquest òrgan necessita aturar-se i descansar. El cansament de la ment es projecta en el cos tal com ho faría una hombra en el terra: creant un reflexe però sense ser la forma real. És a dir, la ment reflexa en el cos el seu estat de fàtiga, creant “l’il.lusió de cansament físic” però sense ser el cos la font de cansament.

Com l’esgotament de la ment és verídic, necessitem relaxar el teixit neuronal, oxigenar-lo i SOBRETOT desconectar-lo del flux de pensaments que mantenen les rumiacions activades.

I una meravellosa forma de fer-ho és traslladar-se al món de les sensacions corporals, que a través d’una resposta física generen una ancla en el moment present i ens permeten percebre la vida fóra de l’àmbit de la ment (vaja, el que es descriu avui dia com a Mindfullness).

Tot i que els detractors de l’exercici poden condemnar l’esforç de la pràctica descrivint el conjunt de sensacions com a “desagradables”, ho agafarem com el judici valorat en la conclusió davant d’un al.licient sobre el que no hem generat adaptació. I com tot en aquesta vida, l’adaptació es genera en la repetició.

4. Adaptació a l’exercici

L’esport en si podría definir-se com qualsevol activitat física que exigeixi moviment corporal ( deixant de banda la versió competitiva de la definició). Pet tant , pot contemplar-se com l’estímul que sotmet el cos a un cert estrés ( físic ) amb una conseqüent millora adaptativa a aquell factor estressor. D’aquí les bases de l’entrenament i la sobrecàrrega muscular. Com a resultat tenim un canal que fa ús del mateix sistema de soldats que en l’àmbit psíquic però amb una resposta adaptativa al element FÍSIC que ens ha causat aquell estrés. Exemple fàcil:

  • Vull aixecar 100kg. D’entrada el meu cos no està preparat per tant de pes, això no vol dir que no sigui capaç. Per aconseguir-ho, he de molestar una mica la meva comoditat, exposant el cos a una càrrega de treball, adaptada a la meva condició física inicial i regulant-se en funció vagi presentant millores. Començaré amb 20-30-40 kg..i succesivament fins als 100. Busquem un marge i una coherència en el procés , per garantir millores i evitar sobrecàrregues o lesions. En el procés el meu cos farà que els soldats es movilitzin per ajudar-me a aixecar aquest pes.
  • Què passa amb l’àmbit psíquic: Tot i que educativament hem rebut adaptacions graduals en l’entorn acadèmic, en moltes faccions de la vida laboral no pots regular els ímputs estressors per fer-los progressius: Comences una feina i assumeixes directament la responsabilitat del teu lloc de treball al 100%. Hi ha exigència als resultats i la tol.lerància als errors dependrà de la permisivitat de l’entorn. Per general, et sents sobreexigit, i un organisme sobreexigit col.lapsa, i fins i tot, descompensa. Dependrà de molts factors intrínsecs de la persona (edat, adaptabilitat, neuroplasticitat..) el temps que trigui a integrar el nou volum d’estrés.

Hi haurà moltes situacions de la nostra vida que nosaltres no podrem regular. Podem treballar gestió de l’estrés amb pautes de Mindfullness , hipnosi o treball mitjançant respiracions, però, més vegades de les que volem admetre NECESSITEM UNA DESCÀRREGA FÍSICA DE LES TENSIONS que ens permeti alliberar tota l’energía tensional acumulada en el cos. I una forma meravellosa de fer-ho és mitjançant la pràctica esportiva, l’entrenament , o qualsevol altre definició d’exercici físic.

5. La màgia de l’exercici

L’exercici ens vincula al cos, ens dona presència en l’acció, ens arrela a la respiració, ens exigeix atenció en cada moviment. El que passa amb l’exercici (descarto el de competició) és tan magnífic que després de molts anys encara em sorprenc pels seus potents efectes protectors.

  1. És cert que l’activitat física augmenta el cortisol , però com hem vist, és un cortisol destinat al moviment i l’atenció. Necessitem d’ell pel moviment. Són els soldats.
  1. Augmenta la vasodilatació i la velocitat de la circulació sanguínia, millorant l’irrigació a tots els teixits. Una bona irrigació és com un sistema de reg: a més llocs arribi, més hidratarà i aportarà nutrients a la zona, i s’endurà aquells residus que s’havíen estancat. Per això pot dissoldre tensions físiques o petites contractures ( si són contractures musculars i no per desplaçament o moviment de vértebres o altres estructures ), ja que al bellugar-se més ràpid la sang i haura millor oxigenació i drenatge en els músuculs i altres teixits.
  1. Millor funcionament del sistema limfàtic. L’impuls cardíac sumat a la contracció muscular, movilitzarà es canals limfàtics. Si el sistema circulatori és com un sistema de reg, el limfàtic s’assimilaría al sistema de reccollida d’aigües residuals. Per tant, drenant el clavegueram, millor recollida i excreció de tòxics.
  1. Les reaccions intra i extra cel.lulars s’acceleren: més intercanvi d’ATP, movilitzem dipòsits de glucògen, ús de cossos cetònics com energía…etc. En funció de la durada, ressetejarem els dipòsits cel.lulars, que ve a ser com buidar la despensa d’articles vells i reemplaçar-los amb productes més nous.
  1. I el millor de tot: quan acabes s’activen tot un conjunt de mesures de reparació i recuperació, perfeccionant-se en mesura que més les fem servir, millor preparades a més les sol.licitem. L’anomenarem EL COS DE LES FORCES ESPECIALS. Aques cos està composat per hormones del benestar com la DOPAMINA I SEROTONINA cerebrals, ENDORFINES que són opiàcis naturals i d’antioxidants naturals i fets a casa com la SUPER-ÒXID DISMUTASA entre d’altres.

ENDORFINES

Neurotransmissors per excel.lència de l’esport.

REGULEN L’ANSIETAT

Col.laboren en les sensacions de BENESTAR I SATISFACCIÓ

EXEMPLE: eufòria del corredor

DOPAMINA

La dopamina és el neurotransmissor del plaer.

S’associa amb la sensació de relaxació.

Pel que fa a nivell cognitiu la dopamina regula funcions com l’aprenentatge i la memòria, i té un paper fonamental en la presa de decisions.

SEROTONINA

És l’encarregada de regular la gana, la son i l’estat d’ànim.

Produeix estats de benestar i eufòria.

Resumint: és com si el teu cos fes la neteja i una posada apunt de l’organisme: allò que estava bloquejat sembla més lliure, et sents més vital, la ment més calmada i el cos sanejat de cúmul de substàncies i de tensions. A més s’activen els sistemes propis per fer front a l’estrés. És com pulsar el botó de ressetejar al cost que et suposi calçar-te unes sabatilles i sortir a l’aire lliure.

6. Pautes per la descompressió d’emocions

  • Primer de tot, és fonamental preparar el cos per l’activació. No pretenguis arribar i posar-te al 80% perquè no permetràs engegar els processos bioquímics correctament, o si vens d’un dia exigent, esgotaràs el combustible que et queda. Amb tranquil.litat i coherència, comença amb un ritme suau, SENSE EXIGÈNCIES.
  • Endolla’t els auriculars i pulsa una bona llista musical , o apunta’t a una activitat grupal o sessió que t’ajudi a mantindre la constància un bon grapat de minuts. La música alhora és un conjunt de vibracions rítmiques que sincronitzen el moviment a un compás i demanden l’atenció sensorial de l’oída, per tant , un altre al.licient per sincronitzar-nos en el cos.
  • Cap als 10′-15′ comprovaràs que ja ets ficat de plé en l’activitat, i tot i la força de voluntat que t’ha suposat fer-te a l’esforç, pujar-te fins aquella bici o calçar-te les sabatilles de còrrer, ara ja no sembla una desició tan feixuga i comences a agraïr el despertar dels teus pulmons i de l’energía.
  • La repercussió emocional de procés és més interessant: Primer de tot , la pràctica d’exercici físic et conecta amb una sensació de capacitat. Capacitat de força, potència, coordinació, agilitat , o qualsevol de les habilitats físiques innates o adquirides. Això et va empoderant al veure evolucions sobre el teu cos, generant la satisfacció pròpia de la dopamina.
  • Per continuar et dona un terreny on experimentar i expressar les les emocions acumulades com la ràbia o la ira, la alegría… a través de canals saludables. Pots experimentar la ràbia en un bon cop de tenis on donar-li sortida a través de la potència muscular en el cop, o posar so i vibració a la ràbia continguda a través d’exhalacions sonores i rebufs en la càrrega de pes o en intèrvals d’intensitat, fins i tot cridar i xiular d’alegria. I TOT EN UN ENTORN ON ES PERMET fer sorolls i gestos que no són jutjats d’inadeqüats.

Categorías
Dissenyar la teva vida

Estratègies per posar un rumb cap als somnis

Transitem un recorregut anomenat “vida” que es dibuixa a mesura que avancem, que es defineix al mateix nivell que tu emprens accions adreçades cap als teus objectius. El teu trajecte de demà serà el descendent del que hagis triat i fet avui. Per fer del demà un lloc on volguem estar cal que ens posem a fer-lo bonic des d’avui mateix.

1. CONÈIXER I DEFINIR QUÈ VULL

“La razón nº1 por la que la gente no obtiene lo que quiere es porque no sabe lo que quiere”

T. Harv. Eker.

Jo era un exemple molt gràfic de no saber el què volia, tot i que coneixía molt bé el que no: no volia parelles opaques, que ocultéssin la seva vida, que tinguéssin fóbia a dir que érem parella i fóssin zero apassionats. Tampoc volia viure entre formigó, no volia treballar en oficines i menys estar en un entorn impersonal com la urbe… Però un dia, després de parlar sobre els turments de la joventut amb una amiga, em va preguntar:

-” I llavors, com vols que sigui una parella?”

… i aquí es va socarrimar el meu circuit neuronal. Em vaig quedar tant en blanc que alguna cosa va crepitar dins el meu cervell. Collons! Fins llavors havia fet llistats de les qualitats descartables, i antagonistes dels meus anhels, però quan em pregunten les que valoro , no les sé ni enumerar!

Aquí va néixer la tasca de definir els processos del QUE SI VOLIA A LA MEVA VIDA. Així de complicat, perquè quan estàs acostumat a actuar per descarte, és a dir, a eliminar el rebuig d’allò que no t’agrada, posar-se en el prisma de l’optimisme és com canviar de calçat i no és que t’hi sentis precisament còmode a l’inici. Però llavors te’n adones que has estat constantment enfocan-te en eliminar la brossa de la teva vida, el enfoc tan calibrat en el rebuig que mai veies la frescor dels productes al entrar, només les peladures i restes!

Així que va enlairar el procés de llistar les coses que valorava positives de cadascún dels àmbits de la vida. Segur que hi han altres formes menys manides que llistar, però d’entrada, crear un diàleg en POSITIU amb la teva ment, és de les eines més útils per modificar les òptiques opaques amb les que mires les coses.

Les primeres llistes que vaig fer eren senzilles, de 4 termes i poca cosa més. Però ja començava a nèixer la capacitat d’apreciar aquelles qualitats en les situacions del meu entorn. Quan coneixia una possible nova parella, ja podia percebre en ell aquells termes bonics que venia buscant, i a mesura que acumulava experiència, tenia més clar què era imprescindible d’afegir a la llista, i cada cop era més precís en similitud allò que volia amb allò que coniexía.

MÀGIA? relativament, la ment fa aquesta classe de “màgia” , s’enfoca en allò que consideres prioritari, en allò que subratlles. Si subratlles positivitat, veurà positivitat, focs artificials i vida a tot color. Si subratlles foscor, no pares de veure merda pertot arreu. És un resum molt simplista del que vindria a ser la psicologia de la ment, i la reprogramació neruollingüística, però en aquest context , ho donem com a vàlid!

Després d’aquest “interloquio” inicial, necessari com escalfament per la idea cúspide, hauràs entés que és de preferència gairebé urgent definir-se a un mateix allò que considera trascendent en la vida. I per això estem aquí , per posar el primer maó de la construcció. Perquè la base sigui sólida cal que estigui construida sobre una superfície de prioritats coherents amb un mateix.

2. COM DESCOBRIR QUÈ VULL

Quan anem perduts entre els rebutjos de la vida, serà interessant reconvertir-ho en una afirmació positiva, perquè la ment s’hi enfoqui només cal que transformis allò negatiu que rebutges per el seu antagonista positiu:

  • NO M’AGRADEN ELS HOMES EGOÍSTES
  • NO VULL SEGUIR TREBALLANT A UNA OFICINA
  • ODIO QUE LES PERSONES TINGUIN PÀNIC A LES RELACIONS
  • DETESTO EL SOROLL I TRÀFIC DE LA CIUTAT
  • M’AGRADEN ELS HOMES GENEROSOS
  • VULL TREBALLAR EN UN ESPAI OBERT , A L’AIRE LLIURE , AL CAMP, A LA MUNTANYA….
  • M’ENCANTA LES PERSONES QUE SABEN EL QUE VOLEN EN UNA RELACIÓ
  • M’ENCANTA LA TRANQUILITAT I PAU DEL POBLE

i Així vas desfilant la versió negativa per teixir una de positiva. No et col.lapsis pretenent fer una modificació massiva de tots els aspectes que t’agradadaria revertir, de fet aniràs fent feina a mesura que et vagis trobant amb situacions que no t’agraden i identificant les etiquetes amb les que catalogues les coses. És una transformació a l’estil fitness: t’has de posar a entrenar avui i en uns mesos veuràs els canvis. Però quan estiguis en el canvi n’estaràs súper orgullós/a, a part a costa d’entrenar cada vegada seràs més capaç de posar l’atenció en allò atractiu en comptes de en allò desagradable.

Per exemple, si vas a un restaurant, quan el cambrer t’atengui, voldrà saber què vols. Si li dius que no vols espinacs, no t’en portarà , però tampoc et portarà res més. Necessites concretar QUÈ VOLS.

És de salut primària conèixer què és allò que t’entusiasma. Esbrinar què és allò que considerem impagable, allò que ens fa palpitar i ens accelera les pulsacions, és la matriu de l’existència. I per això

2. QUÈ EM FA POR

En la projecció dels somnis hi ha molta immobilitat pel simple fet del cangueli esgarrifós que suposa anar uns passos enfora del que coneixem com a entorn reconegut. Però si mai marxem per por, ens condemnem a l’estancament, i això si que fa temor!

Primer de tot cal reconèixer la nostra responsabilitat en la realitat que ens envolta, no ets l’absolut resultat de causalitats i obligacions, prens el.leccions dins el teu marc de vida, esculls on viure , de què treballar , amb qui compartir el teu temps, participem en la creació del context que ens rodeja. i amb això podríem dir que clar, és tot teu el resultat del que et rodeja, però no és exactament així. Perquè?

Perquè moltes d’aquestes el.leccions no les prens des de la possibilitat, basan-te en el què realment vols, sinò INTIMIDAT PER LES PORS ( por a la pèrdua, por al fracàs ) , des de la PREVENCIÓ A RESULTATS CATASTROFISTES i COACCIONAT per el que els demés creuen que és millor per a tu.

Procurem controlar i preveure les variables de la nostra vida per temor, i preferim mantindre marcs de referència no potables a endinsar-nos en el desconeixement de provar una altre ruta de vida.

Aquest mètode de disseny de vida és limitat, conformista i poc gratificant. No hi te cabuda l’il.lusió i l’espontaneïtat, hi ha massa privació de somnis i pressió social. Per això ens encaixem en rutines què ni ens agraden ni ens satisfàn, però tot per si de cas, ja que el panorama extraorbital a les feines “fixes” i els títols universitaris sembla TERRIBLE.

El que passa és que, quan et conformes amb una cosa que no és la que més t’agrada, omples un espai que podría estar disponible per quelcom millor. És com un enllaç molecular:

Imaginem-nos que som cadenes de molècules obertes, insaturades, amb infinites possibilitats de combinar-nos amb els elements. Si omples els enllaços lliures amb elements que tens més a l’abast per sortir del pas, t’enllaces amb ” per si de casos“, deixes de tenir disponible aquella ruta a altres opcions més interessants, disminueixes la possibilitat d’enllaçar-te amb la situació que veritablement vols, d’unir-te amb compostos que poden fer crèixer el teu element.

Per això és vital saber què volem per poguer-ho reconèixer. Sabem el que no volem , destaquem el que no ens agrada, però cal dissenyar la vida amb el que SI VOLEM. Definint el que volem és quan establim la possibilitat de trobar-ho.

Així que ja tenim complets dos temes, el més important: DEFINIR QUÈ VULL

EL SEGON I QUE SEGUIM ARA: IDENTIFICAR QUÈ ENS FA POR I ENS LIMITA

2. ESBRINAR QUÈ EM LIMITA

Les il.lusions del cor son cridades a l’estrada de la ment, on després d’un judici entre la il.lusió i l’ advocat defensor del que han injectat en tu com a sentit comú, acaba resultant en un veredicte que normalment prioritza no decebre les expectatives exteriors i intenta no rebutjar del tot el que t’agrada: manté l’enllaç a la rutina i cedeix el somni a la categoria del “hobbie” .

Conèixer l’orígen dels patrons limitants adquirits o sentències socials que et prohibeixen destinar temps a l’autoexploració o a la afirmació que altres vies de realitat són possibles ( són possibles els somnis, desitjos, anhels, hobbies…) forma part del camí a l’autodescobriment.

És un procés de neteja per el.liminar de la ment de coses velles i obsoletes, i disposar d’espai lliure per poguer reemplaçar-les per noves. És igual que fer neteja del terreny per després poguer-hi plantar la llavor del que vulguis recollir. Plantar en un terreny ocupat de males herbes o plé d’esbarzers és una temeritat agrícola, hem d’alliberar i preparar el terreny perquè quan hi plantem, surti allò que hem escollit. I el mateix passa amb la ment. Mentres arrosseguis herències antigues de limitacions subterrànies, de les que van per la foscor del pensament i et priven d’engrescar-te en aquells que si que vols, les idees predesessores ofegaran a les noves, com un esbarzer que ofega un brot d’alfàbrega.

AQUÍ ÉS ON JUGA UN PAPER IMPORTANT LA FIGURA DEL NEN: ja saps que els nens son els mestres de la curiositat, solen preguntar el perquè del perquè del perquè … Volen desentramar fins a l’última engruna d’un l’enigma que no comprenen fins aconseguir una resposta assimilable, volen satisfer la seva capacitat curiosa.

Doncs en aquest nen que tots tenim a dins ÉS QUI ENS AJUDA IMMENSAMENT a esbrinar els orígens dels bloquejos. Perquè és el curiós de la personalitat, i qui s’engresca a esbrinar. Quan permetis que el nen investigui entre els teus bloquejos, mantingues una actitud oberta i ESPONTÀNIA a les respostes, pregunta’t els perquès de les teves el.leccions i reaccions. L’inconscient dona respostes SEMPRE, el que passa és que sovint abaixem la tapa de la trampilla perquè ens fa por el que ens pot sortir de dins nostre .

Només deixa al nen que investigui , que és el que se li dona bé i pregunta’t:

Perquè em fa por viatjar? Per por a perdre calers. I perquè em fa por perdre calers? Perquè em dona inseguretat. I perquè tinc inseguretat sobre l’economía? Perquè a casa sempre anàvem justos de diners i sempre em deien que s’havien d’estalviar. PAM! ja saps d’on ve aquest LÍMIT, estalvies felicitat per por a l’escassetat.

I ara toca reconvertir-ho:

  • VIATJAR ÉS INVERTIR ELS DINERS EN EL BANC DE LA MEVA FELICITAT.
  • VIATJAR ÉS SER LLIURE , I SER LLIURE NO TE PREU
  • VIATJAR ÉS ABUNDÀNCIA.

Fixa’t en com va el procés: localitzo , n’esdevinc conscient, reprogramo.

Ens mereixem ser els capitans de la nostra vida, estar al capdavant nostre timó, ningú com tu mateix pot saber què és el millor per a tu mateix. Els demés poden opinar saber el que ens convé, però ets tu dins teu, tens el teu millor mestre. Només cal estar sincronitza’t amb el teu ràdar interior.

4. MOTIVACIÓ PER POSAR-SE EN MARXA!

Necessitem dotar de significància les nostres accions, tenir repercussió en l’entorn, sentir-nos útils i valuosos, i conseqüentment satisfets. Però contradictoriament, mantenim el motlle d’uns hàbits que ens sostenen en la mateixes circumstàncies, quan estem plenament capacitats per modificar-les i fer-les a la nostra semblança i satisfacció.

Per aquest motiu , he decidit agrupar en aquest blog diverses eines o estratègies que considero interessants per apropar-te a tu mateix, tant per ajudar-te aautodescobrir-te com per esbrinar els bloquejos o localitzar velles ferides que impedeixen que avancis en el disseny de la teva el.lecció de vida. Recursos per DEIXAR ANAR el pes dels condicionants i les limitacions que has arrossegat fins ara.

Et deixo enllaços directes al contingut del blog que et pot inspirar en la teva recerca personal:

anem a posar diferents fórmules per cercar l’itinerari

I per acabar el post, et deixo un dels vídeos més encoratjadors i simpàtics del àmbit del creixement personal que he vist:

Carolina Muscatelo

Categorías
Curació emocional INICI RECURSOS

Ferides emocionals: güarir emocions amb meditacions actives d’Osho

Taula de continguts

1. Mecànica d’una ferida emocional

Quan es fa una ferida emocional sense la opció a ser güarida, o bé perquè el sentiment és inacceptable des del prisma de convivència social, o bé pequè no existeix l’opció de curació amb l’agressor o circumstància causant de la ferida, és queda una emprenta en el cor i un garbuix en el pensament. El cervell s’enfoca en voler-ho resoldre, perquè detecta del cor la necessitat de güarir una agressió, de treure’s del damunt aquest dolor punxagut, i buscarà accions necessàries per poder sol.lucionar-ho.

Penses en el perdó , planejes venjança , busques la reconciliació, qualsevol mecanisme que et pugui descarregar d’aquell dolor… Però si no apareix l’oportunitat d’atendre’l perquè la situació de vida no ho afavoreix ( aquella persona ja no es troba en la teva vida, la situació ja es passada i no tornarà, no hi ha comunicació reconcilitatòria possible, o simplement requereix temps…) és com si la ferida no rebés cap cura, i visquéssis amb un trau sagnant.

Davant l’estímul d’un agravi no curat que continua dins teu, el cervell intensifica la recerca i manté l’atenció sobre l’aconteixement no resolt que manté l’ai al cor. Malgrat que tu saps des del pensament conscient que rumiar-hi no et fa cap bé, que no hi ha una ressolució possible ara per ara , la ment inconscient intenta retornar l’equilibri, hi rumia, hi dona voltes i més voltes a la cerca d’una solució per intentar güarir aquell cor ferit que crida de dolor .

El cor fa mal i el cap treu fum.. són situacions de vida de confusió en les que t’assenyalen que perdonis, que ho deixis estar…. i qué més t’agradaria que deixar-ho córrer, però per molt que pensis en perdonar, sents que no pots, que la ferida segueix allà i no sembla que vulgui tancar-se. T’abraces a la idea que el temps tot ho cura, que necessites distància temporal per dissoldre-ho, afirmació que porta una mica d’esperança projectada en el futur però no resol el dol del moment present.

Per això , tenir l’oportunitat d’expulsar el compungiment, parir aquest dolor, cridar la ràbia i el dol, colpejar amb la ira, ballar la alliberació, és increïblement sanador. La güarició no s’aconseguiex a través del cap pensant, sinó mitjançant sentir en el cos l’ emoció atorada.

2. El cos com a receptàcul d’emocions

El cos és la membrana que et delimita a tu del exterior. Per una banda és el receptor de la realitat exterior, l’embut que endinsa dins teu els esdeveniments externs, i per altra banda, és la pissarra on informes al món exterior de la part física manifesta del nostre estat intern , és a dir, pensaments i emocions.

Tal com hi podem trobar informació, hi podem canalitzar informació. El cos és el contenedor sensorial, on sorgeixen les sensacions , on es generen les emocions i per on accedeix l’informació provinent de l’exterior.

En el moviment hi ha manifestació del nostre estat anímic. Cada gesticulació que realitzem equival a un pensament traslladat a la mecànica del cos . Cada parpadeig, moviment de mans, ganyota, descriuen amb un llenguatge físic una forma de pensament. El cos te el seu propi llenguatge , d’aquí que existeixin modalitats terapèutiques que sàpiguen llegir-lo ( osteopatia, psicologia psico-corporal…)

Per tant, considerant que el cos és el nostre “avatar” en el món físic, i el receptàcul de totes les sensacions viscudes al llarg de la vida, adquirirà sentit que poguem establir una relació terapèutica a través del cos, mitjançant el propi cos i amb el seu llenguatge d’expressió, que és el moviment.

Amb el moviment participem activament a moure la mecànica de la nostra persona, a identificar els nòduls de compressió emocional adherits en els nostres teixits corporals, i així al identificar-los, accedir-hi i dona’ls-hi espai on expressar-los i així alliberar-los.

Tal com amb l’escriptura exploràvem de dins-enfora, aquí explorem d’enfora- endins.

3. Què són les meditacions d’Osho

Les meditacions d’Osho són un conjunt de balls , danses o deshinibicions de moviments físics que actuen d’intermediaris entre el teu cos i la emoció continguda, comprenent-se com accions terapèutiques a través del moviment.

El mediàtic mestre Indi va proposar la metodología de “permetre’t tot” , experimentar la deshinibició absoluta. L’acumulació de la repressió i la inhibició de les accions físiques, és el que desencadena respostes orgàniques de contenció i contracció, que, mantingudes en el temps o mal transitades , poden evolucionar en malaltia. Ràbia continguda, dolor no expressat, comunicació cohibida… totes aquestes accions reprimides, contingudes, OCUPEN LA SEVA PLAÇA EN L’ORGANISME i mantenen en vigilia el pensament, perquè al no poguer-se canalitzar en la seva forma real, es mantenen emmagatzemades.

instagram: lapizzygoma

Posem-li un exemple a aquest concepte: Imagina’t que vas pel carrer i sense voler ensopegues amb algú. Aquest algú te una resposta agressiva cap a tu (sense tenir en compte el teu fortuït entrebanc ) i et sents parcialment amenaçat per la seva resposta explosiva o violenta.

La teva resposta emocional instantània oscilarà entre el desconcert i la defensa: insultar-lo, o fins i tot, fotre-li una empenta. Però no ho fas, l’impuls queda esmorteït pel codi moral, per les conseqüències, o la paràlisis de no saber com respondre a un atac agressiu inesperat. Per una banda experimentes la reacció visceral a les circumstàncies, més la seva corresponen resposta hormonal, i per l’altre, t’abstens de qualsevol moviment físic associat a l’emoció pel judici racional de conducta. Aquesta inhibició emocional és la que, ímput rere ímput, col.lapsa i es queda en el cos com a ràbia no executada, no canalitzada.

La proposta d’Osho era obrir-se a viure l’experiència de la ràbia , el dol , el neuroticisme, de forma absoluta.

D’una forma permisiva i segura , suggereix permetre alliberar la emoció vetada per obrir tot el contingut del nostre interior que ha quedat cohibit per les inhibicions conductuals, les interpretacions de l’entorn ( ràbia=dolenta) o la paràlisis ( no sé què fer).

L’experiència es viu a través d’un conjunt de fases de treball físic intens, on presencies el teatre de les emocions en el teu cos, on permets aflorar el contingut mecànic (moviment) de l’emoció castrada o bloquejada. Sentint-la plenament obres la porta als records de sentiments suprimits, i, és al retrobar-los, sentir-los i viure’ls com el que són, tensions emocionals que volen expressar-se en comptes d’ímputs que merèixen repressió, quan s’alliberen.

4. Fases de la meditació activa

MEDITACIÓ ACTIVA:

Primera fase: Es comença el procés a partir de la respiració. Respirant de forma intensa, profunda, ràpida, sense ritme, sense pauta, concentrant sempre en l’exhalació. Exhala amb energia, a través del nas, el cos es tindrà cura de la inhalació.

Segona fase: EXPLOTA! Deixa que surti tot el que sigui necessari treure. Proporciona llibertat al teu cos perquè s’expressi com vulgui. Torna’t completament boig. Crida, crida, plora, salta, Sacseja’t, balla, canta, riu, tira’t a terra. No retinguis res. Mantingues tot el teu cos en moviment. Una mica d’actuació t’ajudarà algunes vegades a començar. No permetis que la teva ment interfereixi amb el que està succeint. Embogeix conscientment. Lliura’t per complet.

Tercera fase: Amb els braços enlaire tot el temps per sobre del teu cap, salta amunt i avall fent el soroll “Ju !, Ju !, Ju !,” tan profundament com puguis. Cada vegada que caiguis, fes-ho sobre els peus plans a fi que el so repercuteixi profundament al centre de les teves vísceres. Treu tot el que tens, queda’t completament exhaust.

Quarta fase: STOP! Queda’t immòbil com siguis, en la posició que siguis. Roman com un testimoni de tot el que t’està succeint. Observa el teu cos, com es sent, observa la teva ment i els pensaments i les imatges que et vinguin. Només observa-les.

Cinquena fase: Celebra! A través de la música i la dansa expressa’t com vulguis, balla , belluga’t ,mou canells, deixa’t portar pel moviment que més li vingui de gust al teu cos fer

5. Experiència personal

Com sempre us apropo la meva experiència per si pot servir a algú a valorar provar-ho. En el procés és on vaig destapar que la font de la meva ràbia es debia a experiències passades on vaig inhibir la resposta física associades a aquesta emoció. I en conseqüència, experiències en contextos similars, contribuïen a posar-me irascible o a la defensiva. Quan cridava de ràbia em veníen al la ment aquells moments que vaig voler cridar i no ho vaig fer. Els vaig poguer identificar i entendre d’ on venia la intensitat aclaparadora del sentiment. Això et dona molta tranquil.litat, reconèixer amb claredat el perquè del què sents i simplement sentir-lo.

Per altre banda, també vaig descobrir que el sexe, per la seva similitud corporal, l’utilitzava com a mètode per decarregar ràbia , bàsicament perquè és un dels terrenys on no està del tot coartat obrir-se a l’experiència física de cridar, esgarrapar, agafar amb força , dominar… i de sentir-nos el cos obertament .

Al moure grans cantitats d’energía d’emocions, dol, plor, lluita, darrere l’aclaparadora intensitat de l’esdeveniment , s’hi sol amagar un desig de buidatge , de descàrrega. I passar el procés de descàrrega és una experiència que et deixa esgotat, però igualment descarregat. És una experiència molt recomanable.

Vaig constatar com n’és de necessari fer físic l’element descàrrega, tenir espais segurs on poguer detonar d’una forma “acceptable” i ” saludable”, ja sigui a través del ball, el teatre,la boxa, el crossfit, etc… però és de primer ordre trobar un mètode que alliberi l’explosió emocional, que esmorteeixi l’exhaustivitat de controlar els nostres ímputs emocionals, conseqüències de l’exercici de viure.

Estar en pau sona genial, però estar en coherència, és increïble.

Carolina Muscatelo

Categorías
Curació emocional RECURSOS

L’escriptura com a porta d’accés a l’inconscient

“El lenguaje nos da poder de cambiarnos nosotros y de cambiar a los demás comunicando nuestras experiencias , ayudándonos a definir lo que sabemos y encontrando un significado común.”

Bessel Van der Kolk

Una eina meravellosa i útil per revelar l’informació que emmagatzema el teu inconscient és l’escriptura. L’escriptura és competència de l’àrea de Wernicke i la regió parietal del cervell, amb processament pel lòbul frontal esquerre, que és la part racional del mecanisme. Perquè aquest mètode sigui útil per explorar-se, cal una escriptura lliure, sense processar ni organitzar, deixant sortir les paraules a cops de dits al teclat, suprimint l’acció de processament i lògica.

D’inici, despreocupa’t del format i la coherència, ja endreçaràs la informació. L’acció ha d’anar vinculada a l’espontaneitat, perquè és l’única forma de saltar per damunt les defenses del pensament racional i obrir les portes al contingut de l’INCONSCIENT.

L’inconscient

L’inconscient són imatges, flashs de records, sensacions antigues, conceptes que no semblen massa coherents, però amb un poder informatiu ENORME. Allà és on s’emmagatzema tota la informació de tu mateix que no pots mantindre en actiu de forma conscient, perquè no existeix cap mecanisme de conciència que pugui suportar mantindre viva tota la informació sensorial i perceptiva que has anat rebent al llarg de la teva vida. Seria com intentar que un reproductor de vídeo reproduís moltes pel.lícules alhora, o que una finestra conservés totes les cerques que has fet d’ençà que vas nèixer ; bloquejaríes el sistema. Necessitem una unitat d’emmagatzematge que pugui preservar les nostres vivences però sense tenir-les presents constantment. L’Inconscient és aquest mitjà , i actúa com un núvol: emmagatzema i registra totes les experiències, però estableix mecanismes de filtratge per facilitar el bon funcionament del sistema ( que seríes tu mateix) . Per una banda porta el registre de totes les experiències de vida , i per l’altre ho classifica de forma que poguem seguir visquent sense estar abrumats pels records.

Està programat per facilitar-te l’existència i ho fa de dues maneres:

  • Bloquejant records dolorosos i desagradables perquè no interceptin amb la teva vida
  • Manifestant-ho amb sensacions i símptomes perquè les atenguis i solventis el conflicte associat al record

Tal com t’he comentat , al ser una unitat pròpia, al formar part d’un mateix, tenim la possibilitat d’accedir-hi, però caldrà superar resistències i estar disposat a fer aflorar pensaments i sensacions que poden ser desagradables (d’aquí l’orígen del bloquejos, per impedir el malestar). L’intenció d’obrir-se afegit a l’escriptura és una forma d’accés.

Amb aquesta eina, s’estableix un feedback bidereccional entre el contingut de la teva ment i tu mateix. Actúes com observador de la teva ment per veure de prop el seu contingut, sense identificar-te amb les peces que el fan funcionar. Pot assimilar-se a l’experiència meditativa, o a entrar en una espècie de “trance” literari, on poses sobre el taulell les peces que conformen el patró dels teus pensaments.

Inicialment pot costa una mica, perquè , com ens costa el deixar-nos anar!! Però poc a poc aniràs deslligant-te de voler una resposta “lògica” i permetràs que l’incoherència hi ragi, posant tinta a sensacions i conceptes que estàven emmagatzemats .

Provar-ho, agafa un paper en blanc i proposa’t escriure allò primer que et passi pel cap. Termes com: ” llibertat” , “em sento…..” poden ser bons desencadenants. Formula’t preguntes d’allò de tu mateix que t’agradaria esbrinar , sense cap expectativa ni trava i contesta el primer que et passi pel cap. Obre’t sense prejudicis al primer terme que aparegui a la teva ment, respón la primera paraula o resposta que et vingui, posa text a la primera sensació que tens i simplement no jutgis. Salta de tema, agafa esbranzida i aprofita per buidar, fes una purga de paraules. I quan sentis que ja no hi ha més per treure, encén el lòbul i la comprensió i llegeix el que has escrit.

Llegeix el que has extret i observa el contingut de la teva ment. Només fent conscient l’infomació que tens a dins , seràs capaç de resoldre-la. Si la mantens oculta, seguiràs processant la realitat pels mateixos mecanismes d’inhibició, és a dir repetint vells patrons de filtratge i de conducta.

Autopregunta’t , indaga’t esbrina, recull informació sobre tu mateix. NO HO DEIXIS CÓRRER, obre la llibreta i escriu el primer que et passi , :

  • QUÈ M’OMPLE?
  • QUÈ CONSIDERO IMPORTANT?
  • QUÈ EM FA FELIÇ?
  • QUÈ VULL ACONSEGUIR?
  • QUÈ M’HO IMPEDEIX?
  • QUÈ M’HI POT FER ARRIBAR?
  • QUÈ EM FA SENTIR VINCULAT AL MOMENT PRESENT?
  • ON VULL ANAR?
  • ON ESTÀ LA MEVA PAU?
  • ON EM SENTO SEGUR?
  • ON TROBO FELICITAT?
  • ON PUC APORTAR?
  • ON EM SENTO SATISFET?
  • ON EM SENTO ESTABLE?

Carolina Muscatelo Rius

Categorías
Autoconeixement RECURSOS

Identificar les creences limitants a través del cos: test de Kinesiologia

Taula de continguts

  1. Què és la Kinesiologia?
  2. En què consisteix?
  3. Com influeix la ment en el cos
  4. Com influïr del cos a la ment

1. Què és la Kinesiologia?

El nostre cos reflexa de primera línia el nostre interior emocional i de pensament. Sobre aquest argument, la Kinesiologia, que estudia mètodes complementaris de salut aplicats en la interacció de la ment i el moviment, va desenvolupar una tècnica on, a través d’un diàleg , obtenim respostes sobre nosaltres mateixos expressades mitjançant la contracció/debilitat muscular.

2. En què consisteix?

La Kinesiologia es basa en un diàleg interrogat mitjançant preguntes que es puguin respondre de forma afirmativa/negativa (si/no) mentres una persona (preferiblement un kinesiòleg) aplica força sobre el braç extés en el moment que respons.

El test comença amb una pregunta de calibratge (una pregunta evident, com per exemple: et dius Maria?) per seguir-ho de preguntes més compromeses sobre la teves pors, capacitats (et sents capaç de..?) conviccions ( estàs segur de…?), o si consideres certes o falses les qüestions interrogades. És una eina útil i senzilla d’aplicar. En el moment de la pregunta , l’interrogador presionarà el teu braç per abaixar-lo lleujerament i tu procuraràs mantindre’l alçat.

La clau d’aquesta tècnica és la sincronicitat del nostre cos amb les nostres creençes subconscients, és a dir, donem respostes físiques a les nostres formes de pensament. Es basa en que, malgrat poguem enganyar amb la resposta oral , el cos sempre acompanya allò que veritablement pensem, la nostra creença més arrelada, el que és cert per a un mateix.

El més impresionant és observar que , quan ets convençut de la resposta que dones, el teu braç permaneix al seu lloc sota la presió, en canvi , quan hi ha desconfiança, cedeixes sense voler a la pressió de l’interrogador.

3. Com influeix la ment en el cos

Perquè entenguis millor la tècnica que la Kinesiologia proposa, veiem un exemple:

Visualitzem que has sortit a córrer. Vas a bon ritme però de cop t’assalta alguna preocupació: tens pendent una reunió confliciva, resoldre algún problema domèstic, no tens resposta d’aquella entrevista que vas fer… S’instal.la en tu el dubte, la rumiació, dones voltes a possibles respostes però et sents una mica desconfiat, o fins i tot abrumat…

Observa què passa en el teu cos: abaixes la marxa, perds energía, empenta… et desmotives.

Si anàves a 5′ el km, enlenteixes el teu ritme, perds potència. Aquest és l’impacte físic del pensament associat a una emoció sobre el cos: és transcriu en el llenguatge corporal, i ho fa de forma força directe. Allò que sentim basat en allò que pensem es manifesta a través de l’organisme, a partir d’una resposta corporal en sintonía amb el que sents. Descobrir en tu mateix aquesta interacció i fer-la conscient és una proesa que et permetrà entendre’t i potser encaminar-te a aprendre a modular certa activitat mental. La bidireccionalitat pensament-emoció -cos és físicament evident.

Coneixent aquesta relació bidireccional ment-cos, podem aprofitar-nos de la relació per actuar en sentit invers o ascendent: transcriure la força del cos al pensament (relació cos-ment).

4. Com influïr del cos a la ment:

Partint del mateix exemple del corredor en el mateix punt d’inseguretat: imagina’t que malgrat el decaïment posterior al pensament, decideixes augmentar el teu ritme, exprèmer potència, experimentar la teva força muscular. Aquesta empenta muscular actuarà com un carregador, carregarà el pensament de potència, de capacitat i confiança, traslladarà la força mecànica al pensament.

Al destinar les hormones secretades per la procupació a la contracció muscular, és com si féssim servir un producte residual (aflicció) per crear una energía renovable (moviment).

Segurament , després d’uns quants metres, comprobaràs que el teu pensament angoixant , tot i ser-hi, s’ha modulat, o fins i tot has pogut re-encaminar-lo cap a un altre d’aptitud envers el teu repte o preocupació.

Si t’interessa seguir llegint sobre la relació cos-ment , pots visitar el post: “L’esport i l’exercici: mitjans per alliberar emocions”

Per finalitzar, és una tècnica pràctica que ens serveix per escavar en les profunditats de la ment per extreure pensaments enquistats en creences limitants o formes de pensament que ens afecten perjudicialment. Edevindre conscients sobre què és allò que te poder en l’equip de les nostres preocupacions permet poguer atendre-ho i tenir cura per així poguer-ho resoldre, modificar.

És una bona tècnica però recomano cert factor sorpresa,i no abusar-ne. Si l’has feta o te la prepares, pots oposar-te o falsejar qüestions per la perícia de la ment.

Et deixo un enllaç de youtube de la kinesiòloga Ana Lloveres per si volguéssis conèixer més acuradament la tècnica:

Carolina Muscatelo