Decidir un canvi en la vida és correspondre’s amb la necessitat natural d’evolucionar, de modificar una situació coneguda a favor d’una altre totalment incerta, però potencialment possible. En les ocasions on decidim participar en la modificació de les circumstàncies, sovint ens confrontarem amb dubtes que questionaran el nostre rumb, que ens faràn vacil.lar o fins i tot voler retrocedir. Però forma part del procés atravessar aquesta inquietud interior i exterior, tol.lerar-la per esbrinar què s’hi troba més enllà.
Taula de continguts:
- Perquè fan por els canvis?
- Com funciona la por
- Com aconseguir calmar la por
- Acceptar la incertesa: ser una mica més lliures
1. Perquè fan por els canvis
Els canvis són terrenys fèrtils de possibilitats, són moments molt màgics en els que t’obres a l’exploració, obres la frontera a la vida i desplegues el mapa de totes les opcions entre les que pots escollir Però davant aquesta magnitud d’opcions també apareixeràn els fantasmes de l’alerta i les veus de la prudència. En els canvis ens desvinculem d’una situació predictible, d’una realitat ja coneguda, per passar a un estat d’expectant incertesa, territori on germina amb facilitat la por.
Els dubtes, sovint provinents d’advertències exteriors, es multipliquen dins teu com un virus, i s’enquisten en les teves el.leccions tot qüestionant la credibilitat de les teves passes, fent tambalejar les decisions que prens. Avançar agafat de la cautela en ocasions és un pes extra a carregar, i al avançar enfocat en no esguerrar-la inhibeixes l’exploració d’una posició de sana curiositat, de capacitat i de joc.
Quan fem canvis sovint ens sentim que caminem a les fosques procurant no fer-nos mal. Invertim més energía anticipant les possibles situacions perturbadores que ens han insinuat que ens podríen fer-nos ensopegar, que en aixecar-nos un cop hem entrebancat. La por, centinela dels perills, com no pot veure què hi ha més enllà, et recomana que siguis curós, precabut, que t’estiguis quiet, que millor evitis el malestar dels canvis. Però precisament aquesta quietud d’on vens és la que et fa de presó, la que et va apagant l’al.legría, l’entusiasme i la que exigeix un canvi. Quedar-se estàtic no és una opció.
2. Com funciona la por
La por és una companya amb una funció vital per la nostra supervivència, és qui ens prevé de perills i qui ens avisa de possibles situacions nocives per a nosaltres . Però en ocasions fa massa cridòria, és com un nen petit que busca la teva atenció fent tant soroll com sigui possible, i el seu mecanisme de crida d’atenció és prement tots els botons corporals que pot: opressió al pit, rumiacions excessives, palpitacions, procrastinació, anticipacions…. Ella te una missió molt clara, comunicar-te el eco d’una advertència, i per dur a terme la seva missió ho fa de forma molt aparatosa. Voler que calli, és el que fa que soni més fort, amb més insistència.
Quan parlo d’escoltar-la refereixo a donar-li plena consideració i espai, posar atenció a veure què et vol comunicar. Esquivar-la perquè el que et diu no t’agrada només farà que augmenti l’intensitat de la seva advertència. La por es calma si es sent escoltada.
Esbrinar de què t’adverteix la por, t’ajudarà a identificar allò que encara te ressó dins teu, quines coses la provoquen et dona dades sobre coses de la vida que t’intoxiquen o mereixen la teva atenció.
La por és la socorrista de la psique, qui t’adverteix de que l’exterior no és segur per cabussar-s’hi o que hi poden haver meduses. T’avisa a través del malestar dels aconteixements i de les persones que són nocives per a tu, t’orienta a través de l’ansietat de les situacions que val més allunyar-se’n. I necessita d’aquests estímuls forts perquè reaccionis.
És una emoció que, inclús quan està hiperactivada, convida a revisar els antics veredíctes temibles que algú va deixar en tu i que encara et condicionen a dia d’avui.
La por actúa com una consellera , una advertidora. Però és una advertidora que va aprendre a mantindre’t salvaguardat a l’infantesa, quan tu encara no tenies madurades altres capacitats. Per tant s’utilitza de les mateixes manifestacions aparatoses que va necessitar quan erets menut. Podem fer d’ella una sabia consellera, però caldrà interactuar amb des de la seguretat i fermesa que otorga l’adult de la psique.
3. Com aconseguir calmar la por
Enllaçant amb el que descobríem més amunt, la por es calma si permets esbrinar què et vol comunicar, i amb la informació recollida del context que la fa alertar, pots establir un diàleg constructiu entre els teus temors i els teus objectius.
Exemples de diàlegs saludables amb la teva por serien els següents:
- Quan l’inseguretat de la situació desperti les alarmes, reconeix-li que allò que fas és insegur. I a continuació explica-li com era la situació abans d’aquesta inseguretat, per exemple com n’estava compromesa la teva salut emocional si no intentaves un canvi.
- Quan s’esveri perquè no tens el control, comenta-li que potser l’absència de control és el terreny de cultiu perquè broti qualsevol altre possiblitat, perquè esdevingui la casualitat. Potser aquella incertesa invasora farà rodolar les teves habilitats cap on han d’anar.
- Quan el dubte s’instauri recorda totes les situacions en les que te’n vas sortir. Com vas sortir-te’n d’exàmens, bloquejos, i d’altres circumstàncies amb les que vas viure bloquejos i alertes similars t’ajudarà a empoderar-te.
- Quan s’exedeixi en prevenció recorda que estàs viu, que encara sou aquí tu i la por, i que si pots sentir-la és perquè la vida us acompanya, que la gestió de la vida que heu fet fins aquell moment ha estat l’adeqüada.
I com la seva funció és mantindre’t en vida , saber que la consideres, saber que valores les seves advertències, reconeixes que existeix i que prens desicions amb fermesa però considerant-la, es relaxa. Ha complert amb la seva funció.
I posteriorment DECRETA:
” Apreciada ansietat/por: Sé que hi ets, i considero les teves advertències. T’escolto. Però et faig saber que estic fent el que vull fer, el que sento que és millor per a mi. Jo decideixo la meva vida, vull ser el narrador de la meva història , acceptant els riscos que comporta. TRIO LA LLIBERTAT D’ESCOLLIR EL QUE VULL EN LA MEVA VIDA, malgrat pugui comportar transicions que no sempre són còmodes. DECIDEIXO SER JO QUI DISSENYA LA MEVA VIDA, que ningú més l’expliqui o la limiti per mi, ni els anhels dels meus pares, ni les pressions del meu entorn. “
Aquí estàs fent d’adult de la psique, estàs acollint i tol.lerant la por, i alhora prens les regnes de la direcció cap a on et vols enfocar. Ja veuràs que la relació amb la por es torna més amable, i arribes al punt d’equilibri on l’ansietat es torna aquella empenta revolucionària per aconseguir els teus propòsits. La por ha transmutat en un element de construcció.
4. Acceptar l’incertesa: ser una mica més lliures
L’incertesa én la vida és una constant, actuem des de la convicció de conèixer el nostre futur més pròxim però mai sabem d’aquí dos hores la vida ens ha donat una tombarella. Si el que regna en la teva vida és un full en blanc, totes les opcions són possibles ( les realment bones també). Si el quadern anterior s’havia acabat, no et deixava espai per seguir dibuixant, creant , desenvolupant, el porcés natural és tancar-lo , guardar-lo i iniciar un altre.
Hi hauràn un munt de pàgines per escriure? si.
Encara no saps com les ompliràs? Amb quins colors, dibuixos , cites ? També.
Cal saber-ho ? NO.
La vida perdría el seu sentit de vida si poguéssis predir què passarà, pensa-ho. Sería monòtona, previsible, carent de sorpresa, superació i aprenentatge.
Quan deslligues la necessitat de control i predicció dels aconteixements, la por minva, ja no te necessitat d’estar activada perquè l’alliberes de la seva funció preventiva. Al no albirar expectativa no s’hi pot activar la prevenció. Quan deixes de tindre exigència en els esdeveniments permets que qualsevol possibilitat s’obri en la teva vida. Al acceptar l’incògnita permets la llibertat. I la por no treballa quan t’aculls a l’abraçada d’acceptar sense resistència el que hagi de venir.
