1. QUÈ ENTENEM COM A PROPÒSIT DE VIDA o què és , vaja!
2. COM SÉ QUIN ÉS EL MEU PROPÒSIT
3. COM EL TROBO?

1. QUÈ ENTENEM COM A PROPÒSIT DE VIDA

El propòsit és una idea subtil , una brisa ideològica, una cançó molt llunyana d’un rumb, res massa homogeni ni morfològicament definit. Però , com un germinat, va guanyant espai al cor i claredat al pensament, i te tanta força i determinació com per sentir-la inclús quan prentens mantindre una realitat tossuda i persistent per ordre de l’estabilitat.

El propòsit es gesta com una convicció suau d’on intueixes que està el teu potencial, el teu element. Es materialitza en el perímetre de la teva vida on hi abunda la creativitat espontània i la satisfacció en l’acció (dins la pròpia acció) , i s’experimenta com a gratificació en aquells àmbits on manifestes dons, capacitats, habilitats pures, vinculades amb la fluidesa i el goig de viure.

A prop del teu element (àmbit) és on percebràs força de voluntat, maduració de les teves capacitats , on evidenciaràs la potència del creixement i l’autorrealització, perquè quan descobreixes què vols i el que fas et satisfà, i la satisfacció és el motor de l’esforç més potent que hi ha. Tot i que no és lliure de proves i obstacles , el balanç és sempre positiu i pondera cap a la satisfacció..

La vivència de sensacions reconfortants en les tasques que fas serà l’indicador més veraç que et mous en el contorn del nucli del sentit de la teva vida.

Hi ha diverses formes en les que es manifesta el propòsit de vida, però sovint no apareix amb la clarividència amb la que el voldríem saber o veure’l assignat. Hem d’acceptar que la opacitat inicial al voltant del nostre propòsit de vida forma part l’intriga en la narrativa de viure, intriga que no és precisament una qualitat amb la que la ment es sent a gust, ja que prefereix les coses clares i planificades, però que simplement és el tarannà de la vida. Tingues per segur que el propòsit es va fent nítid a mesura que fas immersió en l’exploració de tu mateix.

La forma més precisa de localitzar-lo és quan et permets guiar-te per el que sents que vols fer malgrat les circumstàncies externes o raonaments que no el recolzen. Però sovint el pes dels condicionants externs ens disuadeix d’enbancar-nos en l’aventura d’extreure’l del nostre interior.

A vegades calen anys per definir el propòsit i posar-lo en marxa, en gran part pels compromisos establerts amb les expectatives socials, que actúen com a disrruptors de somnis, impedint-ne el desenvolupament. D’altres vegades els mecanismes de inseguretat en un mateix o la por als possibles fracassos, ens posen fré , inactivant el procés de revelació, mantenint la opacitat al voltant del nostre impuls de descobriment.

Sovint, calen detonants, com el drama o la tragèdia , que actuen com a catalitzadors, desestabilitzant la vida tal com la coneixíem, ensorrant els murs de les «prioritats» que consideravem indispensables, però que t’aïllàven de la part de tu que anhelava una altre cosa (un anhel no conscient). D’altres neix de la convicció ferma de que hi ha quelcom millor per a tu fóra del que ja coneixes, sinó… ¿com podría ser que existís en tu mateix la idea d’una situació que desconeixes? ¿d’on prové la convicció sòlida que una realitat millor t’espera si tu no has experimentat aquesta situació favorable que la teva convicció anticipa? Doncs neix de la sabiesa de l’ànima, de la condició bàsica de tot èsser d’encaminar-se a la felicitat i al goig de ser.

Una pregunta molt reveladora és: si no treballésssis…què és el que faríes?

El teu porpòsit no està limitat a les tendències laborals que coneixes. Pot vorejar àmbits molt diferents, o que no estiguin definits per les sortides laborals que coneixes. Serà part del repte descobrir la funcionalitat que li pots donar a la teva habilitat de vida i relacionar-la amb àrees de la vida on tingui VALOR (vàlua) L’emoció de sortir a trobar el nexe d’unió correspón a la màgia de l’incertesa i és part del teu desenvolupament trobar el nexe d’unió. Pensa en el polímata i excèntric Da Vinci, com aconseguía lligar l’enginy amb la creativitat a través d’àmbits que podríen considerar-se diferenciats.

Com m’enecamino al meu propòsit?

El propòsit no és nítid, ni te un futur pre-establert. S’anirà creant a si mateix sobre les accions i desicions que facis ARA. I s’anirà revelant a mesura que avancis en el teu element i t’endinsis a bucejar en les teves capacitats. El present és l’únic «material» creatiu sobre el que pots dissenyar, on pots posar en marxa els mecanisme perquè esdevingui el teu propòsit. Tal com menciona el mestre Eckhart Tolle, el teu propòsit de vida no és més lluny que estar aquí mateix , on ets, fent el que estiguis fent en aquest precís instant.

És ARA quan pots establir el teu propòsit, és ARA quan pots posar un rumb, un sentit que embolcalli le teves accions i doni coherència a cadascún dels teus passos, i així faràs del moment un espai agradable on voler estar present. Si cadascuna de les teves accions va lligada al motiu que t’empeny en l’èxtasis de viure, viure el moment sortirà de forma natural, neixerà de la conseqüència d’estar en coherència amb tu mateix.

Ja ets en el teu propòsit.

Carolina Muscatelo