En un intent de reivindicació a la modernitat, vam desterrar el nostre passat més humà: vam menysprear les tradicions culturals, d’alimentació, d’interacció amb el medi, artístiques, de credos i rituals… pequè consideràvem que pertanyíen a una herència primitiva, terrenal i obsoleta. Ens vam creure massa tecnòlegs i sofisticats per aquells contes de bruixes i plantes medicinals. Hem hagut d’emmalaltir d’afeccions físiques i emocionals per atrevir-nos a tornar a mirar a l’orígen, per tornar a re-validar la saviesa popular, per donar crèdit al que les societats més aborigens ja coneixíen.

Desacreditem fervorosament tot allò que no pertany a l’actualització, a la societat urbanitzada i culturitzada, allò que s’escapa del segell de la ciència o de la verificació de la lògica. Beneïm i exaltem el laboratori i rebutgem equilibris i sinèrgies tribals fins que no passen el control de qualitat per persones amb credencials. Ens deshumanitzem desproveïnt-nos de les capes de profunditat emocional com l’art i la filosofía i sense voler hem devaluat les humanitats com la dansa, la música, la pintura, l’expressió corporal… recloent- les en la perifèria de la vida, com a elements superfluus o exclusius del luxe i el temps lliure. Eines que són presents des dels nostres inicis com a condició humana i que eren de preuat valor cultural i social, han estat relegades a tercers plans, productes de «gurús» ,»hippies » o categoritzades com a «hobbies», mentres que l’asfalt i el ciment guanyava terreny urbanístic i la farmacopea s’erigiía com a líder en la curació de les nostres ànimes.

Sense desmerèixer tots els beneficis que el pensament organitzat ens ha apropat , i reconeixent les facilitats per garantir-nos cobertura en les necessitats bàsiques, educació i sanitat, l’intent de afavorir-nos l’existència, ens ha portat a l’altre banda de l’espectre de la paleta, és a dir, a una desproporció en les mesures de control i un desarrelament profund dels nostres orígens.

El disseny de la vida encarat al domini i l’eficiència, on es prioritza l’èxit financer, és dirigit per un algoritme d’ordre i control patològic que s’expressa amb una industrialització del temps i conseqüentment una organització quadriculada i matemàtica de la vida. Un sistema de vida meticulós i preprogramat que afavoreix la propulsió d’una economía fantasma (basada en valors en bolsa especulatius) i que gradualment ens ha anat allunyant de moltes de les àrees que ens defineixen com a raça humana.

El joc, la comunitat, la dansa, l’art i moltes de les característiques del nostre col.lectiu tant necessàries pel desenvolupament i manteniment saludable del nostre cervell, van deteriorant-se dins un estat dictatorial on la raó i la finances són els executors suprems.

Hem simplificat dimensions profundes de la nostra persona per tal de fer la subsistència més acceptable, i ens hem acostumat a estar tan adherits al frenesí que ens hem desconectat de nosaltres mateixos, de les necessitats reals i de les nostres fonts d’alegria. Aquesta alexitimia de l’alegria, ens exposa a altres emocions de l’espectre com el dolor, la tristesa o l’apatia, predisposant-nos a ser vulnerables a qualsevol estímul de desensibilització. Hem cedit a la química i la farmacopea la capacitat de güarir aspectes que es guareixen reprenent la nostra conexió amb la condició humana: és a dir, amb ritmes naturals i temps.

«La medicina generalista está firmemente decidida a mejorar nuestra vida con sustancias químicas y la posibilidad de cambiar realmente nuestra fisiología y nuestro equilibrio interior por medios no farmacológicos solo se considera en raras ocasiones»

Bessel Van der Kolk (psiquiatre)

Necessitem comprendre que el sobreesforç , la tristesa, l’esgotament no són símptomes inadeqüats i condemnables que cal suprimir, sinó conseqüències de viure forçats amb períodes de recuperació mínims. Són elements indicatius que l’interacció entre l’entorn i tu no és sana, necessita de revisió. Cal posar el focus en recuperar-nos com a animals juganers i socials, amb necessitats saludables d’establir vincles, de fusionar-nos en un entorn menys manipulat, de tornar a la coherència de formar part d’un medi natural.

Cal reemprendre el SER(verb) humà: el caminar descalç, el pujar arbres, meditar, cantar, ballar, dedicar temps a cuinar, a estimar, abraçar , petonejar, dir t’estimo, pintar, ensopegar i aprendre. I desplaçar la pantalla, la gràfica i la pressa. Perquè no cal que vingui ningú per dir-te que viure és la millor inversió de la teva vida, no necessites de la ciència per saber que estimar et fa sentir bé , que petonejar t’exita, que meditar et calma, que ballar t’al.legra, que menjar sa et senta bé. JA HO SAPS.

Impactes de la nostra desconexió:

• L’innovació de treballar amb confort i sense inclemències, la sofisticació de desplaçar-se en cotxe o patinet elèctric, les facilitats de la vida moderna per operar des de dispositius i l’implementació de temps lliure destinat al descans del cos ( terrasseta del bar, sofà) , ha causat un patró d’immobilitat que afavoreix el deteriorament de les funcions de l’organisme, debilitant les capacitats físiques i generant cossos morfològicament disfuncionals, fins i tot apropant-nos a la malaltía. Ens ha fet falta la ciència i el metge, amb diagnosis i estadístiques per promoure el que des dels orígens ja sabíem, que el moviment és un factor inherent a l’èsser humà i tant necessari per a la vida com la feina i els diners. Ha hagut d’intervindre la raó per promocionar que l’exercici físic és un requisit indispensable en la salut.

• Ens ha costat tornar a aquells aliments de primera fil.lera de terra. Els vam descatalogar al considerar-los d’orígen humil, menjar de pagesos i gent amb poc recursos. Preferíem aquells aliments tan palatables i estimulants que ens ofereixen els supermercats i restaurants, ben carregats de sabor, pur hedonisme del paladar. I mentrestant el colesterol alt, plaques d’ateroma, cansament, dolors a les articulacions… però com estem tan desconectats de les necessitats reals del cos, vam mantindre preferències fins que van arribar seqüeles irreversibles com la diabetis o problemes cardiovasculars….En comptes d’ escoltar els avisos de l’organisme enviava amb diferents senyals d’alerta, hem necessitat d’uns experts que ens comuniquéssin l’importància d’una alimentació saludable, que l’abús de productes industrials i refinats i de l’excés d’aliments proteïcs d’origen animal són els causants de malaltíes com la diabetis, l’obesitat o el càncer colorrectal. Aquelles fulles verdes, aquells vegetals amb les seves restes de terra i adob, brut de brutícia sana, aquells fermentats avinagrats són els que alimenten la teva garantía de vida. Altre cop hem necessitat mà de la ciència en comptes de validar l’evidència de la imatge que et tornava el reflexe del mirall era insalubre.

• Tenir cura dels boscos era cosa de pacifistes de Greenpeace i hippies. L’interacció i simbiosi entre boscos i l’ecosistema no ens interessava massa, preferíem els diners dels terrenys, i el capital directe de la construcció i explotacions ramaderes i agrícoles lucratives. Fins que no han aparegut estudis sobre les sinèrgies entre els arbres, les relacions micorrizes-arrels, la presència d’infinitat de microorganismes dedicats a la biodegradació i conservació dels boscos, la necessitat dels boscos per l’equilibri planetari, no hi hem posat el focus. Hem anihilat 2/3 parts dels boscos, però ens ha fet falta el crit al cel els biòlegs, meteoròlegs, químics, oceanòlegs, per creure que ens estem desestabilitzant l’equil.libri del planeta.

Espiritualitat

• Vam rebutjar l’espiritualitat al vincular-la a la religió o el dogma. Vam preferir el credo de Nietzsche i erigir-nos com éssers racionals i antropocèntrics, a donar cabuda l’introspecció. Vam menysprear els beneficis d’abraçar-nos a un estat meditatiu i de calma interior fins que no s’ha experimentat amb el cervell i s’ha vist com l’encèfal s’ilumina com un arbre de Nadal, i que les regions associades a la por i l’ansietat estàn significativament reduïdes i inhibides amb la pràctica. Ens ha calgut de l’exotisme i la tendència de corrents orientals com el Ioga i el Budisme per re-establir que l’espiritualitat és un aspecte intrínsecament lligat al benestar de l’èsser humà. Necessitem conectar-nos amb les dimensions de la màgia i l’espiritualitat, que ens apropen a un nexe de significància superior que l’individualisme.

I així amb un llarg etc.

Necessitem promocionar la conexió home-natura, comprendre que seguim formant part del col.lectiu dels mamífers, rercordar la necessitat d’harmonia entre les persones i l’hàbitat. Establir espais oberts on sigui possible moure’ns , desplaçar-nos amb la seguretat de disposar prou perímetre per establir-nos com individus lliures Fer bon ús de l’herència històrica, tal com es veneren els coneixements de la persona més experimentada d’una tribu, respectant-los i utillitzant-los per l’evolució de la lògica i dels instints, ja que són tots dos elements són els que ens han permet l’evolució com a col.lectiu.